Skip to main content

Full text of "Obres menors. Text, introducció, notes i glossari per Marçal Olivar"

See other formats


This is a reproduction of a library booR that vvas digitized 
by Google as part of an ongoing effort to preserve the 
information in booRs and mate it universally accessible. 


Google boors 


https://booRhs.google.com 


This is a reproduction of a library booR that vvas digitized 
by Google as part of an ongoing effort to preserve the 
information in booRs and mate it universally accessible. 


Google boors 


https://booRhs.google.com 


Digitized by (Google 


t4 


Digitized by Google 


ELS NOSTRES CLÀSSICS -X 


OBRES MENORS 


Es propietat 
Drets reservats 
i garantits 


ATENES, A G.- Provença, 157 - BARCELONA 


BERNAT METGE 


ANSELM TURMEDA 


OBRES MENORS 


Text, introducció, notes i glossari 


per 
Marçal Olivar 


EES NOÚSTRES CLAdLCQCIOE 
Barcelona 


1927 


9 


Digitized by Google 


S Pa not 
LpccelÓ sl 

22 -b£ 

LA U32 7 


INTRODUCCIÓ 


A excepció de dues obres anònimes, el 
Diàleg d'En Buc ab son cavall £ el Llibre de 
tres — 1, tal vegada, d'algun conte versificat, 
com ara el Llibre de Fra Bernat, de Francesc 
de la Via, el Plany del cavaller Materó, el 
Testament d'En Serradell de Vic, més aviat 
poesies de sàtira anti-monàstica — hom pot 
dir que tot el que la nostra literatura medieval 
produí en el camp de l'escepticisme és con- 
tingut en les obres de Bernat Metge i d'An- 
selm T'urmeda. L'afinitat de temperament 
que lligà aquests dos contemporanis 4 la tn- 
tenció eminentment personalista de llurs 
composicions — escrites, en realitat, "en de- 
fensa pròpia" — estableixen entre ells una 
connexió prou evident per a deixar deguda- 
ment justificada la publicació conjunta d'o- 
bres tan diferents com la Història de Valter 
e Griselda 1 les Cobles de la divisió del regne 
de Mallorques. 


6 Bernat Metge - Anselm Turmeda 


————— 


Amb aquest volum la coHecció Els Nos- 
tres Clàssics haurà reeditat tota la producció 
literària de Bernat Metge, si prescindim de 
la seva activitat epistolar com a secretari de 
la cancelleria règia — la qual fornirà mate- 
rial per a un altre volum — , del seu assaig 
de versió del poema De Vetula, de Richard 
de Fournival, i de l'inici de diàleg conservat 
en el ms. de la Biblioteca Nacional de Pa- 
ris, Obres inadequades a una coHecció de di- 
vulgació a causa de llur caràcter fragmen- 
tari. De Fra Anselm lT'urmeda — "en altra 
manera apellat AbdaHà" — publiquem, dei- 
xant per a més endavant l'edició del Llibre 
de l'Ase, les seves dues composicions poèti- 
ques. 

Fet aquest advertiment preliminar, ens 
concretem a donar de cadascuna de les obres 
contingudes en el present volum, les notícies 
indispensables, per tal de facilitar la tasca als 


lectors. 
de dE 


De Bernat Metge bé podríem dir que tot el 
que no va escriure de la presó estant, ho va es- 
criure, almenys—com diu ell amb un subter- 
fugi elegant —, "per envejosos contra justí- 
cia maltractat". El cas és que la cronologia 


Obres menors 7 


de les seves obres datables coincideix exacta- 
ment amb la cronologia dels seus encausa- 
ments. En ordre al temps, la seva primera 
obra és el Llibre de Fortuna e Prudència 
(1381). Ell, que més tard havia d'ésser l'im- 
plantador a casa nostra de l'obra dels primers 
renaixentistes italians, en aquesta avinentesa 
s'inspirà, almenys tant com en la Consolatio 
Philosophiae de Boeci, en els poemes filosò- 
fico-narratius de França. Degut potser a què 
totes les obres d'aquest gènere s'assembien, 
són diversos els poemes que el Llibre de For- 
tuna e Prudència recorda: El Roman de Phi- 
losophie, de Simiumd de Freine, el Roman de 
Fauvel, de Gervais de Bus... (1). Les fonts 
que hom té per incontestables són, però, ultra 
Boeci, l'Anticlaudianus d'Alain de Lille 1 el 
Roman de la Rose (2). En Metge — a més 
de plagiador d'una traça extraordinària, per- 
fecte home de lletres — sabé replasmar sàvia- 
ment tots aquests elements, donant-los com a 
ropatge aquell llenguatge aprovençalat en ets 


(1) Potser el Liber Fortunae, obra inèdita de la 
qual E. Gorra (Studi di crítica letteraria, Bologna, 
1802, Pàgs. 54-64) dóna una recensió que no ens ha 
estat possible consultar. 

(2) El senyor L. Nicolau d'Olvver ha posat gentil- 
ment a la nostra disposició els resultats de les seves 
investigacions fetes a base d'aquestes últimes obres. 


8 Bernat Metge - Anselm Turmeda 


1 uts de què van vestits la majoria de poemes 
narratius escrits a casa nostra — 1 al cap d'a- 
vall en català — durant el període literari que 
comprèn les darreries del segle catorgè 4 les 
primeries de la centúria segient (1). 


(1) L'acció és descabdellada amb habilitat. Una 
matinada—el primer de maig de 1381—, En Metge es 
desperta amb un cobriment de cor que el força a anar 
a passejar-se 'a la riba del mar. Encontre amb un 
hom vell, tot despullat ", que porta un gros capell de 
cànem damunt del cap: en l'una mà cé un veire, en 
l'altra "un cantell de pà". El vell, després de pre- 
sentar-se-li com a simbol del menyspreu de les rique- 
ses terrenals, li prega de donar-li un "tabà" (ca- 
baç P) oblidat dins d'una barca en la qual ha arribat 
la nit abans. En Metge s'hi enfila. Heus ací que el 
vell vara l'embarcació, i ja tenim En Metge navegant 
per alta mar. Inquietud i consideracions filosòtiques 
d'En Metge. Arribada a una illa fantàstica: les ones: 
la cobreixen i la deixen a flor d'aigua, alternadament: 
el terrer, exhuberant tan bon punt les onades cessen, 
s'omple d'una flora contrària a l'ordre establert per 
la natura: els arbres fruiters aquí són eixorcs, i els 
eixorcs hi lleven fruit: mateixa tergiversació en els 
ocells que poblen aquesta vegetació. Dos " fiums" tra- 
vessen aquesta illa: l'un, d'aigua clara i fresca, deixa 
a En Metge una set insadollable: l'altre, d'aspecte 
repulsiu, calma la seva set així que n'ha tastat l'aigua. 
El castell de Fortuna. Aquesta s'apareix a En Mes- 
tre en forma d'una fembra monstruosa. Fortuna cs 
dóna a conèixer, i En Metge comença els seus planys 
contra ella. Aquesta és la part més humana de l'obra. 
Després d'una llarga discusió, Fortuna desapareix dei- 
xant En Metge ple de desolació. Aparició de Pru- 
dència acompanyada de les virtuts. Llarga discepta- 


Obres menors 9 


————— 


Si en el Llibre de Fortuna e Prudència En 
Metge sequetx els corrents de la poesia nar- 
rativa francesa, en la Història de Valter e 
Griselda (1388) — traducció del Griselidis 
del Petrarca, versió, al seu torn, de la no- 
veHa continguda en la darrera jornada del 
Decameró — es mostra conreador o, si vo- 
leu, adaptador de la prosa classicitzant ttalia- 
na. De fet hom podria extendre aquesta 
constatació a tota la producció literària d'En 
Bernat Metge. Com a versificador, ell mai 
no s'apartà dels cànons del darrer perívde 
medieval, com a prosista pot ésser conside- 
rat amb qustícia Tel mostre primer renai 
xent". Aquella historieta, graciosament en- 
closa entre les dues lletres on l'autor es reco- 
mana aq Madona Isabel de Guimerà, és l'obra 
més pulcra que eixí de les mans d'aqueix cu- 
riós secretari retal. 

Les altres dues obres de Bernat Metge 


ció sobre la providència divina. En aquest passatge es 
manifesta — cautelosament i amb arguments manlle- 
vats, com en el Somni, —la posició escèptica d'En 
Metge. Aquest es dóna, finalment, per convençut. 
Prudència i les donzelles el recondueixen a la barca: 
En Metge hi puja i arriba feliçment a Barcelona, on, 
alliçonat per aquesta experiència, cuita a ficar-se a 
Casa seva abans que la gent mraliciosa s'adoni del seu 
sospitós passeig matinal. 


Io Ò Bernat Metge - Anselm Turmeda 


que auui publiquem: la Medecina — fins ara 
mmèdita — 4 el Sermó, en vista a llur contin- 
gut filosòfic, pesen tant, als nostres ulls, com 
totes les argumentacions de segona mà con- 
tingudes en el Somni. I és que Bernat Metge, 
en el fons, solament pot ésser tingut per un 
filòsof o un pensador en tant que tots els vi- 
vidors inteligents filosofen. 

La primera d'aquestes dues composicions, 
escrita durant el seu tercer empresonament 
(1397-1398) i adreçada a Mossèn Bernat 
Margarit, és una mostra tal vegada única en 
les nostres lletres. Val a dir també que és 
purament una obra de circumstàncies, on 
certes negligències són, sinó escaients, al- 
menys excusables. Parlant des d'un punt de 
vista històrico-literari, és classificable dintre 
del gènere dels "lletovaris" — mena de re- 
media amoris medievalitzats —, dels quals 
és una paròdia. 

Hom ignora la data en què fou escrit el 
Sermó. Hom ignora igualment fins a quin 
punt En Metge hi és un autor original. El 
metre en què fou escrit — la codolada — 
era l'adequat a les obres de caràcter burlesc 
o satíric. 


Obres menors II 


El Llibre de bons amonestaments 4 les 
Cobles de la divisió, les dues obres versifi- 
cades d'Anselm T'urmeda, foren escrites a 
Tunis l'any 1398, quan l'ex-frare mallorquí, 
onze anys després de la seva apostasia, havia 
devingut, sota la protecció d'Abu-Faris, ric 
4 prestigiós in partibus infidelium. El primer 
d'aquests poemets, Si no fos per un bon nom- 
bre d'estrofes plenes d'una mordacitat tota 
personal, hom podria afirmar que és un plagi 
de la Dottrina dello Schiavo de Bari, obra 
dtaliana del segle XIII, de to moralitzador. 
Turmeda, però, no es concretà a tergiversar. 
en part, la intenció de l'original italià, sinó 
que catalanitzà, a més, la seva forma, subs- 
htuint el decasíRab en els tres primers versos 
de cada cobla i deixant el vers curt final sense 
rima. Aquesta forma mètrica tan nostra de- 
gué tenir bona part en l'extraordinària di- 
fusió del Llibre, el qual, posteriorment, con- 
vertit en llibre de lectura sense que hom hi 
fes gaires modificacions, aconseguí un nom- 
bre d'edicions fabulós. 

Les Cobles foren escrites a instàncies d'"al- 
guns honrats mercaders de Mallorca". Aneu 
a saber, però, els veritables motius que guia- 
ven la ploma de llur autor, probablement 
la idea d'un retorn al seu país nadiu no hi 


12 OO Bernat Metge - Anselm Turmeda 


era del tot extranya. Això explicaria la des- 
mesurada extensió que hi temen l'anècdota 
1 l'elogi personal. La part narrativa del poe- 
ma — evidentment influida per les obres de 
la matière de Bretagne — és una excelent 
mostra de l'estil poètic d'En Turmeda, flo- 
rejat 1 popularista alhora. 


MARÇAL OLIVAR 


BIBLIOGRAFIA 


BERNAT METGE 


Manuscrits. — HISTÒRIA DE VALTER EÉ GRI- 
SELDA: 4, Bibl. Universitària de Barcelona, 21- 
1-23, B, Bibl. de Catalunya, 12, C, Bibl. Vda. 
Bonsoms, Valldemossa (Mallorca), que conté la 
versió cat. del Decameró. — SERMóÓ: 4 i B, Bibl. 
de Catalunya, 8 i 831. — MEDECINA : Bibl. de Ca- 
talunya, 831. — LLIBRE pE FORTUNA E PRUDÈNCIA: 
Bibl. de Catalunya, 8 i 831 (aquest darrer mo- 
més conté des del vers 120). — Edicions: His- 
TÒRIA DE VALTER E GRISELDA: a, M. Aguiló (en 
Cançoner de les obretes...) Barcelona, 1883. — 
b, A. Bulbena (juntament amb Lo Somni), Bar- 
celona, 1891: c i d, R. Miquel i Planas en His- 
iòries d'altre temps, I, Barcelona, 1905: i en Obres 
de Bernat Metge (Biblioteca Catalana), Barcelo- 
na, 1910. — Obres de consuita: M. Milà i Fon- 
tanals, Ressenya ...dels ant. poetes cat. (Obres com- 
pletes, 111), R. Miquel i Planas, Est. hist. 4 crit, 
sobre l'antiga novella cat. (Bibliofilia, I, cols. 287- 
92), M. Olivar: Un nou ms. de B. Metge (But- 
dletí de la Bibl. de Cat., VI (1925), 366-371) i la 
recensió d'aquest treball per L. Nicolau d'Olvver, 
La Publicitat, 3 nov. 1925. 


ANSELM TURMEDA 


Manuscrits. — CoBLES DE LA DIVISIÓ DEL REG- 
NE DE MALLORQUES: Bibl. de Carpentràs, 381. — 


14 Ò Bernat Metge - Anselm Turmeda 


LLIBRE DELS BONS AMONESTAMENTS: 4, Bibl. de 
Carpentràs, 831, B, Bibl. de l'Ateneu Barcelo- 
nès, I, C, Bibl. Univ. de Barcelona, 21-4-I. — 
Edicions: CoBLES DE LA DIVISIÓ: M. Aguiló, 
Cançoner de les obretes... Barcelona, s. d. — BoNs 
AMONESTAMENTS: a, Edició princeps, Barcelona, 
1575. Exemplar únic a la Bibl. Colombina de Se- 
villa. (Prescindim de les altres edicions fetes du- 
rant els seg. XVI, XVII, XVIII i primera meitat 
del xix), b, M. Aguiló, en Canç. de les obr..., 
Barcelona, s. d.: c, en Cançoneret català, Barcelo- 
na, 1891. — Obres de consulta: M. Milà i Fon- 
tanals, Ressenya ...dels ant. poetes cat. (Obres com- 
pletes, III), E. Aguiló, Fray Anselmo Turmeda 
(Museo Balear, 1884-5), Agustin Calvet, Fray 
Anselmo Turmeda, Barcelona, 1914, V. Castaiie- 
da, Dos ediciones desconocidas del libro de "Bons 
Amonestaments" (Rev. Hispano-Americana, V, 
núm. I (Madrid, 1919). 


LA NOSTRA EDICIÓ 


Per a la Hist. de Valter e Griselda seguim prin- 
cipalment el ms. de la Bibl. Universitària (21-1-23), 
tenint en compte el text dels altres mss. — àdhuc 
del ms. del Decameró, que segueix, amb lleugeres 
adaptacions, la versió d'En Metge, en la desena 
jornada de l'obra —, dels quals hem aprofitat al- 
guna lliçó. El text de les altres obres versificades 
d'En Metge l'hem establert tenint a la vista tots 
els mss. Per a les Cobles i els Amonestaments d'En 
Turmeda, hem utilitzat fotocòpies del ms. de Car- 
pentràs existents a la Biblioteca de Catalunya. 


BERNAT METGE 


IO 


25 


HISTORIA DE VALTER E GRISELDA 


A la molt honorable e honesta senyora 
madona Isabel de Guimerà, Bernat Metge, 
salut e reverència subjectiva. 

A mi, encercant entre los llibres dels filò- 
sofs e poetes alguna cosa amb la qual pogués 
complaure a les dones virtuoses, ocorrec l'al- 
tre dia una història la qual recita Petrarca, 
poeta laureat en les obres del qual io he sin- 
gular afecció. E com la dita història sia fun- 
dada en virtuts de paciència, obediència e 
amor conjugal, e a mi sia cert que entre les 
altres virtuts, vós, senyora, siats dotada d'a- 
questes singularment, per ço he deliberat d'ar- 
romançar la dita història, e de trametre-la'us 
perquè vós e les altres dones virtuoses 
prenats eximpli de les coses en ella conten- 
gudes, no per tant que io em pens que vos- 
altres freturets d'aquesta doctrina, car sens 
ella sóts assats pacients e virtuoses, mas que, 
per ço que oirets la present història, siats pus 
ardents en seguir les dites virtuts : car diu lo 

2 


I8 Bernat Metge - Anselm Turmeda 


mestre d'amor, Ovidi, en les obres del qual 
en temps que io amava me solia molt delitar, 
que al cavall lleuger, quan corre, no li nou si 
hom li dóna alguna esperonada. Suplicant- 
vos que la segient història vullats benigna- 
ment oir, e en les adversitats, les quals algú 
en aquesta present vida no pot esquivar, con 
lloc serà, ben remembrar d'aquella, per ço 
que mills e pus pacientment puixats aquelles 
soferir, de les quals Déu vos vulla preservar 
per sa mercè. Amén. l 


En Itàlia és una província ornada de molts 
notables castells e viles, apellada lo Mar- 
quesat de Saluça, de la qual era marquès un 
fort noble baró apellat Valter, jove, bell e 
molt graciós, no menys noble de costumes que 
de llinatge, e, finalment, en totes coses fort 
insigne, sinó que, content d'açò que fortuna 
li havia dat, no curava de l'esdevenidor e 
trobava tan gran pler en caçar que totes les 
altres coses que a fer havia ne menyspreava. 
E especialment no es curava de pendre mu- 
ller, de la qual cosa los seus vassalls e sots- 
meses eren fort dolents e despagats, los 
quals, con molt ho haguessen sofert, anaren 
ensems al dit Valter, e la u d'ells, lo qual 


IO 


I5 


20 


25 


IO 


15 


25 


Obres menors 19 


era de major auctoritat, e per pell parlar e 
per major privadesa que havia ab lo dit Val- 
ter, dix així: — Molt noble marquès, la tua 
humanitat dóna a nós audàcia e gosar que, 
tota vegada que els fets ho requiren, ab de- 
vota confiança parlem ab tu, e que ara les 
voluntats que tots tenim secretes en los nos- 
tros coratges la mia veu notific a les tues 
orelles, no pas que io hage algun interès sin- 
gular en açò, mas per tal com tu, segons que 
per molts indicis e senyals has sovent provat, 
mostres e reputes que io són a tu molt Car 
denant tots los altres. Con, doncs, totes les 
tues coses plàcien e hagen a nós tostemps 
plagut, per ço que puixam jutjar que siam 
benaventurats con aital senyor havem, e se- 
rem molt pus benaventurats en lo esdeveni- 
dor que tots nostres veins, suplicam-te hu- 
milment que vulles pendre muller e que açò 
vulles fer espatxadament, car los jorns se'n 
van e volen fort lleugerament. E jatsesia 
que tu sies en la flor de ton jovent, emperò 
la vellesa ensegueix aquesta flor, e la mort 
és proisma a tota edat: tothom egualment ha 
a morir, e la hora és incerta. Plàcia't, don- 
Gues, que oges les pregàries de aquells qui 
no menysprearien los teus manaments, e co- 
mana a nós la elecció de la muller: car nós 


20 — Bernat Metge - Anselm Turmeda 


—— 


la et procurarem tal, que ella serà digna d'a- 
costar-se a tu, e de tal llinatge que tots po- 
rem estar ab bona esperança de ella. Delliu- 
ra'ns, donques, d'aquesta trista d'ànsia en 
què som, per ço que, si Déu disposava en 
altra manera de tu, no te n'anasses menys 
de lledesme successor e nós romanguéssem 
sens regidor algú. — 

Lladoncs, lo dit Valter, mogut per les pia- 
doses paraules e pregàries dels seus, dix: 
— Vosaltres, amics, me forçats de fer cosa 
que jamés no fo en lo meu cor: io m'ade- 
litava que visqués en llibertat, la qual fort 
tard és en matrimoni. Per què, io em sots- 
met de bon grat a la voluntat de vosaltres. 
E jatsia que io confiu de la vostra saviesa e 
fe, vull rellevar vosaltres del càrrec que vo- 
lets pendre per mi, car io mateix me'n vull 
haver lo afany de cercar-la'm, com io sia cert 
que la noblesa de l'u no ennobleix l'altre e 
que moltes vegades los fills són dessemblants 
als pares. Tot lo bé qui és en la persona no li 
ve d'altre sinó de Déu, al qual io coman a 
mi e tots mos afers, esperant que Ell me tro- 
barà cosa que serà expedient a repòs e salut 
mia. E pus vosaltres trobats plaer que io 
prenga muller, promet-vos que io compliré 
vostre desig en breu, però vull que em pro- 


IQ 


20 


25 


25 


Obres menors 21 


metats que qualsevulla muller que io prena, 
ab sobirana honor e reverència ia tractarets, 
e que entre vosaltres no haja algun qui en 
diga mal ne es clam de la elecció per mi fae- 
dora. Qualsevulla muller que io pendré, aque- 
lla vull que sia vostra senyora e sia així 
tractada per vosaltres com sí era filla de 
l'emperador. — 

Lladoncs tots a una veu, concordablement, 
li prometeren fort alegrement de atendre e 
complir son manament, així com aquells qui 
per sobres de goig a penes cuidaven veure 
lo dia de les núpcies: ab tan gran pler e 
goig lo esperaven. Lo qual dia lo dit Valter 


los assignà que fossen aparellats a la cele- 


bració de aquelles. É, no res menys, manà als 
seus domèstics e familiars que solemnement 
aparellassen les coses necessàries a la festa. 

No molt lluny del palau del dit marquès 
era situada una vila petita, poblada de al- 
guns pageses fort pocs e pobres, entre los 
quals n'hi havia un pus pobre que tots ios 
altres apellat Janicola, e havia una filla ape- 
llada Griselda, assats bella de cos (mas era 
pus bella e noble de bones costumes e de 
virtut del coratge), la qual s'era nodrida en 
sobirana pobresa, ab vianda grossera, e, ig- 
norant tot desig carnal, jamés no havia ima- 


22 Bernat Metge - Anselm Turmeda 


———— 


ginat ne. girat lo enteniment en folls ne en 
delicats pensaments, ans reposava en lo seu 
pits virginal coratge d'home vell e savi, e ab 
inextimable caritat servia diligentment son 
pare, e, pasturant algunes poques de ovelles 
que havia, filava cascun jorn, e puis, tor- 
nant-se'n a casa, aparellava cols o espinacs 
O altres viandes covinents a la sua condició, 
e faia lo llit a son pare, e finalment, tot son 
temps despenia en pietat e obediència filial. 

E com Valter hagués acostumat de passar 
sovent per la casa de son pare e s'hagués 
pres esment, moltes vegades, de la virtut d'a- 
questa nina (la qual virtut no era manifes- 
tada a la gent, ne en parlava algú per ço 
con era de tant baix estament), lo dit Valter 
se mès en cor de pendre aquesta per muller, 
sobre totes les altres. 

Lo dia de les núpcies se acostava, e tot- 
hom se meravellava d'on vendria la nòvia, 
ne qui era. E lo dit Valter, entre tant, faia 
provisió de anells d'aur e de corones e de 
altres ornaments: e féu fer vestedures, cal- 
ces e sabates a forma e a mesura de altra 
donzella, la qual era de estatura semblant a 
Griselda. 

Ab tant venc lo dia assignat, e con algú 
no sabés noves de la nòvia, tothom estec 


0) 


20 


25 


15 


25 


Obres menors 23 


fort meravellat, e majorment per ço con ja 
era hora de dinar e la vianda e la casa eren 
aparellades. Lladoncs Valter, així com si de- 
gués eixir a carrera a la sua esposa, isqué 
fora la sua casa, ben acompanyat de molts 
nobles hòmens e dones, dreçant son cami vers 
la vileta dessús dita. 

E Griselda, ignorant les coses qui per ella 
eren aparellades, e portant aiga ab un càn- 
ter en lo seu cap, entrà-se'n en la casa de 
son pare per ço que espatxàs ço que a fer 
havia, e que anàs ab les altres nines a veure 
la esposa de son senyor. E dementre que 
Valter anava pensiu entre si mateix acos- 
tant-se vers la casa de Janicola, cridà Gri- 
selda per son nom, interrogant-la on era son 
pare. É aquella, reverentment e ab gran hu- 
militat, respòs-li que en casa era, a la qual 
dix Valter: — Mana-li que vinga a mi. — 

É con lo pare de la dita Griselda fo ven- 
gut, lo dit Valter, prenent-lo per la mà, ab 
veu baixa per ço que negú no ho oís, dix: 
— Janicola, io sé que tu ames molt a mi, e 
tostemps he conegut tu per bo, fael e lleial, 
e les coses que a mi plaen io em pens que 
tu les hages per agradables. Emperò una cosa 
singularment vull saber de tu: si vols haver 
a mi per genre, qui són ton senyor. — 


24 — Bernat Metge - Anselm Turmeda 


Lladoncs Janicola, espaordit de les dites 


paraules, dix: — Jo no deig res voler ne 
avorrir sinó així con plaurà a tu, qui est 
mon senyor —. — Entrem-nos-en, doncs — 


dix Valter —, tots sols, per ço que en pre- 
sència tua io puixe interrogar ta filla. — 


E, aprés que foren intrats dins la casa de. 


Janícola, esperant defora e meravellant-se 
tot lo poble, trobaren Griselda molt merave- 
llada e espaordida de l'aveniment de tan gran 
hoste. A la qual dix Valter: — A ton pare 
e a mi plau que sies ma muller, e pens-me 
que semblant plàcia a tu, però una cosa te 
vull demanar: si véns acordada que, aprés 
que nostre matrimoni serà acabat e complit, 
lo teu coratge se convenga de bon grat ab 
lo meu, així que en alguna cosa iamés no es 
desconvenga ab la mia voluntat, e que tot 
çO que io volré fer te plàcia, e que no em 
contrastaràs ne em faràs mala cara jamés.— 

Al qual la dita Griselda, tremolant per la 
novitat d'aquest fet, respòs: — Senyor meu, 
io no són digna de tan gran honor, però si 
la tua voluntat és, e fortuna mia, que així 
sia com tu has dit, io et promet que, no tan 
solament faré ço que tu manaràs, ans enca- 
ra te dic que jamés no pensaré res que sia 
contra ton voler, ne tu poràs fer alguna cosa, 


IO 


IS 


20 


25 


Obres menors 25 


posat que em manasses matar, la qual sia 
desplasent a mi — . — Assats me basta — 
dix Valter. E mostrant aquella públicament 
al poble, dix: — Aquesta és ma muller. 
Aquesta és vostra senyora. Aquesta amaís e 
honrats, e, si mi havets car, hajats aquesta 
molt pus cara. — 

E per ço que ella no aportàs res de la for- 
tuna vella en la novella casa, féu-la despu- 
llar tota nua a les honrades dones qui eren 
aquí, e dels peus fins al cap la féu vestir de 
vestedures noves. La qual, aprés que fo ves- 
tida, pentinada e ben arreada, a penes la 
conec lo poble. E encontinent Valter la es- 
posà e li donà un fort bell anell, e faent-la 
cavalcar en un cavall blanc, féu-la amenar 
ab gran alegria, present e acompanyant tot 
lo poble, al seu palau. 

En aquesta manera foren celebrades les 
noces fort solemnement. E Nostre Senyor 
Déu féu tal gràcia a la dita Griselda, que 
algú no pogué jutjar que fos nodrida en 
casa de pastor, sinó en algun palau imperial: 
tant era cara e venerable envers tots: e a 
penes coneguera hom, qui la conegués de na- 
tivitat, que fos filla de Janicola: tanta era 
la honestat de la sua vida e la noblea de les 
sues costumes e la dolçor de les sues parau- 


26 Bernat Metge - Anselm Turmeda 


les, ab les quals se tirava los coratges de les 
gents. É no tan solament dins los térmens 
de la sua terra la lloaven, ans encara per 
moltes altres províncies era escampada la sua 
Virtuosa fama, així, que molta gent ab gran 
afecció e pler venia per a mirar aquella. 

En aquesta manera Valter, ennobleit de 
insigne e benaventurat matrimoni, vivia ab 
sobirana pau en casa sua, e fora sa casa ab 
sobirana amor de ses gents. É era tengut 
fort per savi, con tan gran virtut amagada 
dejús tan gran pobresa e fretura havia acos- 
tada a si mateix. É no solament Griselda 
exercia negocis femenils e domèstics, ans, 
con ops hi era, usava de oficis públics, e en 
absència de son marit llevava de carrera los 
plets e questions de la terra e metia pau en- 
tre los discordants, ab tan bones e sàvies pa- 
raules e maneres, e ab tanta maturitat e egual- 
tat de juí, que tothom deia que Déu los havia 
tramesa aquesta dona del cel. 

E no passà molt temps que Griselda s'em- 
prenyà, per la qual raó tots los seus sots- 
mesos estigueren ab angoixosa esperança. 
Aprés ella parí una filla molt bella, e jat- 
sia que sos vassalls haguessen més amat 
fill, emperò no tan solament son marit, ans 
encara tota la gent ne hac fort gran pler. 


IO 


I5 


20 


25 


10 


I5 


25 


Obres menors 27 


E aprés un temps que la filla fo destle- 
tada, jatsia que lo dit Valter hagués assats 
provada la fe de sa muller, emperò volc-la 
provar e assajar més avant. E estant sols 
en una cambra, cridà-la e, ab cara trista, dix- 
li així: — Bé saps tu, Griselda, e no em pens 
que per la present fortuna te sia oblidat, 
lo estament del temps passat, bé saps tu, en- 
cara, en qual manera venguist en aquesta 
casa e con est assats cara e molt amada a mi, 
mas no est així cara als nobles hòmens de 
ma terra, majorment despuis que comencist 
haver infants, car tenen-se fort per injuriats 
que sien sotsmesos a dona qui sia filla de pa- 
gès, així com tu est. É és de gran necessi- 
tat a mi, qui desig haver pau ab ells, que de 
ta filla faça, no ço que volria, mas ço que a 
ells plaurà. E covendrà-me'n a fer cosa que 
em serà la pus trista e la pus dolorosa que 
io pogués fer, però no ho volria fer que tu 
no ho sabesses, per què vull que hi consen- 
tes e que hi hages aquella paciència la qual 
me prometist en lo començament de nostre 
matrimoni. — 

Lladoncs, Griselda, oides aquestes parau- 
les, sens mudament de color e de paraula, 
dix: — Tu est nostre senyor, e io e aquesta 
filla tua som teus. Fé de les tues coses així 


28 o Bernat Metge - Anselm Turmeda 


con te plaurà, car res no pot a tu plaure que 
a mi desplàcia, car io no desig haver res, ne 
he paor de perdre alguna cosa en aquest món 
sinó tu. lo he ficades aquestes coses en lo 
mig del meu cor, les quals jamés no n'eixi- 
ran per passament de llong temps ne per 
mort. Totes coses impossibles se porien abans 
fer, que lo meu coratge no es mudaria. — 
Lladoncs Valter, fort alegre per la dita 
resposta, mas dissimulant-ho con pusqué, se 
partí davant ella demostrant que era fort 
trist. E aprés un poc tramès-li un dels seus 
algutzirs, en lo qual ell se fiava molt, certi- 
ficat de sa intenció e de ço que ell entenia a 
fer, lo qual, vinent a ella gran hora de nit, 
li dix: — Senyora mia, perdona'm e plàcia't 
que no em tingues a mal ço que io forçada- 
ment he a fer. La tua saviesa sap quina zosa 
és qui ha a fer ab senyor al qual hom no 
pot contrastar per dura cosa e cruel que man 
ésser feta. Mon senyor m'ha manat que io 
prenga aquesta infanta, e que aquella... — . 
E ab paraula estroncada lleixà's de parlar, e 
de dir lo cruel ministeri que devia exercir. 
Sospitosa era la fama de l'algutzir, sospi- 
tosa era la cara, sospitosa era la hora, sos- 
pitoses eren les paraules, ab les quals, jat- 
sia que ella clarament entenés que aquell 


IQ 


IS 


. 25 


IO 


I5 


25 


Obres menors 20 


devia anar matar la sua dolça filla cara, em- 
però no gità alguna petita llàgrema ne sos- 
pirà gens: la qual cosa no solament fora es- 
tada molt dura a mare, ans ho fóra sem- 
blantment a nodrissa. Puis, ab bona cara, 
prenent la infanta guardà-la un petit, e be- 
sant aquella, benei-la e féu-li lo senyal de la 
creu en lo front, e donà-la a l'algutzir dient- 
li: — Vé-te'n e en execució met ço que mon 
senyor te ha manat. Mas prec-te de una cosa: 
que et guards que bèsties feres ne ocells no 
devoren ne mengen aquest petit cos: ab tal 
condició, però, que per mon senyor no sia 
manat lo contrari. — 

É aprés, con lo dit algutzir se'n fos tornat 
a son senyor e li hagués recitat ço que per 
ell era estat dit a la dona e ço que per ella 
era estat respost, e li hagués donada sa filla, 
amor e pietat paternal mogueren fort lo dit 
Valter, però ell no lleixà son propòsit, ans la 
lliurà a l'algutzir embolcada en draps, e, 
mesa dins una gran canasta, posà-la sobre 
una bèstia que la aportàs suaument, e féu-la 
aportar ab gran diligència a Bolunya, a sa 
germana, que era muller del comte de Pà- 
nico, que la nodrís e que la instruís ab ma- 
ternal amor e estudi de bones costumes, e 
que la faés nodrir e que la tingués tan se- 


30 Bernat Metge - Anselm Turmeda 


cretament com pusqués, que hom en lo món 
no pogués saber de qui era filla. E lo dit 
algutzir encontinent compli ab gran diligen- 
cia ço qui li era manat. 

Aprés Valter, considerant sovent les pa- 
raules e la cara de sa muller, jamés no po- 
gué conèixer ne haver senyal que lo corat- 
ge de sa muller se fos mudat, car egual ale- 
gria, diligència e cura, acostumat servei e 
semblant amor li demostrava, de fet, que 
de abans havia acostumat. E jamés no li 
demostrà tristor ne li féu menció de sa filla, 
ne jamés deliberadament ne incident lo nom 
de aquella no li eixí de la boca, que algú 
ho oís. 

Aprés de aquestes coses que foren pas- 
sats quatre anys, Griselda se emprenyà, e 
parí un fort bell fill, del qual hagueren gran 
goig e alegria son pare e tots sos amics. E 
a cap de dos anys que fo deslletat, Valter, 
tornant en la acostumada curiositat, dix a 
sa muller aitals paraules: — Bé creu que ha- 
ges oit dir con lo meu poble ha gran despler 
e no porta pacientment nostre matrimoni, 
majorment despuis que tu comencist haver 
infants, però jamés no els sabé tant greu con 
féu despuis que tu haguist fill, car dien entre 
ells (e io qui moltes vegades ho he oit dir) 


IO 


IS 


25 


IO 


I5 


25 


Obres menors 3I 


—— 


que: "aprés la mort de Valter, lo net de Ja- 
nicola senyorejaria a nós", e que els és fort 
greu que tant noble terra sia sotsmesa a aitai 
senyor. Cascun dia entre lo poble se dien 
aquestes paraules, per les quals io, qui són 
fort desitjós de repòs e, a la veritat, me tem 
de perill de ma persona, me somoc, moltes 
vegades, que d'aquest infant faça ço que he 
fet de sa germana. Mas denuncie-t'ho abans, 
per ço que sobtosa e inopinada dolor no et 
torbàs. — 

E Griselda respòs: — Senyor, ja t'ho he 
dit, e ara ho repetesc, que io no puix res fer, 
ne no vull, sinó ço que a tu plau, car io en 
aquests fills no he als sinó los treballs. Tu 
est senyor de mi e de ells, per què fé a ta 
guisa de ço del teu, e no hi demans mon 
consentiment, car així com en lo entrament 
que fiu de la tua casa me despullí les veste- 
dures, així em despulli les mies voluntats e 
desigs e vestí'"m-los teus. Per què, en qualse- 
vulla manera tu vulles alguna cosa, io sem- 
blantment vull aquella, car si io fos certa de 
la tua voluntat, ja haguera començat a voler 
e desijar ço que tu desiges, mas, pus lo teu 
coratge no puix prevenir, de bon grat se- 
guiré aquell. E si tu trobes pler que io mui- 
ra, tantost morré volenterosament, car algu- 


32 Bernat Metge - Anselm Turmeda 


na cosa, finalment, ne la mort, serà igual a 
la nostra amor. — 

Lladoncs Vaiter, meravellant-se de la cons- 
tància e fermetat de la fembra, partís ab 
trista cara denant ella. E encontinent tra- 
mès-li lo algutzir que ja altra vegada li havia 
tramès: lo qual, aprés que ab gran instàn- 
cia li hac demanat perdó si li feia res des- 
plasent, així com si degués a fer un gran 
crim, demanà l'infant. E Griselda, ab la 
cara e coratge dessús dits, pres entre los bra- 
ços son fill bell e fort graciós, no tan sola- 
ment per ella amat, mas per tots aquells qui 
l'havien vist e oit nomenar, e faent-li lo se- 
nyal de la creu en lo front e beneint-lo així 
com havia fet de la filla, esguardant-lo gran 
estona e besant-lo sens llàgrema ne sospir, 
donà'l a l'algutzir dessús dit, dient-li: — Vet 
ací mon fill. Fé d'ell ço que t'és manat, mas 
de una cosa te prec: que si fer se pot, no 
jaquesques menjar a bèsties selvatges ne a 
ocells los delicats membres de aquest tan no- 
ble infant. — 

Aprés lo algutzir se'n tornà ab l'infant 
a son senyor, dient-li les coses dessús dites: 
lo qual se meravellà tan fort, que si no com 
ell era cert de la gran amor que Griseida 
havia a sos fills, per poc haguera haiúda sos- 


TO 


I5 


20 


25 


IO 


25 


Obres menors 33 


pita, que aquesta fortalesa femenil no pro- 
ceís de enorme crueltat. E aprés tramès lo 
dit infant, per l'algutzir, a Bolunya, així 
con havia fet de la filla. 

Tots los dessús dits experiments de ben- 
volença e fe conjugal pogueren haver bastat 
a Valter, mas molts hòmens són qui no es 
saben abstenir de la cosa pus que la han co- 
mençada, ans, continuant aquella, perseve- 
ren en llur propòsit. 

Aprés, Valter, continuament contemplava 
e guardava sa muller si es mudava per ço 
que li havia fet, e null temps pogué conèi- 
xer en ella alguna mutació, mas de dia en 
dia la trobava pus fael e ab major afecció 
envers ell, així que abdosos semblaven de un 
coratge, car la muller, així com dessús és dit, 
no volia ne avorria alguna cosa, sinó així 
com a son marit plaia. 

Poc a poc se començà escampar mala fama 
de Valter, ço és assaber, que ab crueltat e 
durícia inhumana, per ço com se penedia del 
baix e humil matrimoni que havia fet ab Gri- 
selda, havia manat matar sos fills, car algú 
no podia veure los infants, ne sabia hom on 
eren. Per la qual cosa Valter, qui solia ésser 
tengut per savi hom e noble, e solia ésser 
molt car als seus sotsmeses, fo reputat a les 

8 


34 Ò Bernat Metge - Anselm Turmeda 


gents per infamis e odiós. E gens per açò lo 
seu cruel coratge no es mudava ne s'enclina- 
va, ans proceia continuament ab sospitosa se- 
veritat en la experiència que havia comen- 
çada. 

E com aprés la nativitat de la filla fossen 
passats dotze anys, ell tramès missatgers a 
Roma qui fessen semblant, o fenyessen, que 
aportassen lletres del papa ab les quals fos me- 
sa fama entre el poble que a ell era dada lli- 
cència, per lo dit papa, que per repòs e pau de 
ell e de ses gents, separat lo primer matri- 
moni, pogués pendre altra muller. La qual 
fama, con fos pervenguda a notícia de Gri- 
selda, io em pens que la desconscià e li donà 
gran tristor, mas ella no se'n mogué gens, 
ans estec ferma, així con aquella qui de si 
mateixa e de ço del seu havia ja una vegada 
ordenat e dispost, esperant què manaria ésser 
fet de ella Valter, al qual ella sa persona e les 
sues coses havia subjugades e sotsmeses. 

Valter havia ja tramès a Bolunya, a son 
cunyat, pregant-lo que li amenàs sos fills. 
E la fama se escampà que aquella donzella 
li amenaven que fos sa muller. Í,a qual cosa 
son cunyat faelment exequí. É, amenant-li 
la donzella, que ja era de edat de maridar, 
bella e exceHent e de bells ornaments arrea- 


IO 


I5 


25 


0) 


25 


Obres menors 35 


da, e amenant semblantment son germà, qui 
era de edat de dotze anys, ab gian compa- 
nya de nobles hòmens e cavallers, cert dia 
per ell ordenat començà son camí. 

E entretant Valter, per ço que temptàs 
sa muller, així com havia acostumat, a ma- 
jor dolor e vergonya de ella, féu-la venir 
públicament denant gran partida del poble, e 
dix-li: — Jo m'adelitava assats en ton ma- 
trimoni, no gordant lo llinatge d'on vens, 
mas les tues costumes, e ara, segons que 
veig, tota gran fortuna és gran servitut e 
gran subjugació, car a mi no és llegut de fer 
ço que seria llegut de fer a un llaurador. L,os 
meus vassalls me forcen, e lo papa hi con- 
sent, que io haja altra muller, la qual ja ve, 
e sens dubte hic serà en breu. Per què està 
ab fort cor e dóna lloc an aquella, e aportant 
ab tu lo dot que hic aportist, torna-te'n a 
casa de ton pare. No és fortuna en lo món 
qui dur perpetualment a la persona. — 

Lladoncs Griselda respòs: — Senyor, tos- 
temps sabí e em tingui per dit que entre la 
tua magnitud e la mia humilitat no hi ha 
alguna proporció, e tostemps fui certa que, 
no tan solament era indigna de ésser ta mu- 
ller, ans encara de ésser serventa tua. E jur-te 
per Déu, que en aquesta casa tua, de la qual 


36 —Bernat Metge - Anselm Turmeda 


tu m'has feta senyora, tostemps són estada 
serventa, dins mon coratge. Per què d'aquest 
temps que he perseverat ab tu ab molta de 
honor, e més que io no mereixia, faç moltes 
gràcies a Déu e a tu. Al sobrepús te responc 
que són aparellada, ab bon cor e alegre, de 
tornar-me'n a la casa de mon pare, e allà 
on me nodrí en ma puerícia fenir ma velle- 
sa e morir benaventurada e honòrable vidua : 
la qual són estada muller de tan noble baró 
con tu est. Jo de bon grat dó lloc a la novella 
muller, la qual plàcia a Déu que en bon punt 
hic vinga, e pus a tu plau, io em partesc 
d'ací alegrement. Mas, con me manes que 
me'n port lo meu dot, bé veig io quin és, e 
bé em membra con fui despullada de les mies 
vestedures en lo llindar de la porta de mon 
pare, e, aprés que fui vestida de les tues, vin- 
guí a tu, e lo meu dot no és estat altre sinó 
fe e nuditat. Doncs, io em despull aquesta 
vestedura e restituesc-te lo anell ab què m'es- 
posist. Los altres anells, vestedures e arrea- 
ments, los quals me havies donats, en la tua 
cambra són. Nua isquí de la casa de mon 
pare, e nua hi tornaré, sinó que em par que 
no sia digna cosa que aquest meu ventre, en 
lo qual los meus fills que tu engenrist han 
estat, aparega nu al poble. Per què, si a tu 


IO 


15 


20 


25 


5 


20 


25 


Obres menors 37 


plau, e no en altra manera, te suplic cara- 
ment que en preu de la mia virginitat, la 
qual aporté ací e la qual no me n'aport, me 
vulles lleixar una camisa de aquelles que io 
solia vestir con estava ab tu, ab la qual puixe 
cobrir lo ventre de mi, qui solia ésser ta mu- 
ller. — 

Dels ulls de Valter eixiren espesses Jlà- 
gremes, e no es podia abstenir de plorar, e 
girant la cara detràs, dix ab paraules tremo- 
lants: — Plau-me que hages una camisa —. 
E plorant partí's denant ella. Lladoncs Gri- 
seida se despullà totes les vestedures e romàs 
solament en camisa, e, ab lo cap e peus nus, 
eixi de la sua casa, acompanyant-la molta 
gent que li ploraven detràs dient mal de la 
sua fortuna. 

La dita Griselda, sens plorar ne sospirar, 
ne dir alguna mala paraula, se'n tornà a casa 
de son pare Janicola, qui tostemps les dites 
núpcies havia hagudes per sospitoses e de 
les quals jamés no havia esperat algun bé, 
ans moltes vegades havia imaginat que Val- 
ter no es tendria per arreat de haver muller 
de tan baix estament, e que aquella qualque 
dia, con ne seria ujat, gitaria de casa. Havia 
estojat en un lloc desat de la casa la gonella 
aspre, grossa, esquinsada e arnada que sa 


38 Bernat Metge - Anselm Turmeda 


filla solia portar, e, oit lo brogit que la gent 
faia acompanyant Griselda, la qual sens dir 
alguna paraula se'n tornava, eixí-li a carre- 
ra en lo llindar de la porta, e cobrí aquella, 
mig nua, de la vestedura antiga. 

Per alguns dies la dita Griselda estec ab 
son pare ab meravellosa humilitat, així que 
en ella no podia hom conèixer algun senyal 
de tristor, ne que ella enyoràs ne desijàs la 
fortuna pròspera que havia perduda, con tos- 
temps, estant en sa prosperitat, hagués vis- 
cut humil e pobra de esperit. 

Lo comte de Pànico se acostava ja ab la 

dita donzella, e gran fama anava per la ter- 
ra, de les novelles núpcies, e molta compa- 
nya del dit comte era ja a Saluça, qui havia 
dit al marquès lo jorn que el comte seria 
aquí. EF. Valter manà venir Griselda al pa- 
lau, a la qual, aprés que devotament fo ven- 
guda davant ell, li dix: — lo he gran desig 
que aquesta donzella qui hic serà demà a di- 
nar, sia reebuda honorablement, e los hò- 
mens e les dones qui ab ella vénen, e sem- 
blantment los meus qui seran en lo convit, 
així, que sia feta honor a cascun, de lloc e 
de paraules, segons sa dignitat. E io en ma 
casa no he fembres qui sian aptes en fer açò, 
per què tu, jatsia que no sias bé vestida, qui 


0) 


I5 


20 


25 


IO 


I5 


25 


Obres menors 39 


saps les mies maneres e costumes, pendràs 
càrrec de reebre e de coHocar los hostes se- 
gons que fer-se deu. — 

Lladoncs Griselda respòs: — No tan sola- 
ment faré de bon grat, mas ab gran desig, 
açò e totes aquelles coses que io sabré que 
a tu vendran en pler, e dementre que io vis- 
que no seré ujada ne m'enujaré de fer ço 
que tu manaràs — . E encontinent, a mane- 
ra de una serventa, començà de endreçar la 
casa e de parar les taules e los llits, e de amo- 
nestar les altres companyes que li ajudassen. 

Lo dia segúent, a hora de tèrcia, lo comte 
de Pànico venc, e tota la gent se meravellà 
de la bellesa e bones costumes de la donze- 
lla e de l'infant, son germà. E eren molts 
aquí, los quals deien que Valter sàviament 
e benaventurada havia canviat, e que ara hau- 
ria pus jove e pus noble muller que de abans, 
e que hauria fort bell cunyat. 

E dementre que el convit se aparellava, 
Griselda fo aquí continuament present e, 
sens que no es donà confusió ne vergonya 
de la vestedura esquinçada que vestia, eixí a 
carrera ab alegra cara a la donzella, dient-li : 
— Senyora mia, bé siats vós vengudal — E 
puis acollí bé tots los convidants. E demen- 
tre que ella alegrement acompanyava e ree- 


40 — Bernat Metge - Anselm Turmeda 


bia los convidants ab plasents e gracioses pa- 
raules e ordenava la casa meravellosament 
(en tal manera que tothom, especialment los 
estrangers, se meravellaven com tan gran 
saviesa e majestat de bones costumes se ama- 
gaven jus tal hàbit), e ella no es pogués sa- 
dollar de lloar en diverses maneres la dita 
donzella e l'infant, son germà, Valter, com 
tothom se devia asseure a taula, girà's en- 
vers Griselda, e ab clara veu denant tots, 
quaix traent-se escarn de ella, dix: — i Què 
et par d'aquesta mia esposa P i És assats bella 
e honesta —. — Cert, hoc — dix Grisel- 
da —, car io no em pens que en lo món se'n 
pogués trobar pus bella ne pus honesta. É 
si ab aquesta no has pau e tranquiHitat e vida 
benaventurada, no em pens que ab altre en lo 
món la poguesses haver. E plàcia a Déu que 
així sia, que ab ella visques en pau llonga- 
ment. Mas de una cosa te prec e t'amonest: 
que aquesta no vulles tractar així con has 
tractada l'altra, car aquesta és pus jove e i0- 
drida pus delicadament, e no em pens que ho 
pogués soferir així. — 

E Valter, esgordant la alegria e constàn- 
cia de Griselda, la qual tantes vegades cruel- 
ment havia ofesa sens raó, havent pietat de 
la indigna fortuna que li havia feta sofrir, 


IO 


25 


a— le —— 


El — i 


IO 


I5 


25 


Obres menors 4I 


no ho pogué pus sostenir, e dix. — Oh Gri- 


seldal Assats és coneguda e és provada a 
mi, la tua amor e feeltat. j EF no em pens que 
dejús lo cel sia algú qui tan grans experièn- 
cies haja haides de amor conjugall — E 
dient aquestes paraules, fort alegrement e ab 
gran cupiditat abraçà la sua cara muller, la 
qual per la novitat d'aquest fet estava ver- 
gonyosa e així con si fos llevada de dormir 
e hagués somniat alguna cosa desplasent, e 
dix-li:'—Tu est solament ma muller l Altra no 
n'he haúda ne n'hauré. Sàpies que aquesta 
que et penses que sia ma esposa és ta filla, e 
aquest que et penses que fos mon cunyat és 
ton fill. Ara has cobrat ensems totes les coses 
que en diverses partides cuidaves haver per- 
dudes. lo vull que sàpien, tots aquells qui 
creen lo contrari, que io no et són estat im- 
piadós ne cruel, ne (t') he volguda condem- 
nar, mas provar, ne he volgut matar mos 
fills, mas amagar aquells. — 

E Griselda, oint aquestes paraules, de gran 
goig tornà mig morta, e per sobres de pie- 
tat eixí quaix fora de son seny. E ab ale- 
gres llàgrimes lleixà's anar sobre sos fills, 
e abraçant aquells e fatigant-los ab besa- 
ments espessos, banyava'ls llurs cares ab 
piadosos gemegaments e sospirs. 


42 Bernat Metge - Anselm Turmeda 


E encontinent les altres dones qui aquí 
eren despullaren alegrement Griselda d'aque- 
lles pobres vestedures que vestia, e arrearen- 
la de les sues vestedures acostumades, e la or- 
naren fort altament e meravellosa. 

Aquí hac tota la gent gran goig e alegria, 
e en aquell jorn fo feta major festa e pus 
soHemne celebració que no lo dia de les no- 
ces. E puis per molts anys visqueren abdo- 
sos en gran pau e concòrdia. E Valter féu 
venir a casa sua Janícola, sogre seu fort po- 
bre, al qual ell no havia dat semblant que el 
preàs res per ço que no fos fet empatxament 
a la experiència que ell volia fer a sa mu- 
ller, e féu-li gran honor e molt de bé. Puis 
coHocà sa filla en magnífic e honest matri- 
moni, e, aprés sos dies, lleixà son fill senyor 
e successor de la sua terra. 


La present història, senyora molt gracio- 
sa, he arromançada com pus pla he poscut 
e sabut, la qual, en esgordament del llatí en 
què Petrarca la posà, és fort grossera. Mas 
io, imaginant que complauria a vós, no he re- 
cusat de demostrar la mia grossera ineptitud 
e atreviment gran que he haút, con he gosat 
parlar aprés tan solemne poeta con aquell 
és, lo qual viurà perpetualment en lo món 


IO 


20 


25 


I5 


25 


Obres menors 43 


per fama e per los insignes llibres que ha fets 
a nostra instrucció. 

Suplicant-vos, senyora, que la dita histò- 
ria vullats creure així com és posada, car 
així fo allà con dessús és dit, jatsia que al- 
guns menyscreents e viciosos diguen que im- 
possible és que dona del món pogués haver 
la paciència e constància que de Griselda és 
escrita. Als quals hom poria ben respondre 
que ells tenen aquella opinió per ço con ima- 
ginen que açò qui a ells és difícil sia als 
altres impossible. Car moltes dones són es- 
tades qui han haúda meravellosa paciència, 
constància e amor conjugal, així con fo 
Pòrcia, filla de Cató, qui es matà con sa- 
bé que Varró, marit seu, era mort, e Ipsi- 
cratea, regina, qui volc anar per lo món, així 
com exelada, ab Mitridates, marit seu, e mol- 
tes altres coses les quals de present no em 
cur de recitar. 

Suplic-vos encara, senyora, que mi, per 
envejosos contra justícia maltractat, vullats 
haver per recomanat en vostres devotes ora- 


cions. Car Nostre Senyor ha mès en vós tant 


de bé, e vós que en sabets tan virtuosament 
usar, que no em pens que denant Ell po- 
guéssets trobar repulsa de. res que li dema- 
nàssets. 


SERMÓ 


"Seguesca el temps qui viure vol: 


si no, poria's trobar sol 
e menys d'argent". 


Per ço que hage bon fondanient 
nostre sermó, 

digats amb gran devoció : 
Ave Maria, 

consell-vos que de tot lo dia 
no en digats pus. 

Lo tema que us he dit dessús 
és prou notori, 

e lloat per lo consistori 
dels grans doctors 

e dels solemnes glosadors 
de l'Escriptura. 

Doncs, fets ab sobirana cura 
ço que ausirets. 


Jamés almoina no darets, 
que això us perdriets. 


IO 


20 


25 


 —-—É i —— P a 


— 


IO 


i5 


25 


Obres menors 


No us confessets, si dir deviets 
les veritats. 

En dejú missa no ojats, 
ne begats poc. 

Si volets hui haver gran lloc, 
llagotejats 

e privadesa no vullats 
de dona casta 


(molt hom se'n vana qui no en tasta, 


d'aital vianda). 
Haver no porets valor granda 
Si no robats. 
Consciència no hajats, 
si volets viure. 
E si volets la gent far riure, 
siats ben nici. 
Treball llunyarets a desfici 
del vostre cos: 
e girats a tothom lo dors 
qui lleial sia. 
E no vullats haver paria 
de pobre gent, 
si no us donen de llur argent 
o us fan fermança. 
Tomb d'aquella part la balança 
on facem llum. 
A tot hom pagarets de fum, 
a qui degats, 


46 


Bernat Metge - Anselm Turmeda 


e jamés cosa no façats 
qui bé us estia. 

Si el cor havets plen de falsia, 
serets del temps. 

Ab l'enemic irets ensems, 
e burlarets. 

Si desig d'infants havets, 
coleu les festes. 

Les dones qui no són requestes 
presats fort poc. 

Ab hom qui hage lo bec groc 
fets companyia, 

e si bella muller havia, 
dats-li entenent 

que sóts son acostat parent, 
o el fets compare, 

e si lo marit havia mare, 
gardats-vos d'ella. 

Si volets haver muller bella, 
grassa ne plena, 

si batre us vol, parats l'esquena 
O us morits tost. 

Dona qui us faça mal respost 
quan l'enquerrets, 

gens per això no us ne lleixets, 
que trufes són. 

Ne us estigats per res del món 
d'anar de nits. 


IO 


15 


25 


IO 


15 


25 


Obres menors 47 


E farets a tot hom despits, 
qui res vos diga. 

La dona no val una figa 
si no és lloçana, 

e que set jorns de la setmana 
vage per vila. 

Siats de natura d'anguila 
en quan farets. 

Jamés no dejunarets 
sinó en durment. 

No pot haver poc estament 
l'hom atrevit. 

Si volets ésser bon marit, 
siats modorro. 

A tot hom donarets pel morro, 
qui pler vos faça, 

e si algú mal vos percaça, 
aquell amats. 

Si en monestir privadejats, 
tot és finat. 

Si volets ésser mullerat 
a vostre honor, 

no hi entrevinga corredor, 
mas qualque dona 

a qui sia feta part bona 
de les cillades. 

E jugarets a les canviades 
de les mullers. 


48 


Bernat Metge - Anselm Turmeda 


—— 


Ab vidues haurets diners, 
si us hi fregats, 

car, puix han llurs marits robats, 
si us sabeu fer, 

pujar-vos han a cavaller 
0 a ric-hom. 

Jamés no porets ésser prom, 
si no sóts sord. 

Si volets estament en cort, 
siats frescal. 

Si veets hom que faça mal, 
no el ne reptets. 

En tots los consells que darets 
fets nas de cera: 

e mostrarets amistat vera 
a qui us fa nosa, 

e puis tramets-li aital cosa 
que breu se'n vaja, 

o que de son estament caja, 
que es trenc lo coll. 

La gent vos tendrà per hom foll, 
si no guanyats 

o la muller no computats, 
puix guany aport, 

lleixats-la s'anar al deport 
en nom de Déu: 

car vostra vida serà breu 
si als ne fets. 


I5 


20 


25 


10 


I5 


20 


25 


Obres menors 


———— 


A vostre amic farets retrets 
dels plaers passats, 

e farets moltes malvestats 
quan n'haurets lloc. 

Si us altats de la muller poc, 
vaja al dimoni, 

e separats lo matrimoni 
decontinent. 

Males obres fets a la gent 
e bon respost. 

Si volets conseguir tost 
amor de dones, 

totes, les àvols e les bones, 
difamarets: 

e faran ço que volrets 
alegrement. 

Si malcarat sóts e dolent 
ne desastruc, 

tostemps serets pus astruc 
en muller bella. 


No menyspresets la dona vella 


pus sia ilisa, 

majorment si entén la guisa 
de l'arresar. 

Si volets bones obres traciar 
en qualque part, 

dones hic ha que van en part 
totes setmanes, 


50 


Bernat Metge - Anselm Turmeda 


sinó el diumenge, que són sanes: 
vejats miracle'l 

Puis van besar lo tabernacle 
jus tanta creu. 


Bé és orb qui per garbell no es veu: 


jo sé què dic. 

Jamés no tingats per amic 
null hom qui us am, 

e si el veiets morir de fam 
no li en aidets. 

E quan muller pendre volrets, 
si és encetada 

per vós no sia menyspreada, 
car més ne val, 

e si algú vos en diu mal 
deits-lo-hi tantost. 

E si no és venguda al sol post, 
jague defora. 

Quan la veurets tornar, si plora 
ni és fellona, 

abraçats-la, que a poca estona 
farets la pau. 

No us altets d'hom si no té clau 
de la farina. 

Tot hom prenga aquesta doctrina, 
car fort és bona: 

Lo marit deu pintar la dona 
e fer lo llit". 


IO 


IS 


25 


JO 


15 


Obres menors SI 


Si volets ésser malgrait 
deits veritats. 

Tots los absents són oblidats 
així com morts. 

Injúries farets e torts 
generalment, 

e puis haurets gran estament 
e bona fama, 

e serets quiti de la flama 
que en infern crema. 

E, doncs, provat és nostre tema, 
així us port Déu, 

quan vos morrets, al regne seu 
e us gard de mal. 

La confessió general 
ja la sabets: 

"Del bé que en lo món fet haurets 
vos penedits, 

les malvolences retenits 

o mentre viscats: 

sobre tota res comportats 
los hòmens rics 

e cells que es fan vostres amics 
quan ops vos han." 


LA MEDECINA 


FETA PER EN BERNAT METGE, 


APROPIADA A TOT MAL 


De vostra salut he desig, 
Mossèn Bernat, e jque) el fastig 
que vós soferits cascun jorn 

vos torn en repòs e sojorn 
perquè us poguéssets alegrar. 

Ab vós bé desig de burlar, 

mas lo poder m'han alguns toit : 
quan Déus ho volrà seré solt, 

e depuix veurets quant riurem. 
Vós e io quatre peus havem, 
mas no ens en podem molt servir. 
Solament Déus nos pot guarir, 
car no hi és hui bastant natura. 
Un remei havem : que no dura 
res al món perpetualment. 

Per què, viscam alegrament, 

car Déus nos triarà lo millor : 
mas, si podíets la tristor 


I5 


25 


IO 


IS 


Obres menors 53 


llunyar de vós sol un petit, 

ja em pens que seriets guarit, 
si Déus m'ajut, en un senyar, 
e poriets-me visitar, 

puix io no puc anar a vÓs, 

e romandriem nós ab dos 
dels censals que havem a Maldà (2). 
car d'aicells que Pallàs vos fa 
ja creu que siats bé pagat, 
car ab tal hom vos sóu trobat 
qui sol pagar fort planament. 
E si la tristor prestament 

no podets de vós ben llunyar, 
tost guarrets si volets usar 
sovent la segúent medecina 

del bon metge de Martorell. 


Vós pendrets un badall d'estornell 
e dues onces de besturri 

mesclat ab un poc de gingurri 

e dos diners de baquiqueu. 

Si volets haver un "m'ameu"(P) 
molt més ne valdrà composta :: 

e pui pendrets una almosta 

de fum de palla remullada, 

però fets que tota vegada 

hic sia present En Ganet, 

e fets-ho passar en lloc net, 


Bernat Metge - Anselm Turmeda 


cobert ab un tarararat: 

e puix sia polvoritzat 

e passat per un prim cedaçl 

E si hi mesclats arriboràs (P), 
millor sabor hic trobarets. 

Ulls de moscats hi mesclarets, 

e dos quarts de bon badufai, 

e dels cabells d'En Mardufai 

ab los queixals de Gedeon , 

e de la barba d'Absalon 

hi mesclarets, ab un pipiu, 

e si llàgremes de Daviu 

podets trobar, no us sien cares. 

E, puix, hajau dos pans de mares 
qui sien ben secats al sol. 

Si mestre Bernat Oriol 

vos vol prestar la gramalla blanca, 
quítia serà tantost, e franca, 

de tot mal la vostra persona, 

e si mestre Germà vos dóna 

tn tros de la gramalla groga, 
fets-ho tot picar ans que ploga 

ab los materials prop dits. 

los quals sien tots confegits, 

e puix sia'n fet lletovari, 

que al món no hi sai altre contrari 
que el vostre mal faça fugir. 

E si Ganet (2) no's vol plevir 


IO 


IS 


20 


10 


I5 


25 


Obres menors 


de fer esta confecció, 

no em pens que us puga dir de no 
mestre Roger AngeHats, 

si vós carament lo en pregats, 
que no us prest lo seu escuder 
qui sap aquestes coses fer 

mills que persona que al món sia. 
E puix pendrets-ne cascun dia 
tantes vegades com volrets, 

car, Déu volent, en breu guarrets 
si continuats lo procés, 
majorment si tenits de pres, 
continuant en la presó, 

qui us pensarà, vullats o no, 

car fort vos porta bon voler, 

e vós fets-li alguna plaer, 

si volets que dur l'amistat. 

Tots matins, com serets llevat. 
En Pere Rebeu farets venir: 

e fets-li una missa dir, 

però diga-la-us en dejú. 

Si preic volets, no sai algú 


qui mills lo us diga que En Robert: 


fort ha l'enteniment obert, 
si bé no s'és gran llegidor, 
mas és caigut en gran error 
com ha fet fugir son genre. 
Una filla gentil e tendre 


55 


Bernat Metge - Anselm Turmeda 


ha, que faria (fal enfillar: 

Déu li vulla bon marit dar 

per ço que multiplic lo món, 

car totes quantes filles són 
eixides d'aquella rabassa 

poden estar en tota plaça, 

que no n'hi vendran de pus belles. 
Quant al present, altres novelles 
no sé, de què us pogués escriure, 
sinó que si volets ben viure, 

que mengets poc en cantitat, 

e sia ben aparellat, 

e dinats-vos ans de mig-jorn. 

E puix anats burlar al Born, 

si us volets anar deportar: 

car aquí porets prou trufar 


ab molt bon hom qui hic és poblat. 


Puix, ab llo) sol siats colgat, 
e noga us qui noure porà, 

car aquest món mal bé farà, 
e creu que no es trigarà molt. 


IO 


I5 


20 


10 


15 


25 


LLIBRE DE FORTUNA 
E PRUDÈNCIA 


Jats qu'eu sia molt ocupats 
d'alcuns afers qui m'han portats 
en tal perill d'on cuit morir, 

ges per aiçò no vull jaquir 

en lo tinter ço que ausirets. 

E si entendre hi volets 

e notar la mia ventura, 
coneixerets que pauca cura 

deu hom haver del temporal, 
car lo món és descominal, 

que als uns dóna e als altres tol, 
presant lo savi menys del fol 

e l'hom scient menys del tapat, 
e sempre sec la voluntat 

los decebiments de fortuna, 
qui raisó no segueix alguna, 
segons que per avant veirets. 
E prec-vos que no us anujets 

si prolixament lo us recit, 


58 Bernat Metge - Anselm Turmeda 


ne si el dictat no és ten polit 
com als llegidors se pertany. 
E no us vullats traure susany, 
si no hi vesets rima sobtil, 

car ignorant sui de l'estil 

dels trobadors del saber gai. 


Sapiats que el primer jorn de mai, 
l'any, de la nativitat santa 

de Déu, mil e tres cents vuitanta 
ez uns e plus, ans d'alba clara, 
quan m'haguií llavada la cara 

ab aigua pura, e les mans, 

al cor me vengren dolors grans 

e tantost fui pus fred que gebre, 
e tastim lo pols, e de febre 

no em sentí punt, e ans tenc la vena 
son dret camí, mas hac tal pena 
mon cor, que no ho poria dir. 

car semblava volgués eixir 

l'arma del cos: tals surts donava. 
E pensei-me que si m'anava 

un pauc deportar vers la mar, 
pogra cella pena lleixar, 

que si em duràs me corrompera. 
E, solet, tengui ma carrera 

aixi com m'ho hagui pensat, 

e encontinent fui delliurat 


IO 


IS 


25 


IO 


I5 


25 


Obres menors 


de la dolor qui em destrenyia. 
Aprés un pauc, viu que sezia 
prop una barca un hom vell, 

tot despullat, ab un capell 

de cànem gros sobre son cap 

e en l'una mà tenc un anap, 

e en l'altra un cantell de pa, 

e can me vi, forment cridà 
disent: — Sènyer, mercè m'hajatsl 


—Em prom — dix eu — s què demandats 7 


Voleu per Dieu algun diner 2 
—No, sènyer, que major mester 
l'havets vós—dix ell—, que en cercats 
e cascun jorn imaginats 

com ne porets ésser fornit, 

ez ieu no trob major delit 

sinó quan no hai què despendre, 
car sui cert que no pot deixendre 
lo meu estat en pus baix lloc, 

e vós temets plus que gran foc 

ço que d(eulriets desijar. 

Mas prec-vos que em vullats donar 
(e seré'us tostemps obligat) 

un tabà que hai anit lleixat 

en esta barca, per oblit, 

ab la qual arribei anit 

en aicest lloc, ab gran tempesta, 
e donar m'hets tota la resta 


59 


60 Bernat Metge - Anselm Turmeda 


que possezesc en aquest món, 
car, per ma fe, tan robat són 
que no m'hi poria llevar. 


—En prom — dix ieu —, segons que em par, 


de pauc vos tenits per pagat. 

Volgra m'haguéssets azemprat 

que us donàs la roba que port, 

car ieu era de tal acord 

que la'm despullàs mantinent. — 

E pugé-me'n alegrement 

alt en la barca, ses dir als. 

Ez ell, com a vilanàs fals, 

com haguí l'esquena girada, 

tantost hac la barca varada 

ab me, qui fui dins tot solet. 

De vela e de rems fui net, 

e de govern, car no n'hi hac. 

—No em són cobert d'aquest escac — 
dix ieu —, per què el joc n'és perdut. 
Ab falses tretes m'ha vençut 

aquest traidor ab qui em fiava, 

mas io la li faré pus blava, 

en ma fe, si jamés lo vei. 

Veus qui a vil hom fa servei, 

com ne cobra mal gazardól 
D'aquestes burles hajam pro — 

dix ieu—, e puis vendrà la guerra. --— 
E volguíi-me'n eixir en terra, 


IO 


IS 


25 


TO 


I5 


25 


Obres menors 


mas no en viu en neguna part. 
—Ai llaslt—dix ieu—. j Ara sui fart 
de ben servir, pus mal me'n prenl 
Ai llasl ç E què em val, si refrèn 

de lleigs vicis ma voluntat 2 

Ai llast ç Per què val pietat, 

si, havent-la, aconsella hom mal 

Ai llast ç E per què seu egual 

de l'home just lo pecador 2 

Eres veig, que és en gran error 

lo món. E ja si tingués focl 

Car ja vei lo mortal estoc 

qui em vol l'arma del cos llunyar. — 
Aprés un pauc va refrescar 

la mar e el vent, e el temps sinestre, 
que semblava que fos finestra 

la barca, o sac esquinçat, 

car l'aigua qui per un forat 
entrava, per l'altre eixia, 

e puis la barca qui prenia 

tals surts que semblava volàs. 
—Cert, est viatge serà ivars 


finit—dix ieu—, segons que em. par.— 


Prògrets-me lladoncs descalçar 
de rialles, que no ho sentira, 
car, cert, no crei que alguna vira 
pogués volar pus prestament. 
Aprés un pauc, cessà lo vent 


61 


62 Bernat Metge - Anselm Turmeda 


— 


e l'alba començà lluzir, 

e regardei entorn e en gir 

de me, si progre vezer terra, 

e semblà'm que la part esquerra, 
entorn vint milles lluny de mi, 
terra vezés, e no em sabí, 

de gauig, què m'hac esdevengut, 

e el mal que havia sostengut 

me sovenc menys que quan nasquí. 
Perquè és ver que, aprés gran camí, 
plau a l'home cansat repòs, 

ez aprés gran secada ros, 

ez aprés nuit lo dia clar, 

ez aprés gran fam bon menjar, 
ez aprés marriment molt riure. 
—Encara—dix eu—bé poré viure 
e fer esmena de mos torts, 

e dar almoines, e pels morts 
pregar Dieu que els don paradís.— 
E la barca, suzau e llis, 

mentr" ieu era en est pensament, 
acostec-me, en un pauc moment, 
prop una roca fort agresta, 

e tantost, ses altra requesta, 

de la barca salté al ferm. 


—Encara—dix ieu—no em refreny 
que sia de mort delliurat, 


IO 


I5 


25 


Obres menors 63 


————————————————— ——————eNí———— 


car ma ventura m'ha portat 

en lloc on de fam moriré, 

e puis, que jamés no seré 

en cementiri sebollit, 

car no serà mon cos poirit, 

que feres l'hauran devorat, 

car no conec que hi haja estat 
home vivent, ne hic haurà 

aitant com lo món durarà, 

car lloc ho vei deshabitat. — 

Eres dic que és bé veritat 

que no sap hom que s'hic (2) desig, 
car cascun jorn haurets fastig 
d'aiçò d'on gauig esperarets, 

ez haurets plaers mantes vets 
d'aiçò d'on esperats tristor. 

E per ço que major dolor 

hajats de la perplexitat 

en qu. ieu era lladoncs pausat, 
dir-vos he, com pus breu porai, 
lo lloc quin era, ne l'esmai 

que n'hac, ten fort, lo meu trist cor, 
que em meravell com prest no mor 
cascuna veu quan li recorda, 

e no hai ges paor que em morda 
algun, provant-me lo contrari, 

si doncs ab document falsari 

son injust procés no fundava: 


64 — Bernat Metge - Anselm Turmeda 


La mar, sabiats que environava 
la roca, de cascuna part, 

que era ten alta que ab un dard 
tocara hom al cel, primer. 

E cant lo vent era lleuger 

e el temps adonós e temprat, 

la mar estava en son estat, 

que null enuig ne dan fazia 

en aicell lloc. É puis floria 
cascuna planta en tots temps, 
fulles e flors, e fruits ensems 

hi havia, mentre durava 

lo temps suzau, mas co's mudava, 
no hi calia mas confessar, 

car la mar vezérets alçar 

tan alt que la roca cobria, 

ez aprés pauc temps deixendia 
fins als abís, e puis tornava 

en cell estat, ez arrencava 

totes les plantes d'aquell lloc, 

les flors e els fruits (semblava foc 
les hagués brasits) e les fulles, 
ensems ab trestotes les brulles, 
car una no n'hi romania. 

Éz aprés un pauc revenia 

lo bon temps, e cessava el mal, 
e fazia puis atrestal 

lo bon temps, quan lo mal venia. 


IO 


15 


25 


IO 


IS 


20 


25 


Obres menors 


Al pus alt d'aicest lloc havia 
un gran boscatge, tot plantat 
d'arbres diversos, e regat 

en alguns llocs, en altres no. 
E tantost fui d'opinió 

que no hi era Déu ni natura, 
car no hi hac orde ne mesura 
ne res qui fos fait per raisó. 
La major part dels arbres fo 
de fruita e fulles despullada, 
e l'altra part era ornada 

de fruits e de vestiments rics: 
e els arbres que eren pus antics 
e de pus alta noiridura 

havien menor estatura 


que cells que eren de baix llinatge , 


e contenien de paratge 

lo cedre ab lo poncemer 

e lo graln) pi ab lo murter, 
e l'arbre blanc ab lo coscoll: 
e el sàlzer no es veia sadoll 
de llevar fruit, e lo perer 
no en lleva ges, ne lo pomer, 
e l'oliver era tot sec, 

e lo presseguer null entec 
rebia per calor del sol. 

En aicest lloc lo rossinyol 
no cantava, ne l'oreneta, 


65 


Ç SP39 TP ED EO 


OO EG ai) 


LE SER UZd at: Ca a Ed V DV LT 


66 Bernat Metge - Anselm Turmeda 


mas lo cogul, qui ab veu neta 
cantava lais, així com sol: 

e la cigala ab lo mussol, 

qui li tenia contra-xant, 

e fazien so discordant 

l'auzel qui el solen fer plasent. 
D'est bosc prenien naiximent 
dos rius contraris en color, 

en llur moviment, en sabor, 
cascun d'ells havent sa natura: 
car cell qui havia la figura 

e la sabor pus agradable, 

ab l'apetit insaciable, 

aprés que un pauc n'haguí tastat, 
lo meu cos hac hitropicat 

e em portà a perill de mort, 
car lo beure em donà pus fort 
ardor e set, quan mais bevia: 

e puis, que partir no podia 

los ulls de mirar ten bell riu. 
L'altre no era ten joliu 

ne de sabor ten graciosa, 

ans era molt pus amargosa 

que si mesclada fos ab fel, 
semblava que ab les nuus del cel 
hagués desig de batallar, 

que els ulls no em podien bastar 
a figurar son pujament, 


IO 


IS 


20 


25 


A ae 


10 


I5 


25 


Obres menors 


————— er 


e puis deixendia corrent 

ab gran brogit e fort horrible. 
Dir vos he cosa increible: 

a me covenc beure d'est flum, 
no contrastant que n'isqués fum 
de sofre quan és sobre el foc, 
car no podia trobar lloc 

on garís de la malaltia, 

e puis la set qui em destrenyia 
volent-me tolre l'apetit. 

E descontinent fui guarit 

pus haguí d'aquest riu begut, 
lo qual, pus m'hac dada salut, 
ab l'altre riu fec companyia, 

e tengueren ensems una via 
vivent abdosos de comú: 

mas lo naiximent de cascú 
era divers e separat. 


Quan tot açò haguí mirat 

pugí-me'n alt en una roca 

qui em pens que ab una empenta poca 
la gitara hom dins la mar, 

car los fonaments viu llunyar 

del firmament ultra mesura 

ez eren pllelns de corcadura 

e crivellats com a garbell. 

Al mig havia un castell 


68 Bernat Metge - Anselm Turmeda 


—————L 


de cascuna part ben murat, 

a l'una part era daurat 

ez encastat de peires fines, 

ab veirieres cristallines, 
historiades subtilment, 

e puis, que era el seu paimeit 

ten clar, ten llis com un mirall, 

e no semblava cop de mall 

en aicest lloc hagués ferit, 

car no pogre ésser pus polit, 

qui n'hagués passat bronidor. 

De l'altra part, saul vostre honor, 
no hi pógrets vezer mais sutzura, 
ten horrible, que en escriptura 
no lacs2 us poria declarar, 

car no em pens faça a comparar 
al plus sutze lloc que hajats vist. 


Mon cor fou lladoncs pus trist 

e tengui'm per dit que mort era, 
car viu denant mi la pus fera 
domna que mai auzíssets dir, 

e si no us enujats d'auzir 

com era gint afaisonada 

e de bells vestits arresada, 

io us ho diré ab grossers mots : 
primerament los cabells tots 
tenc escampats sobre la cara, 


IO 


IS 


20 


25 


30 


15 


25 


Obres menors 


e la part de tras fon pus clara 

e menys pelosa que cristall, 

l'un ull semblava fos gra d'all, 
ben parat, e no se'n vezia, 

del qual un riuellet eixia 

qui demostrava que ploràs, 
l'altre movia gran solaç, 

que sinó riure no fazia, 

e movia tal alegria 

que semblava fos embriaga. 

En la faç hac una tal plaga 

que la meitat era mig morta, 

e fon cinta d'una redorta 

de vimens mesclats ab fil d'aur. 
Los seus vestits trop gran tresaur 
mostraven que devia haver, 

jats que hom podia ben vezer 
que no eren tals prop la carn. 
En ma fe, no ho dic per escarn 
ne com no m'altava molt d'ella : 
no em pens que en la sua gonella 
cabessen dos diners de pebre. 
Crei que ella em cuidava decebre 
metent-me garça per colom, 

car no dava pervén que un plom 
presàs tot quant ella vezia, 

que dels continents que fazia 

no en pogre far mais l'emperaire. 


8 


70 —O Bernat Metge - Anselm Turmeda 


Però no us pensets que fos gaire 
sencera ne forts, de son cos, 
que un gep portava sobre el dors, 
e puis, que era llejament ranca: 
car del taló se dava en l'anca 

de l'una part, quan se movia, 

e com avant anar volia 

tornava dos passos atràs, 

€e puis havia la un braç 

pus curt que l'altre la meitat. 

E quan haguí un pauc mirat 
aquest diable ten horrible, 

que, ab moviment incomprensible, 
una gran roda que menava 

de l'una mà en l'altra mudava 
incessantment, ab gran brogit, 
volguí retornar un petit 

atràs, e no em poguí ges moure. 
Lladoncs me proguera hom noure, 


qui em volgués mal, que no em tornara, 


e pausei en terra la cara, 

mais per pazor que per vergonya. 
—Llevats-vos, amic, de la ronya— 
dix ella—, e no us esperdats 

per res que vejats ne ojats. 

car ieu sui cella que en pauc temps 
pusc los mesquins llevar dels fems 


e els grans senyors gitar per terra. — 


IO 


IS 


25 


——n EE 


IO 


IS 


25 


Obres menors 


E, prenent-me pel braç esquerre, 
féu-me llevar encontinent : 

ez ieu preguei-la humilment, 
gitant-me tot en la carrera, 

que em degués dir son nom qual era, 
car gran era, cert, son poder: 
—Amic, pus que volets saber 

mon nom qual és, sabiats de cert, 
(e prec-vos que ho tingats cobert, 
que no ho sabge persona alguna) 

lo meu propi nom és Fortuna, 

qui don bé e mal a qui em vull, 
mas ges per aiçò no em despull 

de res que don, car bé ho sé tolre, 
can ieu me vull, e faç absolre 

de tots crims molts hòmens malvats : 
e si els justs veésets condemnats 

a les vets, no us meravellets, 

car ieu ho faç. Ara sabets 

qual és mon nom, ne per què em plau 
sia secret, car l'hom qui cau 

de son estat, podets pensar 

que fa son poder de tornar 

al primer punt, e si sabia 

qu'ieu ho fasés, no em presaria 

un all, ni quant li pogués dar, 

e, can no ho sap, faç-li rodar 

lo cap, e baralla's ab Déu 


UNIVERSIIY OF MICHIGAN LIBRARIES 


72 OO Bernat Metge - Anselm Turmeda 


com no li torna ço del seu 

O no li dóna breu la mort. 
—Dona—dix ieu—, a mi plau fort 
tot ço que m'havets recitat, 

car vei que de l'adversitat 

que sofir, vós n'havets la colpa. 
—Fols és—dix ella—qui m'encolpa, 
ne qui de mos faits parla mal. 

É si no us són ten lliberal 

com desijats, iquin tort prenets 2 
Parlats gallard, car bé saubets 

que gint parlar amics gazanya. 


—Dona—dix eu—, fort sóts estranya. 
E, pus fets mal, /no us ho diré" 
Per vostre dit vos provaré 

que nulla fermetat havets, 

car ço que dats despuis tolets 

e fets rics cells qui no ho mereixen, 
e puis, cells qui ab Déu s'ireixen 
fets pujar pus alt que els humils, 

e fets deixendre los subtils 

e pujar alt hòmens grossers, 

e fets de tacanys cavallers, 

e papes d'hòmens reprovats, 

e, finalment, així n'usats, 

de femater fins al sant paire. 
Temps fo que us tenia per maire, 


IO 


I5 


25 


IO 


IS 


25 


Obres menors 73 


mas ara vei que em sóts madrastre, 
temps fo que em seguien per rastre 
molts escuders, ara no em volen: 
temps fo que cells qui ara volen 
sobre les nuus, eren jus mi: 

temps fou que tants plasers haguíi 
com pogués haver hom del món, 
temps fo que tots aquells qui són 
grans mestres eren mos amics, 
mas ara em giten grans pessics, 

can me veen jaure al baix 

e gitant-me cascú son llaix, 

bascant e cridant temps passat: 

e dien: " Veus qui ha gastat 

per sa gran colpa ço del seu", 

e sap bé Nostre Senyor Déu 

que d'açò vós n'havets lo tort. 

Al bon hom pus li és que mort, 
quan sa fama perd, majorment 
quan veu que no és malmirent 
d'açò d'on hom l'haurà blasmat. 

E llast Dolça prosperitat, 

ion est, ne per què em vas fugent P 
Convertit has mon gaudiment 

en greu dolor, d'on cuit morir. 

Lo major dol que hom pot sofrir 
és, a mon jui, haver usat 

d'honor e de felicitat 


UNIVEXSIIX OF MICHIGAN LIBRARIES 


74 OO Bernat Metge - Anselm Turmeda 


e que hom se'n veja puis desert. 
En l'una mà tenits cobert 

molt verí, en l'altra triaga, 

en l'una mà vei que s'amaga 
molt fel, en l'altra gran dolçor, 
en l'una mà plasent odor 

tenits, en l'altra molt pudent. 

ç Per què no dau primerament 
del mal, puis que donets del bé2 
No sabets ab qui plaser ve 
salut, aprés d'enfermetat, 

sí es fa, aprés l'adversitat, 

lo bé, mas no pas lo contrari. 
Vós, can fait havets l'hom clavari 
de molt aur, prenets-li la clau 

e no sabets que pus llaig cau 

un gran gigant que un petit nan, 
e plom que palla, e fust gran 

no dóna major colp que el poc. 
No us cuidets que ho diga per joc, 
car mo he desig de burlar. 

Tot açò puix testificar 

per tal com de tot he tastat. 
Sapiats qu'ieu hai per espatxat 
que, despuis que la nostra maire 
fec pecar nostre primer paire, 
no ha nascut hom en est món 
qui ten grans mals com en mi són 


IO 


I5 


25 


IO 


15 


25 


Obres menors 75 


———b————b——— 


haja sofert. Déus me n'ajut, 

ai, llas, pus així són perdut l 

ç Per què sóts ten descominal 

que no em lleixats sofrir més mal 
en lloc on no fos conegut 

Més amaria ésser batut 

ab vergues de bou en Bolunya 
denant tuit, que si en Catalunya 
un pel de mon cap arrencaven. 

Mi, llast De tots cells qui m'honraven 
he gran desig ésser semblant, 

e cascú d'ells ha paor gran 

de veure's en lo meu partit. 

Can me vesien ben vestit 

cells qui es fazien mos amics, 
dizien que ell eren antics 
servidors de tot mon llinatge, 

mas ara em giten a carnatge, 

can vezen que no els puix res dar. 
Ab res no pot hom tan provar 
cascun amic, com en mal temps, 
car lo vertader volrà ensems 
morir ab vós en tota part, 

l'altre us dirà: "De mal són fart, 
per què m'haurets a perdonar ". 
Sabets què em fan desesperar 
Mantes vets, quan sui en mon llit, 
jo cuidaré dormir, la nit, 


76 Bernat Metge - Anselm Turmeda 


e no puix gens los ulls tancar 

e per força em cové girar 

de les vegades més de cent, 

e per pauc qu 'estiga durment 

no somiu als mas vanitats, 

e que sofir adversitats 

pijors que ocells que em devoren, 
los quals tots cells que Déus adoren 
no podien imaginar 

ne escriure, posat que la mar 

fos tinta e lo cel paper. 

Maleit sia cell qui primer 

de terra em llevà, quan fui nat: 
maleit sia el vilà orat 

qui em batejà, com no em matà: 
maleit sia qui m'enconà, 

com no m'hi mesclà realgar. 

Car més val dejús terra estar 

que quan hom sofer pus de mort. 
Digats, dona: çde què us tinc tort: 
Digats (mala mort vos hic lleu I), 
ifiu-vos jamés causa ten greu 
que tal pena en deja portar 


—Bèstia sóts, segons que em par— 
dix ella—, perquè em deshonrats 
e sens tota raisó us clamats : 

"No hi ha bon guardó al servei". 


10 


I5 


25 


ua —é 


p Le) 


I5 


25 


Obres menors 


—————É— 


No us recorda, segons que vei, 
que quan en aquest món vingués 
res no hic portàs, e puis hagués 
menjar e beure e vestir, 

e de res no podets dir 

que per mi no ho hajats haút. 

Tan vos n'he dat com m'ha plagut, 
ara no us en vull pus donar. 
Sabets quan vos prógrets clamar 2 
Si més que us he dat vos tolgués. 
Recorde-us quants plasers hagués 
en temps de la prosperitat. 
Pagats-me ço que us he prestat 

e siam amics com d'abans. 

4 E no sabets que els senyors grans 
e els hòmens simples tinc al puny, 

e faç-los refredar al juny 

e sofrir calor a Nadal 

Als uns don bé, e als altres mal, 

e faç tornar. los jóvens vells. 
Digats: què us par dels mogobells 2 
Han pres a vostre jui bell tom: 
L'aur han fet convertir en plom 
los cambiadors que sabets: 


e si els deits : " Senyors, què em devets 2 " 


respondran-vos que bona amor. 
No els fan ara ten gran honor, 
les gents, com al bon temps fazien, 


7/ 


CSC VC ESE VU CS. BC IC AM l'ICAM 


78 OO Bernat Metge - Anselm Turmeda 


quan lo mercuri convertien 

en aur de vint e tres quirats. 

Tals se tendrien per pagats 

que hi perdessen, vui, la meitat, 
pus no hi ha fe ne veritat, 

que no es tengueren per contents 


que de vint sous fessen cinc cents 

en fort breu temps, quan io em volia. 
Doncs, pus sabets que molt mal dia 
vos puix dar, e molt bo, si em vull, 
i per què em guardau ab ten mal ull 


dient mal de ma deitat 2 

Per crim de lesa majestat, 

si molt me fets, vos puniré, 

e de tal verí vos daré 

que no hi serà bastant triaga. 
—Na vella pudent, embriaga, 
fets-me lo pijor que puscats. 

i: Cuidats-vos, si bé em menaçats, 
que per això reta la força 2 
Despullada m'havets l'escorça, 
no hi resta sinó la rabassa. 
Prec Déus que tal gràcia me faça 
que en breu vos veja dejús terra, 
e puis en tota vostra guerra, 

ne en vós, no daria un carlí. 
Partit-vos corrent denant mi 

e d'aci avant no em parlets. — 


———— 


diag € 


IS 


25 


IO 


I5 


25 


Obres menors 


———————————— rr a a ça gat gç a ay dt —— ——É———  — 


- 


—Mon car amic, gran tort havets— 
dix ella—com deits tals paraules. 
Lleixem anar burles e faules, 

car ja par que Siats irat. 

Digats: 4lo sol dóna clardat 
tostemps al món, ne l'any claror 
d Ne la mar ha ten gran amor 

als navegants, que aprés bonança 
no els faça metre el cap en dansa 
portant-los a perill de mort 2 

Dels hòmens me meravell fort, 
qui em cuiden mudar ma natura. 
Volets fer bé2 No hajats cura 
d'incolpar qui fa ço que deu, 

car tothom sap de cert, e veu, 
que dar e tolre és mon ofici. 

E, doncs, lleixats vostre desfici, 
car io vull siats mon amic, 

e fer vos he mil tants pus ric, 

e més lionrat que mai no fos. 
—Na vella vil, no veurets vós— 
dix ieu—que d'ara avant vos am: 
car més me plau morir de fam 
que si us havia a comportar. 

Car vós no us poríets estar 


de tolre'm quant m'haguéssets dat. 


—N arlot, pus així sots orat— 
dix ella—tenits-vos per dit 


———— 


80 — Bernat Metge - Anselm Turmeda 


—— — 


que io us metré en tan gran brogit, 

en hora que no us cuidarets, 

que tot ço que us he dat perdrets, 
jats que no us n'haja molt romàs. — 
E tornant-me pendre pel braç, 
gitàm gran tros lluny del castell, 
car no li semblà bo ni bell 

res que li hagués fait ne dit, 

e desparec-me ab tal brogit 

que semblà lo cel ne vingués. 
Dic-vos que lladoncs, qui em trasqués 
tots mos caixals res no en sentira: 
car ella em lleixà ab tanta d'ira 

que els cinc senys corporals perdi. 


Aprés un pauc ieu recobrií 
mos senys, e viu vas mi venir 
la plus plasent, a mon albir, 
senyora que hui se despull. 
Sapiats que ses beutats no vull 
recitar particularment, 

car son cert que null hom vivent 
les poria escriure ne dir, 

e io no vull tant presumir 

de mi, qui són hom innocent, 
que em tinga per suficient 

de fer ço que altres no farien. 
Ab esta senyora venien 


IO 


I5 


25 


Ni GE 


A - 


IO 


IS 


25 


Obres menors 


set donzelles fort endreçades 

e d'ornaments ric arreades, 

però segons l'estil antic, 

lo qual vui és gran enemic 

de dones qui van per les cimes. 

E jats que fossen assats primes 
per llur cos, e ben compassades, 
semblà'm que fossen avançades, 
segons llurs cares, de molts anys, 
O que greus treballs e afanys 
haguessen sofert en llur temps. 
E can foren totes ensems 

prop mi, qui boca-dents jazia, 
l'alta senyora qui venia 

ten reialment acompanyada, 
testà'm lo pols una vegada 

e dix :—Est hom és perillós. 
—Senyora—dix ieu—iqui sóts vós, 
qui ten mal novell m'aportats P 
Prec-vos mantinent m'ho digats, 
ne si me'n podets ajudar. 

—Jo us en ajudaré, fill car— 
dix ella—, si molt vos volets: 
car tal enfermetat havets 

que lleu vos en poré curar. 

Tots cells qui m'han volgut nomnar 
Prudència, dizon veritat. 

E si us tenits per consellat 


81 


82 —Ò Bernat Metge - Anselm Turmeda 


de mi, tantost serets garit. 

Mas vull no gitets en oblit, 

d'aicí avant, estes donzelles: 

car si les vesets ten velles, 

les pus exceHents són del món. 

Car les Sets Arts Liberals són, 
qui de mi jamés se parteixen. 

— Senyora, en ma fe, bé mereixen 
que per tothom sien honrades, 

e jur-vos que seran amades 

per mi de bon cor, mentre visca. 
Soplei-vos, abans que es desisca 
l'arma del cos, me vullats dir 

quin és mon mal: car defallir 

cuit, si no m'aidats en breu. 
—Mon fill, la malaltia greu— 

dix ella—que havets, ignorància és. 
E si vós haguéssets après 

com n'haviets avinentesa, 

no hàgrets faita la peguesa 

en què vui havets dat del coll. 

Fort me par siats estat foll, 

com a disputar vos sóts pres 

ab la bistia qui us ha mès 

cent vegades lo cap al sac. 

Bé us dic, però, que assats me plac 
com l'havets bé desenganada, 

car ella es té mal per pagada 


IO 


I5 


25 


IO 


15 


Obres menors 83 


de vós e de vostra paria 

E vei que de la malaltia 

que sofrits ella n'ha lo tort, 

e ha'us portat a punt de mort 

ab falsa informació. 

Car vei que sóts d'intenció 

que ella us pot mal e bé donar. 

AÇÒ no em podets vós negar, 

si volets atorgar vertat, 

car, jats que us siats barallat 

ab ella, io en sé vostre cor. 
—Senyora—dix ieu—, per null for 
açò que deits contradiria, 

car, com ho faés, mentiria 

per mig del caix, sal vostre honor. — 
Mon fill, vós ets en gran error— 
dix ella—com açò cresets. 

Obrits los ullsi ç E no vesets 

lo cel, la terra e la mar l— 
Lladoncs volgui'm en peu llevar, 

Ez ella em dix :—Prop me siurets. 
Car la malaltia que havets 

vei que us ha greument eclipsat. — 


E can tot ço que m'hac manat 
haguí fait, ella em demanà: 
—Mon car fill, sabets qui creà 
totes les coses que mirats P 


84 Ò Bernat Metge - Anselm Turmeda 


—Senyora, vint anys ha passats 
que en són ten cert com de morir, 
que les féu Cell qui volc sofrir 
per nós, en la creu, passió 

—E doncs, pus ets d'opinió — 
dix ella — que Déus creà el món, 
hajats per cert que cells qui són 
per Ell creats fan ço que Ell vol, 
e no poden contra son vol 

fer, ne contra ço que Ell permet. 
E doncs, si Fortuna us promet 
mal o bé, :com la podets creure 2 


semblant m'és que assats puixats veure 


que no ha poder absolut. 
—Senyora, io em tenc per vençut— 
dix ieu—d'esta gran questió, 

mas prei-vos que em valla raisó, 

si la dic: e no us irescats. 

—bDigats, mon fill, ço que us vullats, 
que de mal e bé prou n'he vist. 
—Senyora, mon cor és pur trist, 

ab menys esper que mai no Ío, 

car ab lluent provació 

m'havets clarament demostrat 

que ço que per Déu és creat 

no pot res fer sens son voler, 

o ell permetent. Així és ver 

e ho cresec per lo sant baptisme. 


IO 


I5 


25 


IO 


15 


25 


Obres menors 


Doncs, faç-vos un tal silogisme : 
Tot cell qui vol o permet mal 
és fet a l'hom injust egual, 


mas Déu, segons que havets provat, 


permet fer molta malvestat. 
Doncs, segueix-se que ell és injustl 
La conclusió menys que un fust 
corcat val, car no és vertadera: 
segueix-se, doncs, que la primera 
o la segona diguen fals. 

A la major no digats als, 

car evident és, e fort clara: 
doncs, pusc-vos dir ab bona cara 
que té falsa opinió 

qui l'altra proposició 

vol mantenir que veta sia, 

car evidentment aparria 

que de tot mal fos Déu la causa. 
—En est argument és enclausa, 
mon amat fill, una gran nuu, 
car no es deu entendre ten cru—- 
dix ella—com ho entenets: 

car la menor, que vós disets 

que és falsa, dic altra vegada 

que és vera e molt aprovada 

per clergues e per sants doctors. 
Car, jats que Déus moltes errors 
e malvestats permeta fer, 7 


86 Ò Bernat Metge - Anselm T'urmeda 


e no cur sovent de refer 

ço que serà mal ordonat, 

sapiats que pura veritat 

és, a fonament de raó, 

que no sofer que ab desraó 

se faça res en aquest món. 

—Ara us dic que pus torbat són, : 
senyora, que jamés no fui. 

Digats : iquè em direts d'aquest jui 
que li vesem fer cascun jorn P 
Que, en ma fe, quaix heretge en torn 
quan vei que els bons soferen mal, 
e los malvats seen egual 

dels princeps e dels gran senyors. 
Ells han riqueses e honors, 

e, puis, que els pobles los adoren, 

e jamés no han mal ni ploren, 

ne saben què és adversitat. 

—Mon car fill, vós ets enganat—— 
dix ella—, com imaginats 

que haver grans honors e rictats 
sia en lo món bé sobirà. 

—Cert hoc, car l'hom qui res no ha 
no hic és presat un fals pugès, 
mas bé vei que cell qui ric és— 
dix ieu — tothom li fa gran festa, 
—A l'hom ric :sabets què li resta, 
mon fill-—dix ella—: veure Déu: 


IO 


15 


Eres — ma 


IO 


IS 


25 


Obres menors 87 


mas no hi és bastant ço del seu. 
En açò no em contradigats, 

car honor ne prosperitats 

no fan paradís conseguir, 

mas confessar e penedir 

e complir los deu manaments. 

E sabets que són més plasents 

a Déu, qui és exceHent bonesa, 
les bones obres que riquesa 

favor ne honor temporal, 

qui giten al foc infernal 

tots cells qui hi posen esperança, 
car fan decantar la balança, 
comunament, en greus pecats, 

e fan-los morir encegats 

per ço que no troben mercè. 

E tots aquells que ab ferma fe 
serveixen Déu, e lo món no, 

jats que prosperitats no els dó 

en est segle, podets pensar 

que els ho sap bé guasardonar 

en paradís, car més los val 

que en aquest món descominal 
qui fa damnar cells qui el serveixen. 
Bé us dic que alguns són qui mereixen 
honors e ricors temporals, 

e ges dels gauigs celestials. 

per aiçò no seran privats, 


88 — Bernat Metge - Anselm Turmeda 


car Déu sap que no són pagats 
can vezen paubres famejar, 

e no desigen mal usar 

de les riqueses d'aquest món, 


mas d'aquests, car fort petits són, 


no us en cal fer menció. 
Pus ab clara provació 


vos he mostrat, doncs, mon car All, 


que en béns temporals ha perill 
de conseguir salvació, 

falsa és vostra opinió 

que en ells sia bén sobirà. 
Vullats o no, vós covendrà 

dir que Déu és sobiran bé, 

car, segons que provat vos he 
(e vós qui ho havets atorgat), 
tot lo món fo per Ell creat. 


E doncs, si bé hi ha, Déu l'ha fet: 


e sabets que és molt pus perfet 
qui crea, que la criatura. 
Aquesta raisó no és escura, 

que tot hom grosser l'entendria. 
Doncs, cell qui vol haver paria 
ab Déu, sos manaments complint, 
no el cal anar ab lo cap clin 

si bé sofer adversitat: 

car la pacient paubretat 

és a Nostre Senyor plasent, 


ua 


IO 


IS 


25 


IO 


IS 


25 


Obres menors 


e cella li és desplasent 

la qual hom sofer pel contrari. 
Doncs, ver és aquest correlari : 
que sobiran bé és amar Déu 

e que més val ésser tot seu 

que d'aquest món enganador, 

e qui l'ama de vera amor 

ab Ell tostemps regnarà. 
Segueix-se, doncs, que null bé ha 
lo malvat hom, si bé és ric: 

e que el bon hom, car és amic 
de Déu, ha perdurable bé. 

Molt amat fill, més vos diré: 
Posem que gran felicitat 

sia en est món ésser honrat, 

e que hom haja molta moneda 
ab molts vestits d'aur e de seda, 
e res no el venga de contrari, 

e que faça son adversari 

venir en cell punt que volrà. 
Tothom comunament dirà 

que ço gran prosperitat és, 

e que és dolent qui no ha res 

e que viu en adversitat. 
Doncs—direts vós—, mal ordonat 
és lo món, con així és partit. 
Car molt aul hom vei ben vestit. 
ez ha diners, e ço que vol, 


go Ò Bernat Metge - Anselm Turmeda 


e molt bon hom s'escalfa al sol 
per tal que no ha què s'abrie... "— 
—Senyora, certament vos dic 
que, si és així com posats, 

quants hòmens jamés foren nats 
no me'n farien altre dir.— 
—Ara vei que volets garir, 

mon dolç fill, de l'enfermetat, 
car havets-me clar demostrat 
l'entec que havets dins vostre cor. 
E d'uimés no hajats paor, 

que, Déu volent, garit serets. 
Vós, segons que io vei, cresets 
que aicells que a vós dóna semblant 
que sien honests hòmens, han 
aquelles virtuts que pensats, 

e que aicells que vós mal jutjats 
sien injusts hòmens e mals. 

E sabets que no són eguals 

los juis del hòmens d'aquest món , 
car cells qui al vostre jui són 
bons, honests e benfazents, 

seran mals al jui de les gents, 

e pel contrari semblantment, 

e no sabrets, per consegúent, 

qual mereixerà mal o bé. 

Pus llarg vos ho declararé 

perquè en vejats mills la vertat: 


IO 


IS 


25 


IG 


15 


25 


Obres menors 


Posem que sóts ten endreçat 
que los bons e els mals coneixets. 
Ges per això vós no saubrets 
jutjar ço que mereix cascú, 
car no és en est món algú 
vertader jutge sinó Déu, 

qui ab l'infinit saber seu 

ço que fall a cascú coneix 

e li fa segons que mereix, 
tostemps pietat migençant. 

dE no fou meravella gran, 

e jui de Déu fort amagat, 

de Don Pedro, quan fo gitat 
de Castella pel rei Énric2 

E, jats que fos potent e ric 

e de son regne ver senyor, 
però Déu ne donà honor 

a cell qui mal dret hi havia 

a jui de la gent, qui dizia 

que el rei Enric tort demava: 
e, finalment, molt hom jutjava 
que el rei Don Pedro era tal 
que, si Déu no hi fos parcial, 
son enemic del món gitara. 
Los juis divinals, dic encara 
que són tots fundats per raó, 
mas són contra l'opinió 

dels hòmens rústecs, menysprezants 


QI 


92 — Bernat Metge - Anselm Turmeda 


aquells, com no els veen semblants 
d'açò que ells n'han imaginat. 
Molt hom serà per bo jutjat 
segons lo món, e no volrà 

fer males Obres, e haurà 

lo cor ten flac, que, per ventura, 
per alguna desaventura 

que li vengués, se lleixaria 

del bé que començat hauria, 

e despuis faria tot mal. 

E l'exceHença divinal, 

vezent lo cor d'aquest ten flac, 
no li vol metre el cap al sac 

per ço que no és lleix de bé fer. 
Alscuns ne són qui llur esper 
en Déu tan solament han mès, 
ez Ell, qui veu que llur cor és 
ab ten gran ardor acostat 

a la santa divinitat, 

no vol que sien agreujats 
d'algunes greus enfermetats 
que Ell vol donar a qui li plau. 
Alscuns ne són a qui la clau 

del regiment del bén public 
comana, per ço que l'inic 

sia punit del mal que fa. 
Alscuns ne són a qui tolrà 


gran part de llurs béns temporals 


IO 


I5 


25 


IO 


IS 


25 


Obres menors l 93 


per ço que dels celestials 

no sien per ergull gitats, 

e vol que es tinguen per pagats 
del mal o bé que els vulla dar. 
Alscuns ne són que vol temptar, 
e dóna'ls grans adversitats 

per ço que sien confirmats 

per llur exercitació, 

que no hagen presunció 

de les virtuts que en ells seran. 
Alscuns ne són qui guanyat han 
lo regne de Déu per morir, 

car han volgut per Ell sofrir 
pacientment molt vil escarn, 

e, no res menys, que la llur carn 
sia per infels destrouida, 


e volgren passar mala vida 


per bon eximpli a nós dat, 

e que poguéssem veure clar 

que més poden virtuts que mals. 
Mas dels hòmens qui no fan als 

sinó entendre en malvestats, 

can la gent veu que són plomats 

e condemnats a cruzel mort, 

no se'n meravellen tan fort 

com fa d'aquells qui no ho mereixen. 
É, puis, que dos béns se'n segueixen: 
lo primer és, car los malvats 


94 Ò Bernat Metge - Anselm Turmeda 


del mal que fan són castigats, 

e lo segon, que s'espordeixen 

tots cells que en fer mal s'atreveixen, 
quan vezen que als mals no pren bé. 
Mas vós direts: " Dona, bé sé 

que si mals hòmens cerquen mal 

e el troben, Déus és liberal 

si els ne compleix llur voluntat, 

car Si troben ço que han cercat, 

per contents se deuen tenir." 

Mas iquè porets vós ací dir P 

Molt hom injust mal cercarà, 

e Déu tant de bé li darà 

con li poria demanar. 

E io us dic que em pens, mon All car, 
que el mal a qui Déus tan bé fa 

ten aul intenció haurà 

que, si Fortuna el destrenyia, 

en tals pecats declinaria 

qui el portarien a greu mort. 
Alscuns ne són qui es temen fort 
de perdre llurs felicitats, 

e guarden-se de malvestats 

per ço que Déu no els tolgue res, 

e si bé lo cor d'aquests és 

humil ab mal entendiment, 
segueix-se'n un bé, car tement 

que no vinguessen a fretura, 


IQ 


15 


25 


TO 


I5 


25 


Obres menors , 95 


lleixen lo mal e no han cura 

de fer molts pecats que farien. 
Molts ne són qui degollarien 

per un fiorí tot son llinatge, 

e donen a tothom damnatge 

ab que ells n'hagen algun profit, 
e can ells han lo sac farcit 

e Déus ha vist que són ben alt, 
gita'ls d'aquí, e fan tal salt 

que es trenquen lo coll e la cama 
e perden quant han, e llur fama 
roman per tostemps denigrada. 

A molt hom malvat és donada 
potestat de la gent punir, 

e vós devets-ne presumir 

que es fa pels bons exercitar, 

e per los malvats condemnar. 
Car los sants qui sofrir volgueren 
per Déu cruzel mort, no hagueren 
corona d'aur aconseguida 

Si, doncs, hòmens de mala vida 
no els haguessen llevats del món. 
E quan los malvats punits són 
cascuns los pot gitar son llaix, 
car justament porten lo faix 

que llong temps havien cercat. 
Per què, tenits per espatxat 

que Déu és jutge sobirà, 


96 Bernat Metge - Anselm Turmeda 


e tot quant és fet, ne serà, 

al seu voler és subjugat, 

lo qual és tan ben ordonat 

que no fretura de millor, 

e que tothom té gran error, 

qui es met en cor de mantenir 
que Déus acostum fer ne dir 
permetre, voler ni mirar 

res que hom puixa imaginar 

que sia fait ab desraisó. 

Mas humanal opinió 

aquests grans juis no pot entendre. 
Per què, no us en vullats contendre, 
d'aci avant, ab hom vivent, 

e, si us plats, crezets fermament 
que Déu, qui és bé sobirà, 

lo món e ço que format lia 

a bona fi ho volc crear. 

E si volets considerar 

del mal la difinició, 

coneixerets que mai no fo 

mal en est món, sinó tot bé. 

La difinició us diré: 

Mal és de bé privació. 

Doncs, no hi cal gran provació, 
que el mal que hom Ía sia res, 
car privació res no és, 


ne el mal que hom fa, per consegúent. 


IO 


I5 


25 


10 


IS 


25 


Obres menors 


Per què, he provat clarament 

que tostemps és bona Fortuna. 
—Senyora, mai persona alguna— 
dix ieu—no ho creurà si lo hi dic. 
Quant és de mi, bé us certific 

que no hi faria questió. 

Doncs, major declaració 

soplei a vós que me'n donets—. 
—Molt amat fill, vós los direts, 

a tots cells qui hic volran dubtar, 
que Déu l'ha volguda crear 

per exercitar o punir, 

remunerar o corregir 

los bons e els mals, segons llurs mèrits: 
los mals punir per llurs demèrits 
e els hòmens bons remunerar, 

e els hòmens justs exercitar 

perquè de si no presumesquen, 

e perquè no s'atrevesquen 

a mal corregir los injusts. 

E tendran-se tots per vençuts, 

cells qui el contrari mantenien, 

e veuran que res no sabien, 

cells qui eren d'opinió 

que hom no els demostràs per raisó 
bona, lluzent e vertadera, 

que Fortuna jamés no era 

mala, jats que fos desplasent. 


97 


98 — Bernat Metge - Anselm Turmeda 


E podets-los dir certament 
que Fortuna totstemps està 
en la mà de tot hom qui ha 
bon seny e raisó natural. 
Car cella que jutjarets mal, 
si la prenets en paciença, 
vos darà clara coneixença 
de tots vostres defalliments, 


e si en est món sofrits turments. 


paradís de lla consegrets. 
Mon car fill, pus entès havets 
clarament tot ço que us he dit, 
de l'enfermetat sóts garit, 

per què, tornar-vos-en podets. 
E soplei-vos que em perdonets, 
car ocupada seré un poc.— 


E semblà'm que ab falles de foc 
m'hagués hom donat per la cara, 
car no em volgra partir encara 
de la sua gran exceHença. 
Però, ans de la departença 
acompanyà'm fins a la mar, 

e féu-me en la barca pujar 

ab qu'eu era vengut aquí, 

e dix :—Donzelles, donats-li 
cascuna un plaisent baisar.— 
Éz ieu volguí-m agenollar 


IO 


I5 


25 


IO 


15 


25 


Obres menors 99 


ab cor que li besàs les mans, 
mas correc-me abraçar abans, 
e besà'm fort honestament. 

E les altres encontinent 

ab cara rient me besaren, 

e, burlant, la barca vararen, 
partint-se corrent denant mi. 
En tal punt, que despuis no vi 
elles, ne res que us haja dit, 
sinó que em trobé en cell partit 
en què fui al començament, 
can la mar e el contrari vent 
me fazien lo cap rodar. 

Ez aprés pauc vau arribar 

al lloc on m'era recullit, 

can lo vilanàs mal vestit 

me trai cautelosament. 

E la barca sobtosament, 

a penes d'ella fui eixit, 

gità denant me tal cruixit 

que fo'm semblant tota rompés, 
e regirém, e no viu res, 

ne sabí si tenc bona via. 

Mas ans que s'esclarís lo dia, 
per ço que no fos mal jutjat 
que tan gran maiti fos llevat 
e que m'anàs deportar sol 

(car no és prezat un caragol 


I00 —Bernat Metge - Anselm Turmeda 


qui no hic ha ventositat gran), 
torní-me'n ivars passejant 

a mon hostal, dins la ciutat 
de Barcelona, on fui nat 

e morrai, si en sui crezegut. 
Éz ab aitant, Déus vos ajut 

e us don paradís aprés mort, 
car ieu no sai pus ric deport. 


ANSELM TURMEDA 


15 


25 


COBLES DE LA DIVISIO DEL REGNE 
DE MALLORCA 


Com per alguns honrats mercaders de 
Mallorques sia estat pregat afectuosament 
que faés e ordonàs un tractat de a divisió 
del dit regne, supòs que lo meu enteniment 
sia grosser e no sobtil en l'art d'atrobar, 
emperò per dar alguna satisfacció a llurs 
precs he fetes algunes cobles grosseres en 
pla català, segons que veurets. 


Si em lleví un bon maiti, 
temps era de primavera, 

e vai pendre mon camí 
per una estreta sendera, 
trescant (2) per cella carrera 
fins que eu fui arribat 

en un gracióls) prat, 

ja lo sol declarat era. 


104 —Bernat Metge - Anselm Turmeda 


Lo jorn era declarat 

e lo sol qui s'espandia 
per aquell delitós prat 
qui tot de flors se cobria, 
en mig del qual aparia 

un palau molt alt, murat, 
de torres environat: 
feites són per maestria. 


D'un gran vall és vallejat, 
(el tot de pera picada 

és construit e fundat. 

Tal obra, ni tan presada 
en alguna encontrada 
jamai viu, ne tan plasent, 
ple era d'aiga lluzent: 
paria fos distiHada. 


Muioles e estorions 

sobre l'aiga gint saltaven: 
anguiles qui, jus lo fons, 
barbs hi viu qui pasturaven, 
llampreses qui encalçaven 
savogues per a xuclar, 
aucells viu acabussar 

qui vives les se'n portaven. 


Davalli de mon cavall, 


IO 


I5 


25 


IQ 


IS 


25 


Obres menors IO5 


lleixí'l dins lo prat en destre, 
e anant entorn lo vall 

per la via, a mà destra, 

e sus alt d'una finestra 

una donzella parlà, 
humilment mi saludà : 

—Bé sia vengut lo mestre l— 


Tantost que m'hac saludat 
eu tan gran remor sentia 
del pont, qui es fo acalat. 
Veus la porta qui s'obria, 
set donzelles en la via 
viu tot dret vert mi venir: 
segons tot lo meu albir 
vestides són a sa guisa: 


Totes porten, ab collar 

de dues colors partides: 

de vermell e d'un blau clar, 
llurs testes de flors (cenyides), 
de blanxes perles garnides, 

Íde maragdes e safirs) 
ametistes e raubís 

e granades gint polides. 


Pres del franc acolliment, 
la salut denant posada, 


106 Bernat Metge - Anselm Turmeda 


ab semblant bell e rient, 
era cosa ordonada. 

E donaven (aparent) 

la una degués parlar 

per les altres, e recitar 
a mi la llur ambaixada. 


—Ai, mestre molt reverent— 
dix d'elles la pus jolia—, 

lo vostre aveniment 

nos ha dada alegria. 

Cosa molt cruel seria 

que no fóssets meritat, 

pus ací sóts arribat, 

la nostra amor vostra sia.— 


Van mi pendre per la mà, 
dins lo palais mi metien. 
Veus la porta qui es tancà, 
ja lo pont llevat havien. 
Donzelles viu qui corrien 
solaçant per un jardi, 
esvergonyant-se de mi 
entre los arbres fugien. 


En cell jardí los fruiters 
eren de totes maneres: 
dàtils, pomers, presseguers, 


IO 


I5 


IO 


25 


Obres menors 107 


codonys, albercocs, cireres, 
massanes, prunes e peres, 
taronges, poncís, llimons, 
avellanes e lledons, 

raims moscatells e figueres. 


Ab aitant fom aplegats 

en una bella verdura. 
Fruiters qui afrenellatís) 
eren, per gran espessura, 

e feien, contra natura, 

cald d'hivern, frescor d'estiu. 
De ma vida mai no viu 
d'arbres tan gentil clausura. 


Sots los arbres són les flors, 
qui reflorint florejaven, 
gitant llurs flagrants odors, 
per l'aire variejaven, 

aucellets hi xantaven 

lurs (versets) e llurs xançós, 
a quintes e a bordós 
musicalment biscantaven. 


E aquí (P) vérets violers 
blaves, grogues e vermelles, 
qui se'n pugen pels noguers 
roses blanques e vermelles, 


I08 —Bernat Metge - Anselm Turmeda 


e d'altres floretes belles, 

e flors de llis e clavells 
girofles, safrans novells, 

e poms d'amors e murtelllels. 


Enmig d'ells és la Reial 
Fontana, qui cinc flums gita. 
Bé és cosa divinal 

lo fet de l'aiga condita: 

per set canals se congita 
(per) lo verger verdejant, 

e puis va-se'n retornant 

a la font d'on és eixida. 


Una sala exceHent 
sus la font edificada: 
bé són les colones cent, 


sobre lles) qualls) és fundada. 


Tota quanta és murada 

de jaspis verds e vermells, 
de marbirje los capitells. 
Tot és obra florejada. 


Les finestres de crestall, 

e de banús llurs portelles 
fetes per sobtil entall, 

d'on remiren les doncelles, 
certes, semblant de aicelles 


IO 


IS 


25 


IO 


15 


25 


Obres menors IO9 


en lo delitós verger 
d'aquell gran rei Assuer, 
no crei fossen ni tan belles 


Per grazons de marbre blanc 
nos en pujam a la sala. 

No em recorda que ves anc 

tan graciosa escala, 

e dien que edificà-la 

un mestre del rei Artús, 

puis morí caent dessús. 

Cert, lo món ne pres gran tala. 


Lo portal entretallat 

de obra molt adonosa, 

tot a l'entorn deboixat 
d'aur e d'azur de Pistoia. 
iOh Déu, com és rica joia 
les històries qui hi són 

de Hèctor e de Jason 

e lo fet de la gran Troial 


Les portes són de bresil, 

a la morisca obrades, 

molt sobtilment esmaltades, 
fetes per novell estil. 
Donzelles viu ajustades, 
tantost van mi saludar, 


IIO — Bernat Metge - Anselm Turmeda 


—Mestre, plàcia-us intrar— 
dient, ab les mans plegades. 


Entrant, un raig de claror 

tota la vista m'hi serra, 

lo sol no el gita major, 

si mon parer no se n'erra, 

que (si) pel braç Íno m'Jaferra 
una donzella e'm tenc, 

con a sent Paul entervenc, 

ja fóra caigut en terra. 


Poc a poc, confort prenent 
per la vista qui em regia, 
gardi e viu clarament 

que mai obra tan jolia 

al món ésser no poria 

ne serà, ne mai no Ío, 
sinó el temple de Salamó 
on lo ver Déus se colia. 


Obra de encantament 

és, segons la meu creença. 

Vestit de llaunes d'argent 

és lo mur, de gran valença, 
esmaltat per gran prudença, 
e tot estoriejat, 

dessús en lo traginat, 


IQ 


IS 


25 


Obres menors III 


de fin or, tot de Florença. 


A l'entrant, sobre coixins 
d'on remiren les donzelles: 
d'or e pell són los patins 
e llurs calces de brunelles, 
e llurs vestedures belles 
són de diverses colors, 

de violes e de flors 

al cap porten garlandelles. 


Can més gard e puis remir 

més la sala mi plasia. 

No ho pot creure qui ho ou dir, 
si ell mateix no ho vesia: 

aitant de nit com de dia 

l'aire vérets clarejar. 

En cadira assentar 

mi fan, per llur corteria, 


prop la cadira reial, 
tota ella (2) entretallada, 
d'una peça de coral 
mestrivolment laborada: 
en la qual viu assentada 
una dona molt plasent, 
segons són capteniment 
regina és coronada. 


112 Bernat Metge - Anselm Turmeda 


E la seu faç blanxa, plasent, 
graciosa per natura 

era: lo seu vestiment, 

de fina seda escura. 

En la sua gardadura 

demostrà gran marriment, 

e sospirant e planyent 

dix :'—Eu sui en gran pressura.— 


Espès e molt sovent 

per plorar los ulls se torca. 
—i Qui sóts vós, dona plasent 
a qui el cor se desconorta l-— 
—Vei enveja qui aporta 

mos fills e perdició. 

Si volets saber qui só, 

són la llla de Mallorca. 


Jo són aquella ciutat 
que plorava Jeremias: 
sola, plena de poblat, 
vidua per senyoria. 

E io qui pendre solia 
grans traúts, e demanar, 
cové'ls-me ara pagar, 

Si no, fan mi vilania. 


Mos fills desobedients 


JO 


IS 


25 


10 


15 


25 


Obres menors 


als estranys m'han subjugada. 


Per los llurs mals regiments 
concòrdia han gitada, 

e fortment l'han avilada 

del regne, ab deshonor, 

e sa germana amor 

ab trompes l'han bandejada. 


Rancor e impietat, 

les quals eren bandejades, 
enveja ha tant tractat 

que en la illa són tornades, 
totes tres són més preades 
e regeixen l'estament, 

e per major honrament 

en tot fet són demanades. 


Déus beneit omnipotent 
ordonà que fos regina, 
féu-me cap de molta gent, 
e de valor fui garnida. 

E ara, pobre, mesquina, 

a tothom só en desalt. 

De ma glòria sus alt 
caiguda sui en sentina. 


No em sé per quina raó 


los meus fills m'han avorrida, 


113 


tr4 —Bernat Metge - Anselm Turmeda 


ne per què divisió 

entre ells és establida. 

Si ma gent era unida 
viurien segurament. 

Lloar me puix a la gent 

que de tots béns són fornida. 


De tots béns en general 

io fui tostemps abundada, 
ha sabor especial 

de tota fruita en mi nada, 
e la carn qui és portada 
de fora altre regnat, 

pus en mi han pasturat 
torna con si fos mostrada. 


En mi gran abundament 
de peix ha tota vegada, 
d'oli, llegums e forment 
covinentment só bastada: 
de nobles vinyes ornada, 
raims moscatells e parrells, 
de viles e de castells 

molt honradament dotada. 


En mi nobles cavallers 
se són trobats tota via, 
burgeses e mercaders 


JO 


15 


IO 


25 


Obres menors 


faents grans mercaderifa) 
en Flandes e en Suria, 
en terra del genovès, 

en Pisa, qui prop nos és, 
e en tota Berberia. 


Los meus valents mariners 
per tot lo món se nomenen, 
savis, trempats e lleugers : 
per llur art al món floregen, 
dels navilis qui naveguen, 
són patrons e gardians, 


e naus estranyes endrecen. 
De molt honrat menestral 
io són bé acompanyada, 

la llur obra fan lleial, 
sobtilment e gint obrada. 
Per tot lo món és portada, 
e per ço con és plasent, 


ab gentil laborament, 
pels mercaders és comprada. 


Mos pageses, ab falcons 
a cavall van a la caça, 
ab filats e ab furons 
cascú son delit percaça. 


IIS 


II6 Bernat Metge - Anselm Turmeda 


E passen llur vida grassa, 
així con los ciutadans: 

no direts fossen vilans. 
Llur fet dir seria massa. 


Primer lo espiritual 
estament comptar devia. 
Tant és ma dolor coral 
que exoblidat l'havia. 
Mout llonga cosa seria 
voler-lo tot declarar. 
Plaia-us, donques, escoltar 
llur summa per corteria. 


Per l'orde dels framenors 

fui e seré molt honrada: 
molts mestres e grans doctors 
ha en mi tota vegada. 

iO Déu, con fui exalçada 

con pres lo noble capell 
mestre Nicolau Rosselll 

Al món per ell són presada. 


Fra P. March, Fra Corretger, 
grans mestres en Teologia: 
vull-vos dir del llur afer: 

Si vui lo món se perdia 
Natural Filosofia, 


10 


15 


25 


IO 


15 


Obres menors 117 


de llur cap ells la trauran, 
e lo test declararan 
de la gran Geometria. 


cE aquell gran general 

del Carme, (quel en mi floria2 
La carrera divinal, 

menyspreant lo món, seguia, 
de tot ço que ell havia 

lo monestir feia fer, 

mestre Joan Ballester. 

Font era de Teologia. 


Per molt valent framenor 
pel món són anomenada, 

en ells regna la valor 

del preicar tota vegada. 

Lla on no em són atrobada, 
per viles e per castells 
mestre Joan de Fornells, 
arquebisbe, m'ha honrada. 


Aprés ve lo confessor 

de l'exceHent rei don Pere, 
Fra P. Cima, gran doctor 
qui seguia la bandera 

de sent Francesc vertadera. 
D'aquell meu noble bisbat 


118 Bernat Metge - Anselm Turmeda 


senyor era e prelat. 
De honestat fo carrera. 


De sciència la flor 

en mi florint refloria, 

era hom de gran valor 

e mestre en Teologia, 

e io creu que son nom sia 
frare Nicolau Martí. 
Gran honor per ell rebí 
en lo temps que ell vivia. 


Encara corre la font, 

gran flum gitant de sciença, 
de nós a Déu és fet pont, 
hom és de gran consciença, 
per la sua gran prudença 
io l'acompar a sent Paul. 
Est és mestre Nicolau 
Sacosta, qui molt m'agença. 


En mi vui lo segon 

Moisès porta les taules 

de saber dolç e pregon, 
mostra-ho bé en ses paraules: 
dels grans poetes les faules 
retorna a bons castics: 

grans hòmens, pobres e rics, 


IO 


IS 


25 


IO 


15 


25 


Obres menors 


tots menjaren a les taules 


de aquell convit graciós, 
del berret quan féu la festa. 
En son preicar delitós 

en bé la gent amonesta, 
dels scients ell és la (tJesta. 
par un altre Salamó, 
mestre Joan Xemenó, 
seguint la via honesta. 


Mestre P. March, framenor, 
(bell parlar ab gran loqiença) 
la gent gita de error 

parlant-los ab gran sciença, 
entre els scients molt m'agença, 
car lloada per la gent, 

de llevant e de ponent, 

són, per la sua prudença. 


: E aquell doctor famós, 

frare Antoni Sentoliva 
Vertader religiós, 

dels delits del món (se priva). 
(Pels pobles on ell arriba) 

a preicar lo manament 

de Déu, a tota la gent 

lo mal, tant com pot, esquiva. 


IIQ 


120 — Bernat Metge - Anselm Turmeda 


Dos n'hi ha que lo berret 

pel saber portar mereixen : 

Fra Bonaquist e Fra Poncet. 
Molts d'altres, que ells segueixen, 
frares pocs que tot jorn creixen 
en l'orde dels framenors: 

con Sent Francesc gloriós, 

servint a Déu lo món lleixen. 


En mi honrats monges ha 
dins la reial abadia. 

iE de quant noble capellà 
són ornada vui en dial 

i De la Mercè què us diria, 
ensems ab la Trinitat 
Molt catiu han rescatat 

e gitat de Berberia. 


E doncs, iquè és esta deshonor, 
que en mi tal divís haja 

on tant mestre e doctor 

ha son natural estatge2 
—Senyora, son avantatge 
cascun d'ells cerca per si, 

va dient a son vesi: 

"Jo no són de ton llinatge. "— 


—Frare Anselm, o fill carl 


IO 


15 


25 


10 


15 


25 


Obres menors 


O de les tres lletres mestrel 
Lo morisc vos és tot clar 

e en l'hebraic sóts molt destre 
cE què atrobats en lletra 

que en sia ocasió, 

d'aquesta divisió 


e de aquest meu gran sinestre 


—Senyora, antigament, 
ans que fóssets crestiana, 
havia gran uniment 

en la vostra gent pagana, 
en tot lloc feien ufana 

de la llur dilecció. 

Mai no fo tal unió, 

de migjorn a tramuntana. 


Vostre poble, poc e gran, 
molta amor se portaven, 
que si u d'ells rebia dan 
los altres li ajudaven, 
tan coralment se aimaven 
que, tots ajustats en u, 
per mantenir bé comú 

a llur rei se rebeHaven. 


AÇò, doncs, veent lo rei, 
un conseller ell tenia, 


121 


122 Bernat Metge - Anselm Turmeda 


demanà-li quin remei 
en açò pendre poria, 

e ell, qui bé s'entenia, 
dix que llur dilecció 
pot tornar divisió 

per cors de astronomia. 


Lo rei moro, de present 
va-li fer gran prometença : 
"Si poràs fer de ma gent 
alguna gran departença, 
per tot cert e sens fallença 
de mi rebràs gran honor, 
si la llur coral amor 

pots tornar en malvolença. " 


Aprés vint jorns, un gran matí 
(dia era de dissabte), 

ell la hora elegí 

de Saturnus, que és molt apta, 
e és per donar recapte 

a aquell propòsit seu, 

primer, sacrifici féu 

de un cà o d'una gata. 


Quatre images de plom 
féu fer així figurades. 
A semblança eren d'hom, 


IO 


IS 


———-— — 


IO 


25 


Obres menors 123 


mout sobtilment empremtades, 
semblants de cans e de gates 
han les cares verament. 

En tan mal costiHament 
foren fetes e obrades. 


Can la lluna, del seu llum 
aminvant, creix per son nombre, 
ell ordonà un perfum 

sots un arbre, en la ombra. 

De semença de cogombre, 
ungles d'hom, sang mestrual, 
paparres, fulles d'orval, 

primer tot lo lloc escombra. 


Pus lo lloc fo escombrat, 
les images ell (posava), 

e, estant ajonollat, 

del perfum les perfumava, 
per la esquena (les) soldava 
perquè el fet hagués vigor: 
en drap de negra color 

les dites embolicava. 


Quan lo fet fo acabat, 

denant lo rei ell disia : 
"Senyor, ço que m'has manat 
he complit vui en est dia. 


124 0 Bernat Metge - Anselm Turmeda 


A tu clara cosa sia 
que la llur gran unió 
tornarà divisió 

per aquesta obra mia. 


De la illa en mig lloc 

dues d'elles amagava, 

e tornant a cap d'un poc 
al dit rei que el demanava, 
per la sua llei jurava 

del poble no hauria pau 

si al mig del seu palau 

les altres ell soterrava. 


Tantost lo rei soterrar 
celles imatges faia, 

e aprés féu escapçar 

cell qui açò fet havia: 

al conseller el prenia, 

e mès-lo dins en presó 

en (la) qual, mesquí, mort 
donant-se malenconia. 


Despuis del dia ençà 
cascun son par abandona: 
la u a l'altre tot mal fa, 
e li tracta, e li ordona. 

E lo llur rei de corona, 


fo 


IO 


I5 


25 


IO 


15 


25 


Obres menors 125 


havent son poble partit, 
valentment fó desconfit 
pel comte de Barcelona. 


Est aital encantament 
qui és en vós vui en dia, 
fa divís en vostra gent. 
E si us plai saber la via, 
a vós certa cosa sia 

que los cossos sobirans 
sobre los nostres jussans 
han influent senyoria. 


Així con és tirat 

lo ferre per caramida, 
dispon-lo a mal son grat 
(de tal valor és garnida), 
en així per semblant mida 
los cossos celestials 
disponen los terrenals 

en aquesta present vida. 


Ja sabets que el pacient 
agreujat per malaltia, 

can ve que en lo girament 

la lluna pren la seu via 
pijorant va d'aquell dia 

fins que el quart és reformat, 


126 —Bernat Metge - Anselm Turmeda 


pus flac troba son estat 
que d'abans fer no solia. 


Donques, sapiats per ver 
que les esteles formades 
sobre nós han llur poder: 
per ço veurets a vegades 
persones de gran sang nades 
venir a vil estament, 

e a molt gran honrament 
muntar celles menyspreades. 


Per elles és pobretat, 

riquea e senyoria, 

malaltia e sanitat, 

Fortuna així l(els guia. 
Mes vostra creença sia 

que aiçò fan ab voluntat 
d'aquell ver Déu increat 

qui tot quant és al món guia. 


Devem creure fermament 
que Déus creà la natura, 

e sota son manament 

jau cascuna creatura. 

E vostre poble, qui factura 
és (del Déu omnipotent, 
vulla'l pregar humilment 


IO 


15 


25 


IO 


I5 


25 


Obres menors 


llur divís torn amor pura. 


dr dr gener S se'n tornaran 

de bon cor tota vegada. 
Les images no els mouran, 
fel la obra encantada 

tost serà desencantada: 

e la llur divisió 

tornarà gran unió 

e caritat ordonada. 


—Frare Anselm, vós m'havets dat 
coníort a la dolor mia. 

Prec-vos no us venga desgrat 

a la vostra corteria 

anar per missatgeria 

al meu poble desolat 

de aquella pobre ciutat 

qui noble ésser solia. 


Vullats-los amonestar 

que amor entre ells haja. 
L'enveja, del popular 

e dels grans defora vaja: 

e cell qui és de gran paratge 
port al pobre gran amor, 

no faent mai deshonor 

a null hom de son llinatge. 


127 


128 Bernat Metge - Anselm Turmeda 


Encara, certes, esper 

en lo món ésser lloada, 

si mos fills volien fer 

entre ells pau ordonada, 

més que més esta vegada 
(quel aquell rei molt exceHent, 
honor de tot lo covent, 

Don Martí, m'ha esposada. 


Fins ací io em puisc lloar 
de la sua senyoria. 

No crei al món n'haja par, 
dretura és la seu via. 
Segurament vui en dia 

viu son poble verament, 

si no fos l'espordiment 
dels moros de Berberia. 


Prec-vos, con pus prestament 
que porets, haja resposta. 

Ja sabets que el parlament 
cortès molt val e poc costa, 
e si algun se desacosta 

e no us vullen escoltar, 

no lleixets vostre parlar, 
jaquits-los fer a llur posta. 


Bé e mills sabets parlar 


IO 


15 


25 


IO 


I5 


25 


Obres menors 


'vÓS que eu dir no sabria. 


Prec-vos no us vullats tardar: 


fets en nom de Déu la via. 
Saludant-los de part mia, 
deits-los que enyorament 
hai, cert, del bon estament 
en lo qual ésser solia. 


—Senyora, de bona ment 
vostres precs obeiria, 

si venir segurament 

del vostre poble poria. 
L'anar molt lleu me seria, 
mes fa'm por que, al tornar, 
ells no es volguessen pagar 
de mi, si res los devia. 


—Frare Anselm, pensar podets 
que io en res no volria 

vostre dan: e bé sabets 

qui va per missatgeria 

és-li feta corteria 

per cell a qui és tramès. 

Jo no em pens mos fills per res 
a vós fessen vilania: 


que és usança general 
en lo món acostumada, 


129 


130 — Bernat Metge - Anselm Turmeda 


que missatger no pren mal 

dins alguna encontrada. 

Molt estic meravellada 

con vós, qui sóts tan valent, 

vos metats espordiment 5 
en lo cor, esta vegada. 


—Senyora, antigament 

lo falcó féu companyia 

en lo gall estretament, 10 
e, anant per la llur via, 

lo falcó fort reprenia 

lo gall de deslleialtat , 

clarament li ha parlat 

que ell poca fe havia. I5 


f Certes, io no en só nodrit 

ab l'hom, ans era salvatge. 

Fui pres per un hom ardit, 

caçador, en lo boscatge, 20 
e mon senyor qui és de paratge, 

pus que son pa he menjat, 

tenc-li bona lleialtat 

senes fer son homenatge. 


AÇÒ és clar a la gent, 
que com io són clar (2) en l'aire 
pusc fugir molt francament 


IO 


25 


Obres menors 


e tornar en mon repaire, 

e, can oig cridar e braire 
mon senyor, de mantinent 
en son puny torn lleialment : 
tració no li vull faire. 


E vós, qui en l'hom ensems 
vos sóts nodrit tota via, 
menjant e bevent tostemps 
havets fins en aquest dia, 
si ara pendre-us volia 
fugiriets, de present. 

Fort me par gran traiment, 
de bé retre vilania. " 


Falcó, vós me fets contrast 
de la deslleialtat mia. 

Si vós vèiets vui en l'ast 
dos falcons, en aquest dia, 
io crei per santa Maria 

que can iriets caçar 
lleixariets l'hom cridar 

e fariets vostra via. 


Donques, bé deig io fugir, 
qui set companyons havia, 
denant los me vitr rostir, 
d'on haguí malenconia 


131 


132 — Bernat Metge - Anselm Turmeda 


dins mon cor, e vui en dia 
desplaser e gran dolor: 

més am morir confessor 
que màrtir. A vós cert sia. " 


Senyora, lo dit falcó 

de l'hom pot haver fiança, 

mes lo gall ha gran raó 

que d'ell haja gran dubtalnçal, 
perquè a redona dansa 

veu ballar sos companyons, 

tot esquiu, a regirons. 

Per cert mai no s'amansa. 


Així me'n pren con al gall, 

qui, per por, de l'hom s'estriga, 
despuis que aprés lo vall, 

a la porta plegadissa, 

al costat d'una bardissa 

Viu mon companyó cremar, 

un altre en viu socarrar 

dins aquell any en Evissa. 


Si io he por del morir (P) 
no m'ho tingats en follia. 
Jesús se'n volc escondir, 
segons hom féu pregaria: 
("Que encara tostemps sia) 


IO 


I5 


25 


IO 


I5 


25 


Obres menors 


l'esperit aparellat 
per a fer ta voluntat, 
la carn ha gran malaltia ". 


—Frare Anselm, no us vull forçar 
de fer la missatgeria. 

Carament vos vull pregar 

que per vostra corteria 

una lletra feta sia 

per vós a la mia gent, 

donant-los ensenyament 

que entre ells amor sia. 


—AÇÒ faré volenter, 

senyora mia honrada.— 
Tantost tinta e paper, 

e ploma molt (ben) trempada 
denant mi fo aportada, 

per complir son manament 
esta lletra verament 

així fo per mi dictada: 


"Saluts e bones amors 
als fills de la gran regina 
plena de moltes dolors, 
Mallorques, la pelegrina. 
De la escriptura divina 
vos vull dar ensenyament. 


bem 


134 Ò Bernat Metge - Anselm Turmeda 


Prenits, doncs, pacientment 
de castics ma disciplina. 


Tot primer, faç assaber 

que tots sóts fills d'una maire. 
Bé deuriets, doncs, voler, 
cascun, gran bé a son fraire. 
Aristòtil ho declara 

dient en conclusió : 

cap de generació 

la terra és, con lo pare." 


Déus lo Pare, per amor 

e per gran bé que ens volia, 
adobar volent la error 

que Adam feta havia, 

son Fill tramès en la via 
en semblança humanal. 
Con Ell fos tot immortal, 
per nós morir lo jaquia. 


Déus beneit tot poderós 
tal pietat ha mostrada 
per ço que gitem de nós 
enveja, car és malvada, 
e caritat ordonada 

git fora divisió. 

Amor e dilecció 


I0 


IS 


25 


I0 


I5 


25 


Obres menors 135 


entre nós sia trobada. 


E si per amor serets units, 
enemics no us poran moure, 
si per oi serets partits, 
vendran-vos los ossos ròure, 
trauran-vos fora del foure 
dels vostres béns temporals, 
rebrets hontes e grans mals, 
que sol no us gosarets moure. 


Un eximpli us en vull dar: 
tres llances ensems lligades 
a tard se ponan trencar 
mentre sien ajustades, 

e si són deseparades 
rompran-se lleugerament, 
mentre hi haja uniment 
jamai no seran trencades. 


Aquell sobiran doctor 
Jesucrist, fill de Maria, 
dix vendria en error 

tot regne qui divís sia, 
e la una casa cauria 
sobre l'altra, verament. 
Sant Lluc posa clarament 
tota aquesta profecia. 


136 — Bernat Metge - Anselm Turmeda 


En los llibres dels passats 
e les històires antigues, 
veurets que les malvestats 


que pel món se són seguides, 


enveja les ha (cenyides) 
de son cinyell, verament. 
Les gents, al començament, 
per divís foren partides. 


Per divis morí Abel, 

fill de nostre primer pare, 
la gran torre de Babel 
per divis se desempara, 
per divís morí encara 
Rebeca, al partorir: 
Jacob volia eixir 

ans que Esaú, son frare. 


En aprés, can s'eren grans, 
entre ells gran divís havia, 
jatsia fossen germans, 

l'u l'altre matar volia. 
Jacob, qui açò sentia, 

a son frare féu present: 
bèsties, camells, argent: 

e a ell se sotsmetia. 


Per gran divís fo gitat 


IO 


15 


25 


IO 


I5 


25 


Obres menors 137 


Josep dins en la cisterna: 
hoc encara, subjugat 

e venut a gent esterna. 
Con ell fos clara llanterna. 
de vera virginitat, 

Déus li donà dignitat 
sobre la casa paterna. 


E, lo poble d'Israel, 
caminant per la foresta, 
plovia'ls manna del cel, 
dolça e no pas agresta, 

per divís donant tempesta, 
a Moisès van cridar 

que els donàs carn a menjar, 
car desig han de fer festa. 


Moisès, açò veent, 

a Déu ne féu pregaria, 
tantost gatlles gità el vent 
que la terra se'n cobria. 
Lo poble d'elles prenia, 

e con se'n fo sadollat, 
mès-se en ells mortaldat : 
pel divís ell los punia. 


Per divís lo gran Datan 
ab Moisès contrastava, 


138 —Bernat Metge - Anselm Turmeda 


de què li seguí gran dan: 
dins la tenda on estava 
ab sa gent se solaçava, 

e la terra va's obrir 

en abís los va cobrir, 

que sol un no n'escapava. 


Per divís lo rei Daviu 

de Israel eixia. 

Lo Llibre dels Reis ho diu, 
que a peu descalç fugia, 

per son fill, qui el perseguia, 
la ciutat desemparà, 

e can Absalon intrà 

D'tcues d per sí prenia. 


De Roma la gran ciutat 
tenia en senyoria 

tot lo món, per unitat 
que en son poble havia, 


per la gran divisió, 
con lo noble Scipió 
la Cartaina destruia. 


De Gènova la ciutat, 
llur fet està en balança, 
car no hi ha humanitat, 


IQ 


15 


JO 


25 


Obres menors 139 


ha'ls preses lo rei de França. 
Bé és torbada llur dansa: 

e dic-vos que llur estat 

mai no el veuran adobat 
sinó per punta de llança. 


E Sardenya pel divís 

a son rei la porta tanca: 
açò fa lo circumcís 

Òria la Malabranca. 

Per divís lo món s'estanca 
de gielfos e gebelins. 

En Nàpols, fora e dins 
rosa vermella e blanca. 


Voler ultra açò parlar 

cosa molt llonga seria. 

Frares meus, io us vull pregar 
en vosaltres amor sia, 

bon voler, e corteria: 

e sia exoblidat 

tot lo mal qui és passat. 

Fets açò per amor mia. 


Ja sabets que el bon Jesús, 
en la nit que Ell naixia, 
feia als àngels, lla sus, 
cridar: "Pau e corteria". 


140 


Al món venir no volia 
mentre hi hac divisió: 
amor e dilecció 

al bon Senyor li plasia. 


Per lo món anant preicant, 
bona pau denunciava: 
supèrbia esquivant, 

als humils se acostava. 
Los apòstols heretava 


quan venc que féu testament, 


no els jaquí or ni argent, 
bona amor los lleixava. 


Doncs, lo eximpli del Senyor 
prengam tots esta vegada, 

e la antiga error 

defora sia gitada. 

Si en son lloc és posada 

la vera amor e la pau, 

qui de les virtuts és clau, 
serà cosa molt lloada. 


Pels grossos és gran raó 
que l'estament regit sia. 
Sapiats que Salamó, 

en lo temps que ell regia, 
als llocs de sa senyoria 


Bernat Metge - Anselm Turmeda 


I0 


15 


25 


IO 


25 


Obres menors 141 


ordonà que los majors 
haguessen sobre els menors 
llur poixança e batllia. 


Aristòtil diu (molt) clar: 
Estament qui regit sia 

per lo menut popular 

vendrà a gran vilania." 

E per Ço ell reprenia 

dels comuns lo regiment. 

dient que molt exceHent 

és cell qui pels grans s'avia (P). 


Los grossos que han a tractar 
la gent qui els és comanada, 
no la vullen carregar 

tant, que cage la somada. 
Per ells sia comportada 

la llur possibilitat. 

Això faent, l'amistat 

entre ells haurà durada. 


Jo prec l'alta deitat 

qui el món féu per (sa semblança), 
que en vosaltres caritat 

meta, e gran amistança. 

E la Verge d'alegrança 

pregarem que en prec son Fill, 


142 —Bernat Metge - Anselm Turmeda 


e per un novell estil 
Xantar li n'he una dansa: 


(4O Verge molt exceHent 
qui del vostre Fill sóts filla 1 
Tot lo llur mal pensament 
refrenats ab vostra brilla, 
enveja, qui entre ells grilla, 
vullats lleu foragitar, 

e lo vostre Fill pregar 

per Mallorques, vostra illa. 


De bon cor e honradament (P) 
ells tostemps vos han amada, 
la Seu noble, excelent, 

per Vós l'han edificada, 

Vós sóts la llur advocada 

per la terra e per la mar. 

No ens vullats desemparar, 

o Verge glorificadal" 


Escrita dins lo palau, 

mil tres cents vuit e noranta. 
D'on suplic la rei de pau 

que ens abric en la seu manta. 
Jesús qui la mort escampa 

ab sa gràcia de ça, 


IO 


15 


25 


Obres menors 143 


aprés paradís de lla, 
nos dó, ab sa Maire santa. 


Deo grattas 


LLIBRE 
DE BONS AMONESTAMENTS 


En nom de Jesucrist tota via, qui ens yg 
vulla guiar ab sa mare la Verge Maria. Lli- 
bre compost en Tunis per Frare Anselm 
Turmeda, en altra manera apellat AbdaHà, 
de alguns bons ensenyaments, ja que ell mal 
los haja seguits, emperò pensa'n haver al- 4, 
gun mèrit, de divulgar-los a la gent qui el 
llegirà. Prec Déu per ell, que el lleix bé finar 
un son cor desige. 


En nom de Déu omnipotent 
vull començar mon parlament. 
Qui apendre vol bon nodriment 
aquest seguesca. 
Primer, pus sies batejat, 25 
creuràs que en la divinitat 
és ésser en trinitat 
de les persones, 


IO 


15 


25 


Obres menors 145 


e que Jesús, fill de Déu viu, 
és Déu e All de Daviu, 
açò és ver, e així ho diu 
la Santa Escriptura. 
Dels altres articles, fill meu, 
creuràs ço que la Esgleia creu, 
e si no hi basta lo seny teu, 
la fe t'hi basta. 
Tu, llegidor qui llegiràs 
lo meu llibre, si hi veuràs 
algun bon dit, aquest pendràs, 
e l'altre lleixa. 
En nom de Déu deus començar 
totes les obres que vols far. 
Entre les gents, lo poc parlar 
és saviesa. 
Lo cap del seny, oh tu, fill meu, 
sia en amar e servir Déu: 
la mot no hages en menyspreu, 
car no saps l'hora. 
Fill, vulles usar lleialtat: 
e can pots entén en bondat, 
ama la honor de ta ciutat 
e de ta terra. 
Segons l'entrada fé lo despès, 
e no consums lo teu arnès, 
a l'almoina sies cortès, 
tot ab mesura. 


140 0 Bernat Metge - Anselm Turmeda 


Cerca la pau e no guerra, 
car talla més que no serra, 
qui la usa no es desaferra 
que mal no n'haja. 
Fill meu, sies obedient: 
no faces despler a la gent, 
e pren per bon ensenyament 
lo bon respondre. 
E mai per malenconia 
no vulles dir vilania. 
Malparlar no és cortesia 
ne bona usança. 
Fill, bon consell te vull dar: 
jamai no vulles ahontar 
muller d'altre, ne difamar, 
car és follia. 
De àvol fembra amistança 
no prengues, car tost es cansa, 
e mai la llur privadança 
no umple bossa. 
Si est estaca soferràs, 
e Si est maça feriràs: 
e tot açò, fill meu, faràs 
ab consciença. 
Lleixa de nit llonga via, 
pren ab temps albergueria. 
De mals hòmens no hages paria 
ne coneixença. 


10 


I5 


2 


io 


15 


25 


Obres menors 147 


Usar no vulles ab traidor, 
ne contrastar a ton major, 
té lleialtat a ton senyor 
mentre viu sies. 
De creure no sies lleuger, 
ni dormiràs can has a fer, 
ne mai retengues esparver 
qui no port caça. 
Temps de repòs, temps de obrar... 
Can hauràs temps no el lleixs anar, 
hom pereós mai avançar 
no crei que puixa. 
Ab lladres no vulles usar, 
ni res d'ells no vulles comprar, 
mal ne pories conquistar 
e alta força. 
Escolta, fill, ço que io et dic: 
can hauràs guanyat bon amic 
guarda'l bé, e de l'enemic 
tostemps te garda. 
Si ab negú vols contrastar 
pensaràs ço que vols parlar, 
car paraula no pot tornar, 
pus que és dita. 
De ço que has sies content, 
e no cobeigs ço de la gent: 
diners, muller ni vestiment 
de ton proisme. 


mt 


148 —Bernat Metge - Anselm Turmeda 


Si vols que diguen bé de tu, 
no parles mal de negú, 
e vulles oir en dejú 
la santa missa. 
De poca brossa, certament, 
se fa gran foc e molt ardent, 
aixi de un mal parlament 
ixen grans bregues. 
Parla al pobre ab amor 
e no li faces deshonor 
car Jesucrist Nostre Senyor 
per nós fo pobre. 
Qui bé està mai no es moga, 


qui cerca lo mal tost lo troba, 


lleixar via vella per nova 
és modorria 
A tota gent sies humil, 


no tant que te'n tinguen per vil, 


no lleixs consell de hom sotil, 
a les vegades. 

Sovent veu hom lo sofirent 

per la humilitat vencent: 

(e) lo altiu se va perdent, 
qui massa es prea. 

E si segur viure volràs 

lo teu secret amagaràs, 

si no, seràs, de qui el diràs, 
catiu, debades. 


IO 


15 


25 


IO 


I5 


25 


Obres menors 


Si est tramès per missatge, 
lleialment fé lo viatge, 
e no tremuts (mai) ton coratge 
per la moneda. 
Si no seràs bon. raonador 
jamai sies gran parlador, 
e si de nits sentlràls remor, 
garda't no hi vages. 
De tot ço que hauràs a far 
primer te vulles consellar , 
de dos camins vulles cercar 
la millor via. 
Açò que Déus vol ordonar 
no ho vulles tu per sorts cercar, 
mas vulles-lo regraciar 
de ço que et dóna. 
No vulles jurar falsament 
ne per diners fer traiment, 
no et fius massa de vestiment 
qui burell sia. 
A la esgleia vulles anar 
per Déu e los sants aorar, 
e si oges preicar 
tantost t'asenta 
Ço que oiràs dir faràs, 
e ço que ells fan esquivaràs : 
d'aicells ho dic qui lo cap ras, 
porten, e barba. 


149 


150 —Bernat Metge - Anselm Turmeda 


Si has filla a maridar 
e hauràs què li puixes dar, 
da-li marit: a no tardar 
vage defora. 
No vulles ton argent gastar 
per ta filla a maridar, 
que per ella exalçar 
tu en fosses pobre. 
Les coses en llur estasó: 
per guerra se desfà maisó, 
no bates muller sens raó, 
car a Déu pesa. 
Encara, fill, te vull pregar 
a tort no la vulles reptar, 
puta la faries tornar, 
com desperada. 
Fembra és aparellada 
a fer la cosa vedada, 
més que més can és irada 
e res no guarda. 
En puta no et vulles fiar 
ni amor li vulles mostrar, 
si est consell vols escoltar 
bé seràs savi. 
Fembra enganà Salamó, 
Adam, Daviu e Samsó. 
(Oh fill, si Déus te perdó, 
no et fius en ellal 


IO 


I5 


IQ 


15 


25 


Obres menors I5I 


La fembra és cap de pecat, 
vaixell del diable malvat 
e gitament del sant regnat, 
diu Origenes. 
Temps de vendre, temps de comprar, 
temps de fugir, temps d'encalçar... 
Savi és l'hom qui pot trempar 
la sua ira. 
L'hom fa cosa quan és irat, 
pus se'n pinet quan és tornat 
en lo seu seny, e, reposat, 
li par mal feta. 
Lo dolç parlar creix los amics, 
e llegotar fa enemics: 
fé tu que los pobres e els rics 
amics te sien. 
Lo parlar no és sinó vent, 
per ço, fill meu, té bé a ment, 
can vols contrastar ab la gent, 
no els gits en popa. 
Los jocs honests tu usaràs, 
de jocs de dau te guardaràs. 
Jamai bon manto portaràs 
mentre el seguesques. 
Membre't fill, que hages cura 
de beure lo vi ab mesura, 
car lo secret mai no dura, 
on lo vi regna. 


152 


Bernat Metge - Anselm Turmeda 


Més val pa eixut ab amor 

que no gallines ab remor. 

"A tos parents faràs honor", 
ço diu lo Savi. 

Si tu est pobre e hauràs 

molts fills, a tots heretaràs 

alguna art, los mostraràs 
passar llur vida. 

Castiga'ls dementre són pocs, 

e llunyar-los has de mals jocs, 

creixeran certs e no badocs, 
sens gran despesa. 

Si l'arbre gran vinclar volràs, 


ans que no els vincles trencar l'has, 


del poc, faràs ço que et volràs. 
Vet bon eximpli. 
Qui en est món va simplement, 
certes va fiançosament. 
Déus ha l'hom en avorriment, 
de dues cares. 
Qui bé farà bé trobarà, 
qui mal farà semblant haurà: 
cascun son faix aportarà 
en l'altre segle. 
De tot ton cor Déus amaràs. 
Si sos manaments servaràs, 
a ton proisme no faràs 
algun damnatge, 


IO 


I5 


25 


IO 


15 


25 


Obres menors 


Honra ton pare tant com pots, 
da-li del teu si n'haurà ops, 


e semblant, per complir tos vots, 


fé a ta mare. 
Si vols viure llongament, 
seràs-los obedient : 
no els isques mai de manament 
pus que just sia. 
Si a mal hom t'acostaràs, 
si farà mal, tu el compraràs. 
En vil arbre no atrobaràs 
fruit qui bo sia. 
Per tu no sia menyspreat 
contret, mànxol ni afollat: 
mas lloa Déus qui t'ha gardat 
de semblant cosa. 
Vulles tostemps dir veritat 
de ço que seràs demanat, 
mas en cas de necessitat 
pots dir falsia. 
Vulles pendre un bos castic: 
no faces brega ab hom ric 
si tu est pobre e menic, 
lo plet perdries. 
Diners de tort fan veritat, 
e de jutge fan advocat, 
savi fan tornar l'hom orat, 
pus que d'ells haja. 


153 


154 —Bernat Metge - Anselm Turmeda 


Diners fan bé, diners fan mal, 
diners fan l'home infernal 
e fan-lo sant celestial, 
segons que els usa. 
Diners fan bregues e remors, 
e vituperis e honors, 
e fan cantar preicadors: 
Beati quorum. 
Diners alegren los infants 
e fan cantar los capellans 
e los frares carmelitans 
a les grans festes. 
Diners, magres fan tornar gords, 
e tornen lledesmes los bords. 
Si diràs "jas" a hòmens sords, 
tantost se giren. 
Diners tornen los malalts sans, 
moros, jueus e crestians, 
lleixant a Déu e tots los sants, 
diners adoren. 
Diners fan vui al món lo joc, 
e fan honor a molt badoc: 
a qui diu "no" fan-li dir "hoc". 
Vejats miracle 
Diners, doncs, vulles aplegar. 
Si els pots haver no els lleixs anar, 
si molts n'hauràs poràs tornar 
papa de Roma, 


I0 


25 


IO 


IS 


25 


Obres menors I55 


Si vols haver bé e no dan 
per advocat té sent "jo ha'n". 
Totes coses per ell se fan, 
en esta vida. 
Tant cant pots vulles esquivar 
de mal just diners aplegar, 
car tos hereus mai alegrar 
no se'n porien. 
Si de mal bé vendrà l'anyell, 
cert, mal profit farà la pell: 
garda't d'anar a Mongibell 
tot nu, sens bragues. 
Fill meu, mantén la castedat, 
pus dels seus vots te est lligat, 
si tenir pots virginitat 
ja més valria. 
De mal d'altre no hages pler, 
car diu lo savi, e és ver: 
moltes veus lo vaixell sencer 
se fen e es trenca". 
A cascun daràs lo dret seu 
segons que diu lo Fill de Déu: 
fAital mesura con fareu 
vos serà feta". 
De amic reconciliat, 
de vent que entre per forat, 
e cell qui va simple con a gat: 
d'aquests te garda, 


156 — Bernat Metge - Anselm Turmeda 


De ço que t'ha comanat Déu 
faràs-ne part al pobre seu, 
a framenors e a romeu, 
quan te demanen. 
Si no són justs, a qui tu das, 
és just per qui tu ho donaràs: 
tu gran mèrit conquistaràs, 
e ells gran pena. 
Si tu est ric e has molts béns 
no et vulles fiar del bon temps. 
Tinent mesura, estreny les dents 
can vols despendre. 
No mengs gallines ne capó, 
menja llegums e algun peixó, 
a les festes carn de moltó 
ton menjar sia. 
Si has fretura e gran dan, 
si has pèrdua e no guany, 
recorda't que bé e afany, 
tot se tremuda. 
Aprés fortuna bell temps fa, 
aprés gran núvol bell sol fa, 
can hom se pensa que plourà 
lo sol trespunta. 
Tenir te vulles per pagat 
de ço que Déus t'haurà donat, 
e no et tingues per desperat. 
si has pobresa. 


10 


IS 


25 


IO 


15 


. Obres menors 


Garda't qui ha menys que tu 
e no hauràs despler negú. 
De ço que Déus dóna a cascú 
pagat se tinga. 
A qui et fa mal perdonaràs, 
jamai mal per mal no retràs. 
Qui malparla de tu detràs 
par que por haja. 
En tos fets no et vulles cuitar, 
poria-te'n seguir pesar. 
Pren-hi acord, e consellar 
de tot te vulles. 
Pa alís fa mal ventrell. 
Açò és eiximpli de bon consell: 
no deu hom res obrar per ell 
fins llevat sia. 
Estar en pau és bell solaç, 
del poc que has content seràs. 
Si tot ho vols tot ho perdràs, 
romandràs safi. 
No gards a qui servei faràs, 
mas garda a qui desplauràs, 
servir te porà en son cas, 
segons ta obra. 
Per molt que faces gran pecat 
no et tingues mai per desperat: 
Nostre Senyor ha pietat, 
de l'hom qui peca. 


157 


158 —Bernat Metge - Anselm Turmeda 


Qui lo seu pecat plorarà, 
Déu beneit li perdonarà 
tantost, e no s'hi tardarà, 
diu lo Profeta. 
No el vulles en tu amagar, 5 
ve-te'n tantost a confessar. 
La penitència vulles far 
qui et serà donada. 
No hages por quan te morràs, 
car la Verge atrobaràs, 10 
denant son Fill la gardaràs 
ajonollada. 
Denant lo Pare poderós 
veuràs lo Fill pregar per nós, 
mostrant-li l'afany que hac per nós, 15 
e la llançada. 
E la Verge qui l'alletà 
les mamelles li mostrarà, 
per nosaltres lo pregarà. 
Sent Bernat ho conta. 20 
Ja per açò no et deus fiar. 
De bé en mills vulles obrar, 
car Déus és just e volrà far 
la dreturança. 
Fill meu, tot ço que t'he dit 25 
vulles-ho metre en escrit, 
e garda't bé no t'exoblit 
la mia doctrina. 


IO 


15 


25 


Obres menors 159 


Si açò que eu te dic faràs, 

gran profit ne conseguiràs, 

denant un rei parlar poràs 
moltes figures. 

Aquest llibret io t'he dictat 

per ço que, si est demanat 

d'algun fet, sies informat 
de la resposta. 

E no l'he dictat en llatí 

per ço que el vell e lo fadrí, 

lo estranger e lo cosí 
entendre el puixen. 

Llegidor, prec-te humilment, 

si hi trobes negun falliment, 

que per tu ivarçosament 
esmenat sia. 

E si volets saber mon nom: 

Frare Anselm me deia hom, 

e Turmeda, per sobrenom, 
m'hi ajustaven. 

AÇÒ fo fet al mes d'abril, 

temps de primavera gentil, 

noranta vuit tres cents e mil, 
llavors corriem. 

E io prec Déu omnipotent, 

qui creà lo món de nient, 

que lo nostre habitament 
en lo cel sia. 


Amén. 


NOTES 


Pàgina 17, ratlla 9. — Respecte a aquesta dama, 
de la noble família dels Guimerà, no tenim cap no- 
tícia concreta. 

Pàg. 52, r. 12. — Mossèn Bernat Margarit, com- 
plicat en l'afer de què era acusat En Metge (Ve- 
geu L. Nicolau d'Olvver, La Publicitat, 3 novem- 
bre 1925). 

Pàg. 53, r. 16. — Sembla que es tracta d'un fí- 
sic — o millor d'un curandero — natural de Mar- 
torell (Veg. Roca, Joan I i les supersticions, 25, i 
Olivar, Un nou manuscrit de Bernat Metge. (Butll. 
de la Bibl. de Cat., VI (1925), 370, nota I). 

Pàg. 54, r. 20. — Sobre En Ganet, Mestre Ber- 
nat Oriol i Mestre Germà, tots metges, veg. Oli- 
var, loc. ctt., 370, nota II. Mtre. Bernat Oriol 
(mort a Barcelona, setembre 1400), fou un dels 
metges més famosos de la cort catalana, intervin- 
gué també en la medicació d'Enric III, el Dolten- 
te, de Castella. 

Pàg. 56, r. 18. — El ms. dóna tot sol. 

Pàg. 59, r. 21. — dartets desijar, en ms. núm. 8 
de la Bibl. de Cat., únic en aquest passatge. 

Pàg. 64, r. 1 a pàg. 67, r. 18. — Cf. Alain de 
Lille, Anticlaudianus, llib. VII, cap. VIII, v. 9 
a c. IX, v. 23, i Roman de la Rose, v. 6657-814. 

Pàg. 68, r, 27 a pàg. 70, r. 18. — La descripció 
de la figura aHegòrica de la Fortuna, en totes les 

11 


162. — Bernat Metge - Anselm Turmeda 


obres medievals d'aquest caràcter prové, més O 
menys directament, de Boeci. Ací assenyalariem 
com a font molt probable la descripció de l'Anti- 
claudianus (lib. VIII, cap. III, v. 31-57). CÍ., tam- 
bé, Simund de Freine, Roman de Philosophie, v. 
291-296, i Gervais de Bus, Roman de Fauvel, v. 
1905-52. 

Pàg. 72, r. I6 a pàg. 73, r. II. — Cí. Roman de 
la Rose, v. 5560-611. / 

Pàg. 72, r. 28 a pàg. 73, r. 2. — Cí. Simund de 
Freine, R. de Phil., v: 88-95: 


Ja fet semblant d'estre mere, 
a la primur del sen dune 

e ses jueus abandune. 

A la fin de ceus h'ele eime 
tout e prent e les esseime: 
si remeint plus freit Re lastre 
e de mere est fet marastre. 


Pàg. 76, r. 19. — Ací, com en la pàg. 73, fr. 18, 
tal vegada convindria corregir pus per pits (— pit- 
jor) . 

Pàg. 81, fr. 12-7. ss CE Boeci, Consol. Philos., 
llib. L, prosa HI. 

Pàg. 86, r. 7-18. — Cí. Boeci, Consol. Philos., 
llib. IV, prosa V. 

Pàg. 91, r. 1r. — AHusió a les lluites entre Pere 
el Cruel, de Castella, i Enric de Trastamara. 

Pàg. 104, T. 11. — quis tot, en el ms. 

Pàg. r05, r. 21. — seguides, en el ms. 

Pàg. 105, r. 23. — Vers intercalat per Marià 
Aguiló. / Dl L 

Pàg. I06, r. 3. —a pervent, en el ms. Tal ve- 
gada caldria acceptar la lliçó apervén. l 


Obres Menors 163 


Pàg. 107, r. 2I. — vessers, en el ms. 

Pàg. 108, r. I. — Cobla molt malmesa. El ms. 
dóna, després d' e d'altres floretes belles, la se- 
gient correcció: con girofles e mans. 

Pàg. 108, r. II. — e( P) lo verger, en el ms. 

Pàg. 108, r. 18. — la qual, en el ms. 

Pàg. 109, r. 21. — e tot lo fet, en el ms. 

Pàg. 1í0, r. 8. — sí que pel bras m'aferra, en 
el ms. 

Pàg. I15, r. I. — mercaderies, en el ms. 

Pàg. 116, r. 15. — frares menors, en el ms. Pro- 
bablement caldria corregir preicadors. 

Pàg. 116, r. 21. — Mestre Nicolau Rossell, cè- 
lebre dominicà. Havia nascut a Ciutat de Ma- 
llorca el 3 de novembre de. 1314. Fou lector de teo- 
logia a Barcelona i, després, a Avinyó. Més tard 
fou nomenat provincial de l'ordre i inquisidor ge- 
neral. Innocenci VII li donà el capell cardenalic1 
amb el titol de Sant Sixt. Moria a Mallorca ei 3 
de març de 1362. Prenem aquestes dades, i les re- 
ferents als altres religiosos mallorquins esmentats 
en les Cobles de la Divisió, d'E. Aguiló, Museo 
Balear, loc. cit., i d'A. Rubió i Lluch Doc. per a 
la hist. de la cult. cat. migeval, vols. I i II. 

Pàg. 116, r. 24. — El dominicà Fra P. March en 
1380 era vicari general de l'ordre. Fra Corretzer 
era mestre en teologia, i ensenyà aquesta disci- 
plina a la catedral de Mallorca. Posteriorment fou 
provincial per Aragó, i morí a Palma el 19 de ge- 
ner de 1408. Era autor d'una obra intitulada: De 
bello forti militantis Ecclesie et Antichristi, endre- 
çada a Gregori IX. 

Pàg. 117, r. 6. —lo monestir de mou feta fer, 
en el ms. 


164 Bernat Metge - Anselm Turmeda 


Pàg. 117, r. II. — Mestre Joan Ballester, nat a 
Ciutat de Mallorca el 25 desembre de 1305. Es- 
tudià dret i teologia a Paris. En el capitol de Bor- 
deus, de l'any 1358, fou nomenat general de l'or- 
dre, d'occident. Després d'haver estat setze anys 
en aquest càrrec, moria a la seva ciutat natal el 
20 O el 30 de setembre de 1374. 

Pàg. 117, r. 20. — Mestre Joan de Fornells fou 
bisbe de Torres (Sardenya). En un document de 
la cancelleria reial hom li dóna el titol d'arque- 
bisbe de Sàsser. 

Pàg. 117, r. 25. — Fra Pere Cima, confessor 
reial i prepòsit d'Elna. Des del 7 d'agost de 1377, 
bisbe de Mallorca. La data de la seva mort no és 
segura: 24 juny 1387, O 25 abril 1390. 

Pàg. 118, r. 9. — Frare Nicolau Martí fou con- 
fessor de Maria de Luna, de Margarida de Pra- 
des i de Martí el Jove. 

Pàg. 118, r. 19. — Del framenor Nicolau Sa- 
costa només sabem que substitui a Fra Corretger 
en la càtedra de teologia a la catedral de Mallorca, 
el 25 oct. 1384. 

Pàg. 118, r. 24. — gols e pregons, en el ms. 

Pàg. 119, fr. 7. —lesta, en el ms. 

Pàg. 119, r. 9. — Fra Joan Xemenó en 1390 
era lector de teologia al convent de Palma, l'any 
segiient substituí a Fra Sacosta en la càtedra de 
la catedral. En 23 maig 1396 pronuncià a la cate- 
dral de Mallorca una oració fúnebre per la mort 
de Joan I. Rebé el berret doctoral de mans del 
ministre general de l'ordre, Fr. Pere Martí. Aques- 
ta deu ésser la festa a què es refereix Turmeda, 
la qual fou solemnitzada amb diverses disputa- 
cions teològiques. Un document contemporani ens 


Obres Menors 365 


informa que totes les ordes dels frares ballaren 
en aquesta jornada dins en la esgleia de Sent Fran- 
cesch, e foren dats a diverses persones, així gra- 
duades com no graduades, berrets e guants de 
cuir". En 1397 Fra Xemenó predicà la croada or- 
ganitzada per València i Mallorca. En juliol de 
1400 era nomenat bisbe de Malta. Més tard fou 
confessor del comte d'Urgell, i en 1410 intervin- 
gué en el compromís de Casp. És autor d'una obra 
intitulada Contemplació de la Santa Quarentena. 

Pàg. 119, r. 12. — Mestre P. March intervingué 
en les controvèrsies teològiques que tingueren lloc 
a la catedral de Mallorca en ocasió de la presa del 
berret doctoral per Fra Xemenó. 

Pàg. 119, r. 22. — Frare Antoni Sentoliva in- 
tervingué també en la controvèrsia de què hem 
parlat. El ro nov. 1400 substituí a Fra Xemenó en 
la càtedra de teologia. 

Pàg. 119, r. 24. — se briva, en el ms. El vers 
segúient fou intercalat per M. Aguiló. 

Pàg. 120, r. 3. — De Fra Poncet sabem que 
s'havia distingit com a predicador. De Fra Bona- 
quist no en sabem res. 


Pàg. 123, r. 17. — les images ell prenia, en ms. 

Pàg. 123, r. 21. —la sodava, en el ms. 

Pàg. 123, r. 21. —lo qual, en el ms. 

Pàg. 126, r. 16. — aixtls en el ms. 

Pàg. 126, r. 27. — es que Deu, en el ms. 

Pàg. 127, r. 6. — ne la obra, en el ms. 

Pàg. 128, r. 6. — de aquell rei, en el ms. 

Pàg. 129, r. 18. — pensar podets, en el ms. 

Pàg. 131, r. 22. — leixariets del hom son cridar, 
en el ms. 


Pàg. 132, r. 28. — Vers intercalat per M. Aguiló. 


I66 Bernat Metge - Anselm Turmeda 


Pàg. 135, fr. 13. — de tres, en el ms. 

Pàg. 136, r. 5. — seguides, en el ms. 

Pàg. 138, r. 26. — El 25 d'octubre de 1396 els 
genovesos s'havien sotmès al rei de França. Aques- 
ta subjecció durà fins el 13 setembre de 1409. 

Pàg. 139, r. ro. — AHusió a la sublevació de 
Sardenya, de la qual era cap Brancaleó d'Òria. 
Quan En Turmeda escrivia les Cobles hom aca- 
bava de concertar una pàu (gener 1398), que durà 
dos anys i mig. 

Pàg. I 39, f. 14. — Referència a les lluites entre 
els Anjou i els Durazzo a Nàpols, i els Lancàster 
i els Yorl a Anglaterra. 

Pàg. I4I, r. 5. — Aristòtil diu clarament, en ms. 

Pàg. 141, fr. 24. — Qui el mon feu per senyorta, 
en el ms. 

Pàg. 148, r. 23. — per lo altiu, en el ms. 

Pàg. 149, fr. 7. — sents, en els mss. 

Pàg. 150, r. 28. — en ella, lliçó del ms. de la 
Universitat de Barcelona. En el ms. de Carpen- 
tràs, en elles. 

Pàg. 151, r. 2. — Lliçó del ms. de la Universi- 
tat. En el de Carpentràs, arma del diable malvat. 

Pàg. 152, r. 12. — Lliçó del ms. de l'Ateneu 
Barcelonès. En el de Carpentràs ab poca despesa. 

Pàg. 153, r. 8. — Lliçó del ms. de l'Ateneu. En 
el de Carpentràs, lo qual just sta. 

Pàg. I55, r. 20. — Lliçó del ms. de l'Ateneu. En 
el de Carpentràs, se trenca. En el de la Universi- 
tat, soven se trenca. 

Pàg. 156, r. 14. — Lliçó del ms. de la Univer- 
sitat. En el de Carpentràs, bon peixó. 


GLOSSARI 


Figuren en aquest glossari la majoria de les paraules i accepcions 
que no s'ajusten, per la forma o pel significat, al català modern, 
les que omelem no poden oferir cap dificultat al lector. 


Els mols que surlen en més d'un passatge els citem una sola 
vegada, llevat de quan varien de significat. 


A continuació de cada paraula o frase indiquem, per mitjà de 
dues xifres, la pàgina i ratlla en què es troba. 


4, 25.10, per. — a penes, 21.12, 


amb prou feines. — a tard, 


135.14, difícilment. 
abdosos, 49.9, ambdós. 
abric, 14225, abrigui, aculli. 
acalat, IO5.II, aDaixat, acotat. 
acompar, 118.18, comparo. 
acestec-me, 62.22, em vaig 
acostar. 
adonós, 64.6, agradable. 
ahontar, 146.14, injuriar. 
aicest, 59.27, 'aquest. 
aidets, 50.10, ajudeu. 
albir, 80.18, parer. 
algun, 21.3, algú. l 
alís (pa), 187.13, pa sense lle- 
vat. 
als, 31.5, altra cosa. 
alscuns, 92.15, alguns. 
alt (sus), 105.4, de dalt es- 
tant. 


altre, 00.6, altra cosa. 

amonest, 40.20, adverteixo. 

anab, 59.6, veire, copa. 

anàs, 23.12, anés. 

anc, 1097, abans, mai. 

adorar, 149.22, adorar. 

aparent (donava), 106.3, feia 
semblant. 

aparria, 85.17, apareixeria. 

aprés (en), 136.19, després. 

arlot, 79.27, pillastre. — 

arma, 61.13, àninta. 

arrear, 49.24, Ornar. 

arribei, 50.26, vaig arribar. 

arromançar, 17.20, traduir a 
llengua vulgar. 

assajar, 27.4, posar a prova. 

assats, 21.24, prou, força. 

assignà, 21.15, assenyalà. 

astruc, 40.19, sortós. 

atràs, 70.8, endarrera. 


168 


Bernat Metge - Anselm Turmeda 


atrestal, 64.27, altre tal. 
atrebar, I03.15, fer versos. 
aul, 89.27, malvat. 
aur, 22.22, OT. 
ausirets, 44.25, oireu. — ausís- 
sets, 68.22, oíssiu. 
aueniment, 24.10, arribada. 
àvols, 49.13, malvades. 
auorrir, 24.3, detestar. 
agemprat, 60.6, pregat. 
GZuf, 109.17, blau, atzur. 


balança (estar en), 138.27, es- 
tar en perill. 

banús, 108.25, ében. 

bascant, 73.13, inquietant-se. 

besaments, 41.26, besades. 

biscantaven, 107.23, cantaven a 
dues veus. 

blanxa, 112.1, blanca. 

boca-dents, 81.13, boca-terrosa. 

Bolunya, 29.24, Bolonya. 

Born (el), 56.14, indret de 
Barcelona. 

bragues, 155.12, calçotets. 

braire, 131.2, cridar. 

brasits, 64.22, cremats, socar- 
rimats. 

brega, 153.22, baralla. 

bresil, 109.23, nom de fusta i 
de tint. 

breu, 72.2, aviat, en breu. 

brilla, 142.7, brida. 

bronidor, 68.11, nom d'eina. 

brulles, 64.23, brulls, abrulls. 

brunelles, 111.6, mena de tei- 
Xit. 


burgeses, 
burgesos. 
burlant, 99.6, plasentejant. 


114.28, ciutadans, 


cage, 141.17, caigui. 

caja, 48.19, caigui. 

caix, 83.15, queix. 

cald, 107.12, calor, calda. 

canasta, 20.22, cistella. 

cant (tant), 155.5, tant com. 

cantell, 59.7, llesca. 

canviades (jugar a les), 47.27, 
bescanviar. 

caramida, 125.15, imant. 

carlí, 78.26, nom de moneda 
menuda. 

càrrec, 20.17, càrrega. 

Cartaina, 138.24, Cartago. 

Cascun, 31.4, cada. 

castics, 118.27, advertiments, 
amonestacions. 

castiga, 152.9, adverteix, cor- 
regeix. 

causa, 76.22, cosa. 

cella, 70.26, aquella. 

cert (per tot), 122.12, del cert. 

certes, 128.1, certament. 

certificat, 28.13, assabentat, 
cerciorat. 

cillades, 47.26, guanys. 

cimes (que van per les), 81.5, 
frueixen d'alta posició. 

cinta, 69.13, cenyida. 

clardat, 79.5, claror. 

clausura, 107.14, tancat, hort. 

clavari, 74.14, clauer, el que té 
la clau (càrrec municipal). 


Obres Menors 


169 


clin, 88.25, cot, inclinat. 

co's, 64.13, com es. 

cobeigs, 147.26, cobeges. 

cobrat, 41.15, recobrat. 

cogul, 66.1, cogullada. 

colpa, 72.6, culpa. 

coll (dar del), 82.21, empasse- 
gar, anar de corcoll. 

comencist, 27.12, començares. 

companya. 035.2, acompaya- 
ment. l 

compassades, 81.7, proporcio- 

. nades. 

complauria, 42.24, plauria. 

comportar, 70.24, tolerar. 

computar, 48.23, posar preu, 
valorar. 

comú (de), 67.16, comunament, 
ensems. 

concordablement, 21.0, de co- 
mú acord. 

condita, 108.9, amagada, se- 
creta. 

conec, 25.14, conegué. 

coneguera, 25.25, hauria co- 
negut. 

confort, 127.13, conhort. 

congita (se), 108.10, s'escola. 

contendre, 06.13, discutir. 

contrast, 131.16, oposició. 

contrastaràs, 24.20, contradi- 
ràs. 

contra-xant, 66.4, contra-cant. 

convenga, 24.16, avingui. 

convidants, 39.27, convidats. 

coratge, 19.8, cor, pensa. 

correlari, 89.3, coroHari. 

corrompera (me), 58.25, em 


corrompria, m'emmalaltiria. 

cors, 122.6, Curs. 

corterta, III.19, cortesia. 

costillament, 123.4, consteHa- 
ció, influència màgica d'una 
constellació. 

cové'ls-me, (12.25, me'ls cal. 

crei, 109.3, crec. 

cuidats, 78.19, penseu. 

cutt, 57.12, pensi. 

cupiditat, 41.7, cobejança, de- 
sig. 


dan, 121.20, dany. 

dansa, 142.2, classe de compo- 
sició lírica. 

Daviu, 145.2, David. 

de, 55.2, que. 

debotxat, 109.16, dibuixat. 

decebiments, 57.24, enganys. 

declarat (lo jorn s'era), 103.28, 
s'havia fet de dia. 

deig, 24.2, dec. 

deits-lo-hi, 50.16, digueu-l'hi. 

deixendia, 64.17, baixava, des- 
cendia. 

detxendre, 59.18, descendir. 

dejús, 26.12, sota. 

del, 57.21, que el. 

demandats, 59.10, demaneu. 

demans, 31.17, dentanis. 

dementre, 23.13, mentre, 

demostrant, 28.11, mostrant. 

denant, 32.5, davant. 

denantposada, 105.28, avantpo- 
sada. 

denunctava, 140.7, anunciava. 

denuncie, 31.9, anuncio, aviso. 


170 Bernat Metge - Anselm Turmeda 


depuix, 52.19, després. dispost, 34.19, disposat. 
desacosta, 128.23, aparta. disien, 7516, deien. 
desaferra (no es), 146.3, no dison, 81.27, diuen. 

escapa. , dó, 36.11, dono, cedeixo. 
desalt, 113.23, avorriment, odi.l domna, 68.22, dona, senyora. 


desastruc, 49.18. malaurat. den, 62.19, doni. 
desat, 37.27, recòndit. donar m'hets, 59.28, em. dona- 
descominal, —857.19, inhumà,) , reu. 

75.3, cruel. donques, 19.25 doncs. 


desconfit, 125.2, derrotat. 

desconvenga, 24.18, desavingui. 

desempara, 136.13, abandona. 

desenganada, 82.27, desenga- 
nyada. 

deseparades, 135.16, separades. 

desert, 74.1, mancat, despro- 
vist. , 

desgrat (venga a), 127.14, Si- 
gui desplaent. 

desige, 144.18, desitja. 

desisca, 82.12, es separi, es 
desentengui. 

desperada, 150.16, desesperada. 

despès, 145.25, despeses. 

destrouida, 93.16, anorreadaà. 

direts, 116.3, diríeu. : 

divís, 120.20, divisió, desavi- 
nença. 

dors, 45.19, esquena. 

desparec, 80.9, desaparegué. 

desplàcia, 28.2, desplagui. 

despler, —3023, descontenta- 
ment, contrarietat. 

despuis, 27.12, des de, després. 

detràs, 37.10, endarrera, 37.16, 
al darrera. 

dien, 31.4, diuen. 

Dieu, 50.11, Déu. 


dreçant, 23.6, adreçant. 

dreturança, 158.24, dretura, 
justícia. 

dur, 35.21, duri. 

durícia, 33.22, duresa, cruel- 
tat. 

durment (en), 47.10, dormint. 


eixir a carrera, 23.4, Sortir dl 
pas. 

embolcada, 29.21, emboica- 
llada. 

emperaire, 69.28, emperador. 

empremtades, 123.1, emmotlla- 
des. 

en, 49.27, de. 

encegats, 87.15, obcecats. 

encercant, 17.11, cercant. 

enclausa, 85.19, inclosa, ama- 
gada. 

encolpa, 727, inculpa. 

encontinent, 30.3, tot seguit. 

engenrist, 36.27, engendrares. 

enquerrets, 46.24, requerireu 
sollicitareu. 

ensegueix, 19.23, segueix. 

entall, 108.26, obra de talla (en 
fusta, marbre, etc.). 


Obres Menors 


I7I 


entec (null), 65.25, cap incon-/ estia, 46.2, estigui. 


venient, cap perjudici. 

entén, 4923, Sap, coneix. 

entenia, 28.14, projectava.. 

entervenc, 1I0.10, esdevingué. 

entrevinga, 47.23, intervingui. 

enujaré (m'), 39.8, em sabrà 
greu. 

environat, 104.7, voltat, 

eres, 63.11, ara. 

escondir, 132.26, apartar, de- 
fugir. 

escura, 112.4, fosca. 

esgordament (en), 42.22, en 
'comparança. 

esgordant, 40.25, esguardant. 

esmai, 63.21, defalliment, 

espatxadament, 19.20, activa- 
ment. l 

espatxàs, 23.11, enllestís. 

espatxat, 74.24, decidit. 

esper, 84.22, esperança. 

espès, 112.I0, moltes vegades. 

espesses, 37.8, abundoses. 

espordeixen, 04.2, espanten, 

espordiment, 128.16, espant. 

esposist, 36.21, esposares. 

est, 243, ets, 67.4, aquest. 

està, 35.17, estigués. 

estanca (se), r30.I1I, s'afebleix, 
es despobla. 

estasó, 150.9, temps, avinen- 
tesa. 

estec, 22.28, estigué. 

esteles, 126.5, estrelles, cons- 
telacions. 

esterna, 137.3, estrangera. 

estes, 82.3, aquestes. 


estojat, 37.27, desat, reservat. 

estoriejat, 110.27, historiat. 

estorions, 104.19, esturions. 

estriga, 132.16, esquiva (P) 

esvergonyant-se, 106.23, aver- 
gonyint-se. 

ets, 83.16, esteu. 

eu, 57.10, jo. 

exequí, 34.26, compli. 

exercir, 28.24, executar, com- 
plir. 

eximpli, 135.12, exemple, 

exoblidat, 116.9, oblidat. 

exoblit (te), 158.27, se t'oblidi. 

e2, 58.11, i. 


faç, 36.4, faig, dono. 
faia, 22.0, feia. 

fait, 80.8, fet. 

faix, 95.25, feix. 

fa'm, 129.14, em fa. 

far, 158.7, fer. 

fastig, 5212, tedi. 

fasia, 648, feia. 

fé, 27.28, fés. 

fec, 67.14, va fer. 
fellona, 50.20, irada. 
femenils, 26.14, femenins. 
fen (se), 155.20, s'esquerda. 
fenir, 36.8, finir, acabar. 
fenyessen, 34.8, fingissin. 
fiança, 132.7, refiança. 
fiu, 31.19, vaig fer. 

flac, 92.6, feble. 

floregen, 115.10, floreixen. 


flums, 108.7, rius. 


fols, 72.7, foll. 


172 


fom, 107.7, fórem. 

for (per nulD, 83.12, de cap 
de les maneres. 

força, 78.20, fortificació. 

foresta, 137.10, bosc. 

fort, 18.17, molt, 29.19, prou, 
força. 

forts, 70.2, forta, potent. 

foure, 135.7, folre. 

fraire, 134.7, germà. 

frontes, 135.9, 'afronts. 

fugent, 73.23, fugint. 

fui, 36.16, vaig ésser, 86.8, he 
estat. 


gard, 51.14, guardi, 

gardats, 46.18, guardeu. 

gardadura, 112.5, esguard. 

gardí, 110.15, vaig mirar. 

garis, 67.8, guaris. 

garnida, 125.17, guarnida, do- 
tada. 

gatlles, 137.2, guatlles. 

gaudiment, 73.24, gaudi, joia. 

gauig, 62.7, goig. 

gazanya, 72.12, guanya. 

gazardó, 60.25, guardó. 

genre, 23.28, gendre. 

ges, 57.13, gens. 

gigant, 74.17, gegant. 

gint, 68.24, gentilment, 72.12, 
Cortès: 1I05.25, finament. 

gir (en), 62.2, al voltant. 

gitament, 151.3, expulsió, fo- 
ragitament. 

giten, 73.10, donen, llancen. 

gonella, 69.21, peça d'indu- 
mentària. 


Bernat Metge - Anselm T'urmeda 


gordant, 35.10, esguardant. 

govern, 60.17, governall. 

gramalla, 54.17, peça llarga 
d'indumentària. 

gran hora, 28.15, hora avan- 
çada. 

granda, 45.1I, gran, famosa. 

grazons, 109.5, graons. 

grossera, 21.27, grollera. 

guards, 20.11, guardis. 

guarrets, 53.14, guarireu. 


hàbit, 40.6, vestidura. 

hac, 26.28, hagué, tingué. 

hagués, 77.3, haguéreu, tin- 
guéreu. 

hai, 59.24, he. 

hajats, 25.6, tingueu. 

hajau, 54.14, tingueu, 
gueu. 

haút, 42.26, hagut, tingut. 

heretava, 140.190, deixava l'he- 
rència, enriquia. 

hic, 35.17, ací. 

hic (se), 63.12, ací (2). 

hitropicat, 66.15, hidropicat, 
tornat hidròpic. 

hoc encara, 137.2, és més, en- 
cara més. 

honor, 122.13, honrament, glò- 
ria. 

honrades, 25.0, nobles. 

hui, 45.5, avui. 


pren- 


ieu, 50.16, jo. 

incident, 30.13, incidentalment. 
inextimable, 22.4, infinita. 
infamis, 34.1, infame. 


Obres Menors 


173 


infanta, 28.22, noieta. 

innocent, 80.25, ignorant, sim- 
ple. 

imopinada, 31.10, inesperada. 

instància, 32.7, msistència, sol- 
licitud. 

sreiven 72.20, airen, enfello- 
neixen. 

irescats, 84.18, enfelloniu. 

isqué, 23.4, eixí. 

isqués, 67.5, eixís. 

isquí, 36.24, vaig eixir. 

ivarçosament, 159.15, 
ment, ràpidament. 

tvars, 61.22, aviat, bentost. 


llesta- 


ja Si, 6I.I1, tan de bo. 

jamés, 76.22, mai. 

jaquir, 57.13, deixar. 

jas, 154.15, tél 

jats que, 5y.10, per més que, 
encara que. 

jatsesia que, 19.21, 
que, encara que. 

jatsia que, 20.16, per més que, 
encara que. : 

jazia, 81.13, jeia. 

jolia, 106.9, bonica. 


per més 


joliu, 66.21, bonic, de bon 
veure. 

juí, 26.20, judici. 

jus, 40,6, sota. — 

jussans, 125.11, inferiors. 


laborament 155.22, treball. 

lais, 66.2, classe de composi- 
ció lírica. I 

laureat, 17.15, llorejat. 


logiiença, 119.13, eloquència. 

lla sus, 139.27, allà dalt. 

lladoncs, 20.9, aleshores. 

llaig, 74.16, lletjament. 

llaix, 73-12, llast (2). 

llagotejats, 45.6, aduleu. 

llaunes, 110.24, fulles, 
nes. 

llavada, 58-12, rentada. 

lledesme, 20.7, legítim, 

llegotar, 151.14, adular. 

lleixar, 58.24, deixar. 

lletovari, —54.25, —composició 
medicinal. 

lleu, 76.21, llevi, tregui: 
llestament, fàcilment. 

llevar, 60.3, aixecar. 

llevava de carrera, 26.16, des- 
patxava. 

llis, 62.20, llisquíivolament. 

llisa, 40.22, fina de pell. 

lloar, 128.10, vamar. 

llong, 28.6, llarg. 

llongament, 153.5, llargament. 

llugir, 62.1, lluir. 

lluzent, 104.16, lluent. 


làmi- 


142.9, 


maestiria 104.8, art, habilitat. 

maire, 72.28, mare. 

mats, 66.18, més. 

mattí, 103.2I, matí. 

malmirent, 73.20, mal merei- 
xedor. 

Mallorques, 133.26, Mallorca. 

m'ameu", 53.22, nom de be- 
guda eròtica 2 

man, 28.20, mani. 


174 


Bernat Metge - Anselm Turmeda 


manosses, 25.1, manessis. 

mantes vets, 63.15, algunes 
vegades, sovint. 

manteniment, 60.0, tot seguit. 

marriment, 62.15, tristesa. 

mas, 64.14, Sinó. 

massanes, 107.2, classe de po- 
mes. 

matí (gran), 122.17, bon matí. 

membra, 36.16, recorda. 

mengs, 156.13, mengis. 

menic, 153.23, pobre, desval- 
gut. 

menys de, 44.10, sense. 

menyscreents, 43.6, escèptics. 

meritat, 106.13, merescut. 

mès (en cor se), 22.17, decidí, 
es proposà. 

mesa, 20.22, posada. 

meta, 141.26, pOSI, 

metre, 92.13, ficar. 

meu, 110 23, meva. 

mi, 105.6, me, a mi. 

mills, 55. 23, millor. 

ministeri, 28.24, servei. 

modorria, 148.16, ximpleria. 

medorro, 47.14, ximple. 

mogobells, 77.21, vinteressos 
d'un capital, usures. 

mogueren, 20.19, commogue- 
ren. 

monges, 120.10, monjos. 

Mongibell, 155.11, l'Etna, 
Sicília. 

morda, 63.25, mossegui, esco- 
. meti. 

morisc, 121.2, aràbic. 

morits, 46.22, moriu. 


a 


morrai, 100.5, moriré. — mor- 
ràs, 158.0, moriràs. — mior- 
ré, 31.28, moriré. 

moscats, 54.6, mosquits. 

mout, 116.10, molt. 

mújoles, 104.19, mújols. 

mutira, 31.27-28, mori. 

murter, 65.19, murtrera. 


mutació, 33.14, mudament, 


nativitat, 25-26, naixença. 

nodriment, 144.23, Criança. 

nodrís, 29.26, criés, eduqués. 

noga, 56.19, perjudiqui. 

noiridura, 65.14, nodridura, 
natura. 

nomnar, 81.26, nomenar. 

nou, 183, perjudica. 

noure, 56.19, perjudicar, 

nuditat, 36.20, nuesa, pobresa. 

null temps, 33.13, mai. 

nuus, 66.25, núvols. 


ocorrer, 17.13, acudir. 

oges, 19.26, escoltis, 
sents. 

019, 131.2, sento. 

OPs, 26.15, precisió, necessitat. 

Orb, 50.5, cec. l 

OU, III.I4, Sent. 


—149.23 


pagat, 60.5, satisfet. 

paiment, 60.6, paviment. 

paire, 72.27, pare. 

palais, 106-18, palau. 

paor, 28.3, por. 

paratge, 65.17, noblesa, jerar- 
quia. 


Obres M enors 


paria, 45.21, 
88.23, semblança: 
semblava. 

partí's, 32.4, se n'anà. 

partit, 125.1, desavingut. 

partorir, 136.15, parir. 

passament, 28.6, transcurs. 

patins, 111.5, classe de calça- 
ment. 

paubres, 88.2, pobres. 

plàcia, 24.19, plagui, 

plaga, 66.11, llaga. 

plai, 125.8, plau. 

plaia-us, 116.12, plagui-us. 

plasia, 140.4, plaia. 

paubretat, 88.27, pobresa. 

pauca, 57.17, poca, 

Paul, 110.10, Pau. 

pausei, 70.21, vaig posar. 

pazer, 70.22, por. 

peguesa, 82.20, ximpleria. 

peires, 68.3, pedres. 

pelosa, 69.2, peluda. 

pens, 24.12, penso, 

pensei, 58.22, vaig pensar. 

pensiu, 23.14, pensivol. 

pera, 1O4.11, pedra. 

pervén (dava), 69.25, 
semblant. 

petit (un), 29.6, una estona. 

piadosos, 41.28, llastimosos. 

pipiu, 54,11, pipí. 

pits, 22.3, Pit. 

plen, 46.3, ple. 

plevir, 54.28, servir, accedir. 

plus, 58.11, més. 

poc, 74.19, petit. 

pogra, 58.24, podria. 


feia 


175 


companyonatge, j) PpÒgrets, 61.24, podrieu. 
04.17, Poirit, 63.5, podrit. 


pom d'amors, 108.4, nom d'una 
flor. 

poncís, 107-3, poncems. 

popular, 127.23, vulgus, poble. 

poràs, 159.3, podràs. — porets, 
59.15, podreu. tones 439, 
podria. 

port, 147.8, porti. 

portàs, 77.3, portàreu. 

portelles, 108.25, finestrons. 

preàs, 42.13, fes cas. 

prec, 40.20, prego. —. 

preguei, 71.3, vaig pregar. 

prei, 84.17, prego. 

preic, 55.22, sermó. 

prenits, 134.I, prengueu. 

pres, 32.11, prengué, I09.I2, 
rebé, 55.12, a la vora, 105. 
27, després. 

presada, 104 13, preuada. 

presàs, 69.26, estimés. 

preses, 139.I, presos. 

pressura, 1128, angoixa, opres- 
sió. 

prest, 55.5, deixi. 

prestament, 61.27, ràpidament. 

privadejats, 47.19, intimeu. 

pro, 60.26, prou. 

proceia, 34.3, es captenia. 

proceís, 33.1, provingués. 

proisma, 19.24, pròxima. 

prom, 48.7, prohom. 

prometist, 27.23, prometeres. 

provació, 84 23, prova. 

puerícia, 36.8, infantesa. 

pugé, 60.10, vaig pujar. 


176 


pugès, 86.24, nom de moneda 
menuda. 

puix, 31.13, puc. — Puizxe, 24.6, 
pugui. 

punt, 58.17, gens. 

pus, 21.22, més, 33.8, després, 
un cop. 

pus de, 76.19, més que. 

puscats, 78.18, pugueu. —pus- 
qué, 28.10, pogué. 


quair, 40.11, gairebé. 
qui, I04.21, ací. 

quiti, 51.9, alliberat. 
quítia, 54.18, alliberada. 


realgar, 76.17, arsènic. 
recit, 57.28, explano.. 
recullit, 99.15, embarcat. 
recusat, 42.24, defugit. 
redona, 132.10, rodona. 
redorta, 69.13, trenat, garlan- 
da. 
refrèn, 61.4, refreno. 
regardei, 62.2, esguardí. 
regiré, 99.22, em vaig girar. 
regirons, 132.12, giragonces. 
remembrar, 18.8, recordar. 
remiren, 108.27 miren. 
repaire, 131.1, niu, habitacle. 
repulsa, 43. 27, denegació, re- 
fús, 
requesta, 62.24, demanada. 
requiren, 19.5, requereixin. 
res, 42.13, gens. 
respòs, 23.18, respongué. 
respost 49.10, resposta. 
restituesc, 36.21, restitueixo. 


Bernat Metge - Anselm Turmeda 


reta, 78.20, rendeixi. 

retràs, 157.6, tornaràs. 
rialles (de), 61.25, per riure. 
ricors, 87.26, riqueses. 
rictats, 866.21, riqueses. 
riuellet, 69.5, degotís. 
romàs, 80.4, restà. 

ros, 62.12, rou, rosada. 
ròure, 135.6, rosegar. 


sabge, 71.10, sàpiga. 

sabtats, 64.1, sapigueu. 

sai, 54.26, sé. 

Salamó, 119.8, Salomó. 

salté, 62.25, vaig saltar. 

Saluça, 18.16, Saluzzo. 

salut, 105.28, salutació. 

saubrets, 91.3, sabreu. 

saul vostre honor, 68.12, par- 
lant amb perdó. 

sciença, 118.14, saviesa, cièn- 
cia. 

scient 57.22, savi. 

sebollit, 63.4, soterrat. 

sec, 57.23, seguí. 

sendera, 103.24, senderó. 

senes, 130.24, sense. 

sentira, 61.25, sentirta, hauria 
sentit. 

sentràs, 149.7, sentiràs. 

seny (eixí fora de son), 41.24, 
perdé el cap. 

sènyer, 50.9, senyor. 

ses, 60.11, sense, 

seu, I12.I, seva. 

segia, 59.2, seia. 

sí, 74.12, així. 

si, 82.4, Si, encara que. 


Obres Menors 


—-. 


sinestre, 61.15, desfavorable, 
sinistre (adj.): 121.7, sines- 
tre, desgràcia (subst.). 

siurets, 83.21, seureu. 

sobirana, 21.2, gran, 
mada. 

sobirans, 125.I0, superiors. 

sebrepús (al), 36.5, endemés. 

sobres (per), 41.23, per excés. 

sofer, 86.5, tolera. 

sofir, 72.6, sofreixo, pateixo. 

sojorn, 52.14, aquietament. 

solaç, 69.7, alegria, 

solt, 52.18, lliure. 

somiu, 76.5, somnio. 

somoc (me), 31.7, m'inclino, 
em vé la intenció. 

són, 112.17, SÓC. 

sovenc (me), 62.9, em va ve- 
nir a la memòria. 

sovent, 22.12, sovint. 

sui, 59.18, sóc. 

supòs que, 103.14, amb tot 
que, encara que (P) 

S'uria, 115.2, Síria. 

surts, 58.21, solts, sotracs. 

sutze, 68.17, brut. 

sutgura, 68.13, brutícia. 

suzau, 62.20, suaument. 


extre- 


tacanys, 72.24, mesquins, vils. 

tala, 09.12, pèrdua. 

tants, 79.19, vegades, cops. 

tapat, 57.22, estúpid. 

tantost, 54.18, tot seguit. 

tastà'm lo pols, 81.16, em 
prengué el pols. 

tem, 31.6, temo. 


cl 


temporal, 57.18, les coses tem- 
porals, transitori, 

temprat, 64.6, temperat. 

temptàs, 35.5, posés a prova. 

tenc, 84,15, tinc, 110.0, aguan- 
tà, retingué. 

tendria per arreat (no es), 
37.24, no es consideraria 
honorat. 

tèrcia, 39.13, les nou del matí. 

test, 117.2, text. 

ten, 58.1, tan. 

tinent, 156.1I, tenint, servant. 

tirat, 125.14, atret. 

tirava, 26.1, atreia. 

tocara, 64.4, tocaria, hauria 
tocat. 

tol, 57.20, pren. 

tolgue, 94.24, prengui. 

tolre, 67.10, llevar, prendre. 

tolt, 52.17, llevat, pres. 

tcmb, 45.25, tombi. 

torbàs, 31.11, torbés. 

torca, II2.1I, eixuga. 

torn, 127.1, torni, 

tornara (em), 70.20, m'hi tor- 
naria. 

torts, 62.17, malifetes. 

tostemps, 38.10, sempre. 

tota quanta, 108.190, tota ella. 

tota via, 114.27, sempre. 

tració, 131.5, traició. 

traent-se escarn, 40.11, escar- 
nint, mofant-se. 

traginat, 110.28, sostre. 

traiment, 131.13, traició. 

trasqués, 80.11, tragués. 

traúts, 1I2.24, tributs. 


178 


Bernat Metge - Anselm Turmeda 


treballs (los), 31.15, les angoi- j venga, 127.14, vingui. — ven- 


xes del part. 
tremolants, 37.10, tremoloses. 
tremuts, 149.3, mudis. 
tresaur, 69.15, tresor. 
trestotes, 64.23, totes. 
triaga, 74.3, antídot. 
trob, 59.16, trobo. 
trob, 69.15, massa. 
trufar, 56.16, plasentejar. 
trufes, 46.26, plasenteries. 
tuit, 75.8, tots, tothom. 


uimés (de), 90.11, d'avui en- 
davant. 

ujat, 37.26, cansat. 

UN, 144.18, On. 

uniment, I2I.1I, unió. 


vat, 103.23, vaig. 

vaixell, 151.2, 

valença, 11025, vàlua. 

vall, 104.10, fossat . 

valla, 84.17, valgui. 

vallejat, 04.10, voltat 
fossat. 

vas, 80.17, Vers. 

vau, 99.14, Vaig. 

veésets, 71.17, vegéssiu. 

vei, 63.10, veig. 

veirets, 57.26, veureu. 

veirieres, 68.4, vidrieres. 


—————————é——— É—Ée —É— 


d'un 


gren, 58.14, vingueren. — 
venguti.t, 27.0, vingueres. 

véns acordada, 24.14, estàs de- 
cidida. 

ventositat, 
orgull. 

vets (a les), 71.18, de vegades. 

veus, 155.19, vegades. 

vegen, 75.19, veuen. 

veser, 62.3, veure. — vegérets, 
64.15, hauríeu vist. — vezés, 
62.6, ve: és.—veste, 69.4, veia. 

ví, 59.8, veié. 

vimens, 69.14, víimets. 

vingués, 77.2, vinguéreu. 

vérets, 107.25, hauríeu vist, 

vert, IO5.I4, Vers. 

vertat, 83.0, veritat. 

vesets, 82 4, veieu. 

vesí, 120.25, vei. 

vestedures, 22.23, vestidures. 

vira, 61.26, sageta. 

vérets, 111.17, hauríeu vist. 

viu, 68.21, vaig veure. 

volc, 27.3, volgué. 

volenterosament, 31.28, de bo- 
na voluntat. 

volrà, 75.22, voldrà. — volré, 
24.19, voldré. 

vui, 78.4, 118.22, avui, 


I00.I, bufament, 


vendran en pler (a tu), 30.7,, xançós, 107.21, Cançons. 


et plauran. 
vendria, 22.20, vindria. 


xontar, 142.2, Cantar. 
Txantaven, 107.260. cantaven. 


ERRADES PRINCIPALS 


Diu 


Jo 

mi, 
anujets 
€ ans 
descontinent 
tan 
tom 
testà'm 
a 
muioles 
Ppuisc 
moure 


Ha de dir 


lo 

mi 
enugets 
ans 
decontinent 
tant 
tomb 
tastà'm 
la 
mújoles 
puix 
noure 


X: 


INDEX 


Pàgs. 
IntrOQUCCIÓ: sc. dE ta Es a do R 5 
Bibliografa . . . . . . . . . . . . . 13 
BERNAT METGE 
Història de Valter e Griselda. . . . . . 17 
Sermó . . . 44 
La medecirra feta per En Bernat Metge doncs 
piada a tot mal. . . . . NE de. Es lè 52 
Llibre de fortuna e dridència de er its "ade 57 


ANSELM TURMEDA 
Cobles de la divisió del regne de Mallorca. —103 


Llibre de bons amonestaments . . . . . 144 
Notes cs grés Rue a ms So ae OI 
Glossari . . . EO a dot ai IES 
Errades oriòcicals E. dai Ven dur an BR ugs Qi ME es PO 


304 MA A 30 
S.T.P, 


Digitized by Google 


Digitized by (Google 


UNIVERSITY 


MARC EI 


8 9015 03369 8880 


A PGA TEC PG 


LA J ri ha a ela La dd Pe he ada 


ud of, -. h, 
I I hd 
: NS 
en t 
i pi 4 ds Y 
LI "ss i 


(dien sap h 


De 
a 
SU 


a e vai ne, o dg de dé du LIC i) I 
b 8 4  € I. I 
: 8 da VV: LA. 4t A LS L en 
. A La dd app: . . dres gui l quel es Ca Xa" BA '/ 03. de Lla MA A 
JE s'Eeas 3 pa A i, Li vu 8 Ass h RNA) p' vu Mqart 1 
. PE P 4 4 L La ls den DA Le a ix Ad es P 
l r hi . Ú 3 € 1 d'A Ad , CIC 
v . A 4 u 6 fl 4 . - LI Li L) bà Qu Hi i y 
i : j d ( Cadi ae da Ei 4 dal n 
L : , " 4 Ll I FA a ) i nt Ú 
i i h h- À ) 
I I A.P Pe-, de a de 14 A A pu L Lu 
' vna 
Ll f 3 ' L Y, Pi: ali 
Ll L 4 Ah 1 
. L) 
i h . HM" 
€ 4 - 
L . 2 o, 
, R do : 
, i en 
I 19 
9 El 4 
I Ll e 
emet 
D , 
I - - , 
l a 
i 4 Fai ad LV dE alt Bu 4 4 
f 4 Ya I Ll di SU mul ha L —- 
I VC IU 1 dr, DOUE LL - 
4 P it da Ah, A, qu. Li a lat v 
i CAN UV LS (8 ho 
4 (AN pt 
ge A PI Qu el 
LJ 09 ' dd t Ú LL N.i AJ ) 4 
4 Ll Ll A 4 ta On 4 
A LA ' ha P Las al i 7n 4 
Ll J i a L 
é h Pal Te ha I A LA 
ú Ó "a d 1 1 sl Ú a 
api ins d 
. Pen" j ep ad M 
e li - AN) 4 pila 
( L tn his ua 13 Li 
:, i Qua : As a) "y pd 
dedi rà LO na EE I 
LI LI LJ t b q 
hd ú .) Ll i Es SS ) I 3 LD. Ei 
, I y Te 1 , , h P JA A i Pes L 
0 ha 44 4 LI d'3 À A i ) I 
6 L . b ga i LU LL di dei gi De) i hi ó a 
Li h 4 i Li hi L qi hi i 4 
I ) í La 40 / ) ' / 
L í Ll 1 Ú Ll LI ol , Lu) h RN IB d'e ' 
- . L i : L LL a € i 
Lj : i i I Ú ds dis da ad aut 
L) é d v , j dp ydN 4 yi lopày na de CL) 
f a A Ú Ra) van, DUE, d 
4 - Li I Ed 
da L ES ea NS MA) Ah 
4 I d'A 43 viat Ll ut 
i: Mas - pis al 0 dv ns . 
Ll d dven" , eJ Ed Ú dé "ee Mh 
Me 1 A É) 4 L) - 


RA afu